Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Magnesi i fluor durant l’embaràs

La gestació requereix prendre quantitats extra d'aquests minerals que, amb el ferro i el calci, exerceixen importants funcions en aquesta etapa

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 25deMaigde2009

Les necessitats nutricionals de la dona augmenten durant l’embaràs a conseqüència d’un ascens dels requeriments energètics, com la demanda d’alguns micronutrientes (vitamines i minerals). Dins dels minerals s’inclouen el magnesi i el fluor, tots dos amb un paper molt important en aquesta etapa de la vida. Una alimentació variada i equilibrada cobreix les necessitats que precisa la mare.


El magnesi és un mineral amb importants funcions en l’organisme: intervé en la transmissió dels impulsos nerviosos i en l’activitat muscular, en l’aprofitament dels nutrients que contenen els aliments i en el bon funcionament del cor. A més, forma part de la matriu de l’os/os i juga un paper primordial en la relaxació muscular. Per aquest motiu, la deficiència de magnesi durant l’embaràs es pot acusar amb enrampades en les cames, sobretot a la nit.

El fluor és un micromineral els requeriments del qual es veuen lleugerament augmentats durant aquesta etapa de la vida de la dona.
Durant l’embaràs, l’acidesa bucal augmenta i les dents necessiten una atenció i cures especials que evitin la seva desmineralització i l’aparició de càries dental. El fluor juga un paper rellevant en la prevenció de càries de la dona gestant.

Magnesi i embaràs
Els requeriments de magnesi s’estableixen en 350 mil·ligrams diaris en el cas dels homes i en 300 mil·ligrams en el de les dones. Habitualment, la ingesta d’aquest mineral se situa entre els 250 i 400 mil·ligrams al dia, per la qual cosa en principi no seria necessari l’aportació de magnesi a través de suplements. No obstant això, durant l’embaràs les necessitats d’aquest mineral augmenten, igual que succeeix amb altres nutrients. És necessari incrementar la ingesta de magnesi en 100 mil·ligrams addicionals al dia, per la qual cosa els requeriments d’aquest mineral per a la dona embarassada se situen en 400 mil·ligrams diaris.

En general, no cal prendre suplements, ja que una dieta variada i equilibrada és capaç d’aportar a la dona embarassada la quantitat diària de magnesi que necessita. En cas contrari, serà un expert qui hagi de valorar la necessitat d’ingerir suplements.

Enrampades durant la gestació
Durant l’embaràs és comú que apareguin enrampades en les cames, sobretot a la nit. Les causes d’aquest incòmode trastorn són múltiples, si ben una d’elles pot tenir relació amb la falta de magnesi. En aquest cas, la solució seria millorar la seva aportació a través de la dieta. El peix i el marisc, les hortalisses i les verdures, la fruita seca i els grans integrals són algunes de les millors fonts dietètiques de magnesi. Així mateix, l’aigua també és bona font de dita mineral. Algunes aigües envasades, les més concentrades en magnesi, aporten entorn de 50 mil·ligrams per litre.

Fluor i embaràs
El fluor és un mineral que el cos necessita en petites quantitats, per la qual cosa rep el nom de micromineral, al costat d’uns altres com el zinc, el iode o el seleni. Encara que l’organisme ho precisi en petites quantitats, no significa que la seva presència en la dieta no sigui rellevant. De fet, una aportació deficient de fluor pot ocasionar l’aparició de càries, ja que aquest micromineral, a més de ser un element important en la formació i manteniment dels ossos/ossos, participa també en la formació de l’esmalt dental.

L’aigua, el te, el peix, els mariscs i algunes verdures com els espinacs i la col són els aliments més rics en fluor. Utilitzar pastes dentifrícies fluoradas és una altra manera d’aportar fluor a les dents.

Fluor per a la mare
Durant l’embaràs, l’acidesa de la cavitat bucal augmenta, per la qual cosa les dents necessiten una atenció i cures especials que evitin la seva desmineralització i l’aparició de càries. No obstant això, durant els primers mesos de l’embaràs el raspallat de les dents pot accentuar les nàusees, per la qual cosa en alguns casos es descura, la qual cosa afavoreix l’aparició de les càries.

Per evitar-ho, el correcte seria realitzar un correcte raspallat (després dels menjars, encara que sigui una mica més tard de l’habitual) i evitar en tant que sigui possible aliments dolços i pegajosos que s’adhereixin a les dents i activin l’acció dels bacteris que deterioren l’esmalt i contaminen amb càries.

I PER Al BEBÈ…

Les deficiències nutricionals que puguin donar-se durant l’embaràs no només afecten a la salut de la mare sinó també a la del bebè. Una dieta desequilibrada pot provocar malalties bucals en la mare i en el nen, qui pot patir problemes de dents mal calcificados, així com alteracions en l’esmalt dental. Per evitar l’aparició d’aquests problemes és important tenir en compte que el desenvolupament dental del bebè va a començar des del primer mes d’embaràs. Per això, és important que per a la seva correcta formació la dieta de la mare inclogui les quantitats necessàries no només de fluor sinó també de calci, magnesi, fòsfor i vitamines A, C i D.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions