Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Maig: Els rabanitos

Els rabanitos confereixen una nota de color a les amanides, un toc alguna cosa picante i nombroses propietats saludables

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 07deMaigde2007

ImgImagen: Alistair Williamson
El rabanito (Raphanus sativus L. var. sativus) és una arrel que es consumeix com a verdura. Pot tenir forma esfèrica, ovalada o cilíndrica. La seva pell és vermella, rosada, habitada o blanca-vermella, mentre que la seva carn és sempre blanca. Aquesta arrel és originària de l’Orient Pròxim, però ja en temps dels romans el seu cultiu es va estendre per tota Europa. Avui dia es conrea en tots els països de clima temperat, sobretot a Xina, Japó i Corea.

Composició del rabanito

El component majoritari del rabanito és l’aigua, ja que la conté en un 95%. És pobre en carbohidrats i més encara en greixos i proteïnes, i per això la seva aportació de calories és molt baix (unes 20 per cada 100 grams). De les seves vitamines sobresurten només la C i l’àcid fólico. Entre els seus minerals destaquen el potassi, que és el més abundant, i el iode. A més de dites nutrients, el rabanito, igual que altres varietats de rave, conté compostos de sofre que li confereixen aquest sabor picante tan característic. Però no només es nota en el sabor, ja que també s’atribueix a dites compostes propietats molt saludables:

  • Digestives: el consum de rabanito estimula l’alliberament de bilis, potenciant el bon funcionament del fetge, i d’altres secrecions que afavoreixen la digestió del menjar.
  • Antimicrobianas i mucolíticas: els rabanitos ajuden al nostre sistema immunològic, alhora que posseeixen una acció mucolítica, és a dir, que estoven la mucosidad, la qual cosa beneficia a els qui tenen sinusitis i afeccions respiratòries com la bronquitis.

A més d’aquestes propietats, se sap que el consum de rabanitos i altres verdures contribueix a reduir el risc de càncer, donat el seu contingut d’antioxidants, en particular de vitamina C i de compostos de sofre.

La primavera i l’estiu: La seva millor època

El rábanito afavoreix la digestió i el treball del fetge, a més de posseir propietats mucolíticas que milloren afeccions com la sinusitis i la bronquitis

A la primavera i estiu els rabanitos es conreen a l’aire lliure, mentre que a la tardor el seu cultiu es duu a terme en hivernacles. La millor època per al seu consum és en els mesos de maig, juny i juliol, període en el qual creix la seva presència tant en mercats com en tendes d’alimentació.

Durant la compra, convé seleccionar exemplars carnosos, ferms i de pell suau, sencera i sense fissures. Si preserven les fulles, aquestes han de tenir un color intens, garantia de frescor.

Perquè els rabanitos conservin les seves qualitats durant el major temps possible és aconsellable eliminar les parts verdes, ja que acceleren la seva dessecació. També es recomana guardar-los en el frigorífic en bosses de plàstic perforades. Així es garanteix la seva conservació durant almenys una setmana.

En general, els rabanitos es consumeixen crus, acompanyats de salses o com a aperitiu, amanits amb oli, sal i pebre. També es poden consumir ofegats, o utilitzar-los per elaborar salses de sabor intens per acompanyar a carns.

És molt freqüent utilitzar els rabanitos en la preparació d’amanides juntament amb altres vegetals, ja que d’aquesta forma proporcionen un toc de color i sabor molt característics i refrescants.

El rave

El rave pertany a la família de les Crucíferes, que engloba 380 gèneres i unes 3.000 espècies pròpies de regions temperades o fredes de l’hemisferi nord. La importància d’aquesta família d’hortalisses resideix que contenen uns compostos de sofre, considerats com a potents antioxidants que ajuden a prevenir malalties. Es pot parlar de sis tipus de raves en funció de la seva forma i color:

  • Rave xinès, japonès o daikon: procedeix de Japó i es caracteritza per la seva forma cilíndrica i allargada. És de color blanc i sabor suau.
  • Rave negre o d’hivern: té forma cilíndrica i arrodonida. La seva pell és de color negre i molt difícil de digerir, mentre que la seva carn és blanca i més digestiva.
  • Rabanitos: és la varietat comentada en l’article, que pot presentar forma esfèrica, ovalada o cilíndrica.

La forma i color que presenten els raves depenen també de la seva temporada. Així, també es poden classificar en funció de la seva època de cultiu:

  • Raves de primavera: tenen forma esfèrica i la seva grandària no sol ser molt gran.
  • Raves d’estiu: la seva forma és allargada i la seva grandària major que els de primavera. En general, els raves de primavera i els de estiu són varietats que es consumeixen crues.
  • Raves de tardor: són de major grandària que els anteriors i solen coure’s abans del seu consum.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions