Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Maitake, complement per a les defenses

Es tracta d'un fong usat als països asiàtics per les seves propietats fortalecedoras del sistema immunològic

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 16deDesembrede2008
Img maitake Imatge: Chris Chen

El kuzu, el maitake o el kefir són productes l’ús dels quals s’està popularitzant per la seva aparent capacitat de potenciar el funcionament de l’organisme amb especial rellevància en el sistema immunològic. Els dos primers, kuzu i maitake, s’usen com a complements dietètics per la medicina oriental des de fa milers d’anys amb finalitats terapèutiques. El kuzu (Radix puerariae) s’ha emprat des de sempre als països asiàtics per la seva qualitat antiinflamatoria i relaxant muscular i el maitake (Grifola frondosa) és un fong utilitzat en aquestes regions per les seves propietats fortalecedoras del sistema immunològic.

ImgImagen: Chris Chen

A tots aquests complements se sumen varietat de fongs reconeguts en la medicina tradicional xinesa i japonesa per les seves propietats nutricionals i terapèutiques. El més popular de tots en el nostre entorn és el shitake (Lentinula Edodes), també coneguda com la reina dels bolets orientals pel seu agradable i profund sabor. Uns altres menys populars en la nostra cultura, com el fong Tochukaso (Cordyceps sinensis), el Reishi o fong de la immortalitat (Ganoderma Lucidum), el Fu Ling (Poria cocos) o el yesquero multicolor (Trametes versicolor), són fàcils d’adquirir en herbolarios o a través d’Internet ja que es comercialitzen encapsulats amb diferents finalitats. Les seves aparents propietats nutricionals i medicinals, justificades en medicina oriental, són objecte de nombroses recerques per part d’institucions mèdiques de diferents països no asiàtics.

Pel que fa al maitake, investigadors del Departament de Biologia Vegetal de la Facultat de Ciències de la Universitat d’Alcalá, a Madrid, han dut a terme una revisió de tots els estudis publicats sobre aquest fong respecte als aspectes nutricionals i farmacològics.

Maitake, reforç del sistema immune
Les principals línies de recerca del maitake s’han centrat en la seva potencial acció antitumoral

El maitake és un fong conegut també com a “fong que balla” (significat de la paraula maitake en japonès) o “mushikusa”. El seu hàbitat natural són les arrels i les bases de diferents arbres als quals parasita, tant de coníferes com d’arbres caducifolis (roures, castanyers, hagis, oms), que creixen en els boscos temperats del nord-est de Japó, Europa i Amèrica del Nord. Va ser a principis de la dècada de 1980 quan el micólogo japonès Hiroaki Nanba (el major estudiós en aquesta matèria), de la Universitat Farmaceútica de Kobe, a Japó, va analitzar amb profunditat les propietats medicinals de diversos fongs.

Es va centrar en la composició del maitake en observar que contenia uns polisacàrids amb una estructura única diferenciada; beta 1-6 glucanos i beta 1-3 glucanos. Nanba i altres investigadors japonesos van extreure els polisacàrids del maitake i van provar la seva potencial capacitat inmunomoduladora. A aquests betaglucanos els van atribuir la capacitat d’estimular el sistema immunològic com a resultat de l’activació dels macròfags, cèl·lules de gran grandària del sistema immune la funció del qual és la de fagocitar, és a dir, capturar partícules i cèl·lules tòxiques, com les cèl·lules tumorals.

Cap a 1984, Nanba identificava una fracció localitzada tant en el micelio com en el cos del fruit del maitake, a la qual va denominar “fracció D” (patentada), composta pels polisacàrids beta 1-6 glucanos i beta 1-3 glucanos, i amb capacitat d’estimular els macròfags. Durant la dècada de 1980 i 1990, Nanba i Kubo van continuar estudiant el maitake i, a través d’una major purificació de la fracció-D, van obtenir la fracció-MD (també patentada), la qual van considerar encara més bioactiva que la primera.

Acció antitumoral, a estudi
A partir d’aquestes anàlisis, les principals línies de recerca del maitake s’han centrat en la seva potencial acció antitumoral. Segons nombroses recerques, els polisacàrids del maitake no actuen només sobre els macròfags, sinó que també activen altres cèl·lules del sistema immune com les NK (natural killer o assassines naturals) i els limfòcits T citótóxicos (cèl·lules T). Segons dades de la revisió del Departament de Biologia Vegetal de la Facultat de Ciències de la Universitat d’Alcalá, realitzada al febrer de 1998, la Food and Drug Administration (FDA) nord-americana va aprovar una recerca usant Fracció-D com a tractament del càncer avançat de mama i pròstata.

L’estudi més rellevant dut a terme en humans va tractar de comprovar si la fracció-D del maitake era eficaç enfront del càncer en persones, tal com havia quedat demostrat en animals d’experimentació. En l’estudi, reflectit amb detall per Nanba en el Journal of Orthomolecular Medicine, en 1997, van participar un total de 165 pacients amb càncer de 25-65 anys en l’estadi III-IV de la seva malaltia. A tot moment es va comptar amb la cooperació dels seus metges, pertanyents als principals hospitals universitaris i clíniques de tractament del càncer a Japó.

Els pacients van prendre només els comprimits que contenien la fracció-D de maitake, o els comprimits de maitake juntament amb el tractament oportú de quimioteràpia. Els investigadors van observar millors respostes després de l’ús del complement dietètic para determinats tipus de càncer, en concret de mama, pulmó, fetge, mentre que el tractament va resultar menys efectiu per al càncer d’os/os. També es van evidenciar millors respostes amb la combinació del complement dietètic de maitake i la quimioteràpia.

No obstant això, i malgrat les nombroses recerques realitzades a Japó que demostren l’efectivitat del maitake en el tractament del càncer, en 2007 el Cancer Center Md. Anderson, de la Universitat de Texas (EUA), va exposar la necessitat d’aprofundir en la recerca sobre aquest tipus de teràpies. Va desenvolupar un monogràfic en el qual es posicionava sobre l’ús de maitake com a complement dietètic en diferents situacions. En part, per fer front a la quantitat de productes de venda tant en herboristerías com en Internet comercialitzats com a extracte de maitake però dels quals es desconeix la seva composició química exacta, els seus principis actius i la quantitat en la qual es troben els compostos bioactivos perquè el producte sigui “efectiu”.

El temor de molts metges i nutricionistes resideix que hi hagi persones que deixin la teràpia contra el càncer (o altres malalties) recomanada pel metge especialista per provar teràpies alternatives que troben en Internet sense la total garantia mèdica.

MÀXIMA PRUDÈNCIA

Són nombrosos els fongs als quals se’ls atribueixen propietats suposadament nutricionals i terapèutiques. El més popular de tots és el bolet shitake (Lentinula Edodes) que ja anem incorporant en la nostra gastronomia, i que també es comercialitza en diferents formats en herbodietéticas o en Internet. Altres fongs, menys populars en la nostra cultura, són reconeguts per les seves aparents qualitats curativas en les medicines orientals. Per exemple, el fong Tochukaso (Cordyceps sinensis) és recomanat pels herboristas xinesos per les seves qualitats adaptógenas, revitalizantes i energizantes similars al ginseng (Panax quinquefolius).

Però el que es comercialitza com Cordyceps sinensis en moltes ocasions és un altre fong diferent de l’autèntic. De fet, es coneixen més de 350 substituts, sent el més emprat Cordyceps militaris, de manera que gran part dels complements dietètics d’aquest producte resulten fraudulents. Al fong Reishi (Ganoderma Lucidum) se li coneix com el fong de la immortalitat, i també destaquen per les seves aparents qualitats beneficioses altres fongs com el Fu Ling (Poria cocos) o el yesquero multicolor (Trametes versicolor), que es comercialitzen encapsulats amb diferents finalitats.

El coneixement en profunditat de les propietats nutricionals i sanitàries d’aquests fongs està en estudi, de manera que es recomana màxima prudència i cautela amb el consum generalitzat i sense assessorament de tot tipus de complements dietètics, per molt convincents que resultin les explicacions del prospecte.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions