Imagen: David JaquayAixí com a Europa està més estesa la mantega elaborada a partir de la nata de la llet de vaca, a Estats Units, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, és la mantega de cacauet o maní l’aliment que s’empra per untar les torrades i com a ingredient principal per a moltes altres preparacions.
El cacauet és un dels aliments més conreats als països tropicals i subtropicales de tot el món. És la raó per la qual aquesta leguminosa és bàsica en la dieta de la població de països com Àfrica, Àsia i Amèrica, països que es troben en aquestes latituds. De fet, la major part de la producció de beines de cacauet es destina per al consum local.
Un ingredient per a moltes finalitats
A més de ser l’ingredient essencial del llard de cacauet, d’aquesta leguminosa s’aprofita tot amb diferents finalitats. Els grans es mengen bullits o torrats, o bé es trituran per fer llard o elaborar coques (aquestes últimes s’empren com a aliment per a animals). També es molen per obtenir farina de cacauet, amb una concentració extraordinària de proteïnes. De fet, la farina de maní s’afegeix a altres farines, com la de mandioca o yuca, amb la finalitat d’enriquir el seu contingut proteic.
Gairebé la meitat de la producció mundial de cacauet s’empra per elaborar oli. A més, les peles que queden després de pelar els cacauets són un excel·lent combustible.
Aliment per combinar
La combinació de la mantega de cacauet amb cereals complementa el seu valor proteic
Les proteïnes del cacauet, com les de la resta de leguminosas, són deficitàries en un aminoàcid essencial, metionina, per la qual cosa la combinació de la mantega de cacauet amb cereals (rics en aquest aminoàcid) complementa el seu valor proteic. Entre altres exemples saludables destaquen les combinacions de pa untat amb mantega de cacauet, arròs salteado amb aquesta pasta o galetes elaborades amb la pròpia mantega.
En països de l’Àfrica subsahariana, per exemple, els cacauets són les leguminosas per excel·lència i amb ells s’elaboren diversos subproductes. L’oli de cacauet i la mantega o llard són els més interessants com a font alimentària d’energia, grasses i proteïnes. Tots dos serveixen de base per cuinar salses i sopes. Són, a més, aliments molt emprats com a condiment per realçar el sabor de qualsevol plat, generalment molt bàsics tant en elaboració com en ingredients (plats d’arròs, patata i verdures, pollastre o peix).
Imagen: UnceneL’elaboració artesanal de la mantega de cacauet és, en principi, senzilla. Consisteix en triturar els cacauets sense la pell, prèviament torrats i molts, i barrejar-los amb oli de cacauet fins a obtenir una pasta cremosa i grasienta amb pur sabor a cacauet.
Poc té a veure amb la mantega de maní industrial, que en general porta afegits altres ingredients, com a sal o sucre, que canvien lleugerament el seu sabor i influeixen en el seu valor nutritiu. Aquest canvi no es dirigeix tant cap al seu valor energètic final, però sí cap a l’augment dels sucres (absents per naturalesa en la leguminosa) en cas que s’afegeixi sucre pròpiament dit o mel. En el cas de la mantega industrial, també augmenta el contingut en sodi provinent de la sal addicionada.
No obstant això, la part més negativa de la composició nutricional de la mantega de cacauet industrial és el tipus de greixos, ja que entre els seus ingredients s’inclouen els greixos trans o parcialment hidrogenades. Aquests greixos alteren totalment el perfil lipídic del producte original, convertint a l’aliment en poc aconsellable per a la salut cardiovascular. Igualment, convé ser meticulós en llegir les etiquetes, ja que algunes marques afegeixen farina de blat i additius espesantes amb la finalitat d’aconseguir una textura determinada. Segons el tipus d’espesante, la mantega estaria contraindicada per a persones amb malaltia celíaca o intolerància al gluten.
