Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Març: La patata nova

Més rica en vitamina C i amb menys calories que la patata vella

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 12deMarçde2007

És a l’inici de la primavera quan les patates noves o primerenques, de pell fina i llisa, arriben als nostres mercats. Es distingeix de la tradicional patata vella, tardorenca o tardana no solament pel seu aspecte, sinó també per les seves qualitats nutritives i les seves aplicacions en la cuina.

Una primera diferència d’aspecte la trobem en la pell. Les patates noves es distingeixen molt bé de les velles per la seva pell daurada i fina. De fet, quan la patata és molt nova, la pell pot eliminar-se tan sols fregant-la amb els dits i rentant-la ben.

La seva grandària sol ser, en general, una mica més petit que el de les patates velles. La seva carn, més aquosa, presenta un color blanc o lleugerament groguenc i un sabor neutre.

Menys calories que la patata vella

Aquest tubercle és una font molt raonable d’energia, si bé aporta menys calories de les quals se li atribueixen normalment. Per entendre-ho millor: una patata cuita de la grandària d’un ou aporta unes 60 calories, mentre que una poma mitjana sense pell ni cor aporta unes 80 calories. Una de les diferències més destacables entre les varietats nova i vella és que la primera conté més aigua, per la qual cosa el seu contingut de midó (carbohidrat complex) és menor, així com la seva aportació de calories. A més, es digereix amb major facilitat, si ben això dependrà de la manera en què es cuini. Així, les calories que aporta una patata cuita poden arribar a triplicar-se si aquesta es consumeix fregida, resultant també més indigesta.

En moltes ocasions la patata s’identifica més amb els cereals que amb les hortalisses. Això es deu al seu contingut en midó, aproximadament d’un 15%, quantitat molt superior a la de les hortalisses. La seva aportació de proteïnes és baix, d’uns 2 g per cada 100.

La patata nova es recomana a persones amb problemes renals o que segueixen dietes amb restricció de sodiA diferència de la patata vella, la nova conté menys potassi i sodi, la qual cosa resulta de gran interès en persones amb problemes renals o que segueixen dietes amb restricció de sodi. Entre les seves vitamines sobresurt la C, present en major quantitat que en la patata vella a causa de la seva frescor, encara que parteix de la mateixa es perd en cuinar-la, ja que és sensible a les altes temperatures.

La seva història, vinculada a la gana

La patata és un tubercle procedent de la serralada dels Andes. Va ser el conqueridor Francisco Pizarro qui la va introduir a Espanya a mitjan segle XVI, en observar que era un aliment basi dels indis quechuas. Inicialment no va tenir molta acceptació al nostre país. De fet, s’emprava com a aliment per al bestiar i la hi considerava un aliment propi de les classes econòmiques més pobres. Però l’extensió de la gana i els experiments del botànic francès Parmentier van acabar amb els prejudicis davant aquest tubercle. Al segle XIX, la patata va ser desplaçant al cultiu de llegums i el seu consum es va ser estenent cada vegada més. Avui dia és un dels aliments més populars del món i el segon aliment en importància i quantitat de consum després dels cereals.

Com triar-les i preparar-les

La patata nova es conserva alguna cosa pitjor que la patata vella en tenir més quantitat d’aigua en la seva composició. Es recomana, doncs, comprar-la en petites quantitats. També és important triar aquelles que tinguin la pell tersa, brillant i fàcil d’arrencar per poder raspar-la en lloc de pelar-la. Si es vol garantir una bona conservació, convé guardar-les en un lloc fosc i airejat.

Cal tenir en compte que les patates, quan es bullen, perden part de les seves vitamines i minerals, per la qual cosa és preferible cuinar-les al vapor. Sempre que sigui possible, convé fer-ho amb la seva pell, ja que sota aquesta estan les principals substàncies nutritives.

Les formes de cuinar aquest aliment són innombrables: en salsa verda, en calderotes, amb xoriço, en truites, gratinades o farcides, a la fornera, amb bacallà i un llarg etcètera. A més, les de petita grandària són molt adequades per coure-les o afegir-les senceres a guisats o plats de verdura.

Els experts en nutrició recomanen el consum de patates diàriament: com a primer plat juntament amb verdures, amanides, llegums o purés; o com a guarnició dels segons variant al màxim les formes de cuinar, no sempre fregides.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions