Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Massa carn i poques fruites, cada vegada més lluny de la dieta mediterrània

Una enquesta elaborada per l'AESAN evidencia que la població s'allunya de la dieta mediterrània, ja que es menja massa carn i poques fruites i hortalisses

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 24deMarçde2011
Img carro compra Imatge: shell belle

L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) ha presentat els resultats de la primera enquesta nacional d’ingesta dietètica espanyola. Encara que pot resultar sorprenent, aquesta és la primera enquesta que recull dades de consum individual, realitzada a Espanya i representativa de tota la població del país. Fins ara, la informació disponible provenia de models basats en l’avaluació de la cistella de la compra i la comercialització d’aliments, de manera que les dades disponibles no eren molt precisos. Quins són els hàbits alimentaris de la població espanyola, quins aliments ingereix i quins són els més consumits són qüestions que han trobat resposta en analitzar els resultats d’aquest estudi.

Els hàbits de la població espanyola

L’enquesta, realitzada a 3.000 persones de 18 a 64 anys, es va plantejar amb l’objectiu de determinar quins són els patrons d’ingesta dietètica en la població espanyola, segons diferents grups d’edat i gènere. A partir d’aquestes dades, es pot obtenir informació tan interessant com la relativa a la ingesta d’energia (calories), macronutrientes (hidrats de carboni, proteïnes i grasses) i micronutrientes (vitamines i minerals), la qual cosa contribuirà a l’avaluació de l’estat nutricional dels ciutadans. A més, les respostes derivades de l’enquesta també poden utilitzar-se per estudiar molts altres factors, com la ingesta de contaminants i additius o el grau d’adherència de la població espanyola a la dieta mediterrània.

Entre els aspectes que analitza l’enquesta es valoren els hàbits de vida, on s’engloben diverses qüestions referents a hàbits alimentaris i de pràctica d’activitat física. Una de les constatacions derivades de l’estudi fa referència al vessant social i gastronòmica dels menjars. Als ciutadans els agrada sortir a menjar fora de casa. La meitat dels enquestats menja en establiments de restauració de 2 a 8 vegades al mes i solament el 6,5% dels consultats van manifestar no haver realitzat cap menjar fora de la llar en l’últim any.

La mala notícia és que practicar activitat física no ve de gust tant com sortir a menjar. Aquest és, sens dubte, una dada preocupant: el 46% dels enquestats afirma no realitzar cap tipus d’activitat esportiva i camina menys de 30 minuts al dia. Una xifra bastant superior reflecteix el nombre de persones que diuen haver realitzat algun tipus de dieta en dates recents: el 22,2% de les dones i el 17,5% dels homes. Un percentatge semblant consumeix o ha consumit complements nutricionals (17,6%).

Quins aliments menja la població espanyola?

L’enquesta ha evidenciat una dada que s’intuïa i que no per això deixa de ser rellevant: no predomina la dieta mediterrània, reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, malgrat els esforços que es fan per potenciar-la. En atenció a aquesta deficiència, la dada més destacada en relació a la ingesta d’aliments és el referent al consum d’hortalisses i fruites: menys de la meitat de la població enquestada consumeix aquest grup d’aliments diàriament, i la quantitat mitjana de fruita que s’ingereix és de 200 g al dia, una xifra considerablement inferior a les tres racions diàries recomanades. Segons l’Associació “5 al”dia , una ració de fruites equival a 140-150 g en cru i net, per la qual cosa la quantitat diària que s’ha de consumir seria de 420-450 grams. També es constata un consum insuficient d’un altre dels grups d’aliments d’origen vegetal considerats bàsic dins del patró d’una dieta equilibrada, el dels denominats farináceos. Pa, patates, pasta, arròs i altres cereals es consumeixen per sota de les 4-6 racions recomanades. Els enquestats reflecteixen una ingesta de 3,3 racions/dia.

Es consumeixen 164 g diaris de productes cárnicos, enfront dels 40-70 grams/dia recomanats

Per contra, es detecta un excés en la ingesta de productes cárnicos, que ascendeix a 164 g diaris. cal recordar que la recomanació de consum de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària se situa entorn de 40-70 grams/dia (3-4 racions a la setmana, si es considera que una ració equival a 100-125 grams).

Però no tot són males notícies. L’enquesta reflecteix el consum adequat d’alguns grups d’aliments. És el cas del peix, amb 3,8 racions/setmana (les indicacions de consum se situen entre 3 i 4) i dels llegums, que s’ingereixen de mitjana gairebé 2 vegades per setmana. Aquest perfil de consum d’aliments té una traducció nutricional: la ingesta d’unes 2.482 Kcal per persona i dia, que provenen d’un consum excessiu de proteïnes i grasses i deficitari en hidrats de carboni.

Què fer per menjar millor

El treball ha posat de manifest dades relatives al consum d’aliments i de nutrients que reflecteixen com els espanyols s’allunyen de les recomanacions dels experts. Després de l’anàlisi dels resultats derivats de l’estudi, els autors citen una sèrie de recomanacions dirigides a millorar la ingesta alimentària de la població. Per fer de la dieta una eina de promoció de la salut i prevenció de malalties es necessiten pocs canvis, però molt necessaris.

Què fer per menjar millor?

  • Augmentar el consum de cereals, amb preferència pels integrals.
  • Més fruites, hortalisses, llegums, fruita seca i oli d’oliva.
  • Moderar el consum de carns grasses i d’embotits.
  • Moderar el consum de sucres i de brioixeria.
  • Mantenir una adequada hidratació, sobretot, a partir d’aigua.
  • Practicar diàriament exercici físic moderat.

Tot això es tradueix en un acostament cap al model alimentari de la dieta mediterrània.

MÈTODES PER VALORAR LA INGESTA ALIMENTÀRIA

Es poden utilitzar fulles de balanç alimentari, enquestes de pressupostos familiars i enquestes individuals Hi ha diferents mètodes per a l’avaluació de la ingesta alimentària d’una població. Amb la finalitat d’estimar el consum d’aliments, es poden utilitzar: fulles de balanç alimentari (avaluen la quantitat d’aliments disponibles per al consum intern d’un país), enquestes de pressupostos familiars (obtenen dades del consum familiar i individual) i enquestes individuals (recullen dades a partir d’enquestes realitzades als individus).

Les fulles de balanç d’aliments recullen la producció nacional, les exportacions i importacions, l’emmagatzematge d’aliments i la utilització agrícola i industrial. Per això, les dades que s’extreuen d’aquestes enquestes reflecteixen solament quin és la disponibilitat nacional d’aliments. A partir del nombre d’habitants del país, es pot estimar quin és la disponibilitat per càpita, encara que aquestes dades sobreestimen el consum real de la població. La seva utilitat se centra en l’avaluació de les tendències que segueixen el consum de determinats grups d’aliments.

Per a l’elaboració de les fulles de balanços, des de 1949 l’Organització de Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) recull informació de 210 països i territoris, 300 matèries primeres agrícoles, ramaderes i de pesca i 380 productes processats.

Les enquestes de pressupostos familiars recullen informació sobre la despesa en alimentació de les famílies, la qual cosa permet obtenir dades més detallades sobre els patrons de consum d’aliments (i nutrients), així com seleccionar-los segons nivell socioeconòmic, lloc de residència, grandària familiar, etc. No obstant això, la majoria d’aquest tipus d’enquestes solament comptabilitzen les despeses en menjars realitzats en la llar i no el que realment es consumeix en ell o el gastat en restaurants, per la qual cosa tampoc reflecteix amb exactitud la ingesta real.

Finalment, les enquestes individuals faciliten informació relativa al consum mitjà d’aliments i nutrients i la seva distribució en grups d’individus ben definits. Aquestes dades reflecteixen de forma més fidel i precisa el consum real. Per recollir dades individuals d’ingesta d’aliments es poden utilitzar els mètodes de registre (recullen informació relativa al consum actual d’aliments durant un o més dies) o els de recordatori (reflecteixen el consum passat i poden variar des del consum durant el dia anterior a la ingesta habitual d’aliments).

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions