Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Menjadors escolars saludables

Aquest servei educatiu complementari ha d'oferir dietes equilibrades i fomentar bons hàbits d'alimentació

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 25 de Setembre de 2008
img_comedor escolar 1

De tots els aspectes rellevants que cal considerar en el marc del menjador escolar, el sanitari i el nutricional són els que es cuiden amb més cura per part de l’Administració Pública. En aquest sentit, hi ha iniciatives per guiar tant a progenitors com a centres educatius. Un exemple és el servei “Menjadors Saludables”, engegat des de la Conselleria de Salut, la Conselleria d’Educació, la Conselleria per a la Igualtat i Benestar Social i la Societat Andalusa de Nutrició Clínica i Dietètica (SANCYD).

El menjador escolar exerceix un rol indiscutible a l’educació alimentària de nens i adolescents. Al paper clau que representa per a la salut l’acte de menjar, se sumen, amb no menys importància, l’aprenentatge de normes de conducta i d’actituds de cura d’un mateix, i la socialització.

Convé aprendre com es desenvolupa aquesta part, la construcció de la personalitat, en l’entorn escolar. Encara que, en ocasions, l’escassetat de personal especialitzat amb motivació de transmetre normes, l’escàs temps habilitat per menjar, la falta de vaixella i coberts adequats i fins a les estovalles, tan bàsic en una taula, resten valor a aquest lloc tan especial i plaent com hauria de ser el menjador.

La legislació, un marc necessari

En els 18 anys que han passat des que en 1990 l’existència del menjador escolar fos recollida legalment en l’article 65 de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu, el nombre de nens que es queden a menjar en el col·legi ha augmentat de manera considerable. Igualment han augmentat alguns problemes de salut relacionats amb l’alimentació que afecten directament als escolars.

Segons l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) i la Societat Espanyola de Dietètica i Ciències de l’Alimentació, “els menús que ofereixen els menjadors escolars a Espanya abusen de la carn i contenen poca fruita, verdura, llegum i peix, una dieta que afavoreix l’obesitat, que no és equilibrada i que, a més, no ajuda al fet que els nens aprenguin a menjar correctament”. Així ho expressen en el seu Llibre Blanco de l’Alimentació publicat recentment. Una conclusió ja anunciada per la revista CONSUMER EROSKI en l’estudi realitzat sobre menús escolars

El menjador escolar té un rol important a l’educació integral del nen i ha d’ajudar-li a desenvolupar estils de vida saludables

L’augment de la incidència de l’obesitat infantil i les al·lèrgies i intoleràncies a aliments va ser un factor decisiu perquè es reunís, el 29 de juny de 2005, el “Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut”. Gràcies a aquesta sessió, es va adoptar un acord amb recomanacions perquè els menjadors escolars fomentin hàbits saludables d’alimentació i ofereixin dietes equilibrades.

En aquestes recomanacions es descriu el menjador escolar com un lloc amb un paper important a l’educació integral del nen i que ha d’afavorir la seva salut així com desenvolupar estils de vida i hàbits alimentaris saludables. No obstant això, les recomanacions en molts casos pequen d’ambigüitat, ja que no són d’obligat compliment i el fet d’aconsellar un menú supervisat per diplomats o llicenciats especialistes en nutrició, que es facin responsables de les dietes escolars, encara avui és una quimera per a molts centres educatius.

Del menjador escolar es pot fer càrrec la pròpia adreça del centre, l’associació de pares i mares, una entitat pública o una empresa de catering. Són precisament aquest tipus d’empreses les que solen comptar amb dietistes-nutricionistes que dissenyen els menús estàndards, així com els menús especials per cobrir les necessitats de nens amb problemes de salut o de diferents religions o creences que els condicionen a consumir aliments diferents de la carta principal.

El pas que hi ha del disseny en paper fins al menjar en el plat és el gran inconvenient d’aquest tipus de servei en el qual es transporta la matèria primera des de grans cuines centrals fins a les escoles: el menjar fred, els arrebossats tous, racions que no arriben per falta de càlcul i les limitacions quant a tecnologia culinària que implica que el menjar sigui transportat, és part de l’altra cara d’un preu més baix per comensal.

La falta de personal

La ciència de la dietètica feta realitat per l’art de la cuina requereix tot un procés no mancat de punts crítics i, encara que encara cal pujar més la nota en higiene i seguretat alimentària i millorar en nutrició, altres assignatures pendents requereixen la màxima atenció. En un moment social en el qual els menjars en família s’han relegat als caps de setmana, la figura educativa i transmisora de valors que representen els pares s’ha de compartir amb la dels monitors de menjador, professionals que, en molts casos, no donen proveïment per haver-se de fer càrrec de molts nens.

Les formes en la taula, l’ús correcte dels coberts, la socialització i el respecte es forgen durant els primers anys de la vida, i quan falten persones degudament formades que realitzin aquesta labor és molt difícil transmetre els missatges necessaris per formar i consolidar uns hàbits alimentaris saludables. El menjador ha d’acabar de definir-se com a espai; no és del tot un aula com les altres, ja que és el marc d’un acte especial i diferent: el de menjar.

Tampoc és un lloc on es pugui jugar els dies de pluja mentre mengen altres cursos. Menjar requereix el seu temps i el seu lloc perquè els nens puguin parlar entre ells mentre gaudeixen dels aliments. El paper de la taula acaba per desvirtuar-se sense detalls tan bàsics com unes estovalles, un tovalló i una vaixella col·locada amb gust.

ORIENTACIÓ NUTRICIONAL I PROFESSIONAL

En el cas que sigui l’associació de pares i mares, l’adreça del propi centre o una altra entitat la que es faci càrrec del servei d’alimentació, hi ha iniciatives amb vocació d’orientar que poden servir de gran ajuda com a referència nutricional. Un exemple és la iniciativa “Menjadors Saludables”, que han engegat conjuntament la Conselleria de Salut, la Conselleria d’Educació, la Conselleria per a la Igualtat i Benestar Social i la Societat Andalusa de Nutrició Clínica i Dietètica (SANCYD).

Segons els seus promotors “la finalitat del servei és oferir a tots els ciutadans informació i criteris per valorar, des d’un punt de vista nutricional, l’adequació dels menús que s’ofereixen en els menjadors dels centres educatius”. Per a això, posen a la disposició dels interessats diferents documents que els permetran conèixer quins són les característiques bàsiques d’una alimentació equilibrada i saludable, per a la població infantil i juvenil.

En aquest mateix sentit fa amb prou feines tres anys que es va editar “L’alimentació saludable a l’etapa escolar” (L’alimentació saludable en l’etapa escolar), una guia promoguda per les conselleries d’Educació i Salut de la Generalitat de Catalunya. El document pretén assessorar tant a centres educatius com a les famílies i ser una eina no només per conèixer l’equilibri i la qualitat nutricional del menjar, sinó també que aporti recursos relacionats amb els valors de convivència i sociabilitat inherents a l’acte de menjar.

Des del Ministeri de Sanitat i Consum, i com parteix integrant de l’Estratègia NAOS, l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) ofereix via Internet, des de 2005, la possibilitat de descarregar gratuïtament el manual “L’alimentació dels teus nens”. El manual ofereix a progenitors, avis, educadors i, en general, a totes a les persones responsables de l’alimentació i la salut dels nens i adolescents, una sèrie de recomanacions dietètiques per a aquestes etapes.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions