El negoci del menjar a domicili ha experimentat un creixement vertiginós en els últims anys. Si bé la crisi del coronavirus ha posat contra les cordes a gran part de l’economia espanyola (incloent la restauració), el model de demanar menjar per gaudir a casa s’ha mantingut actiu durant les últimes setmanes. La diversitat d’opcions, la sofisticació dels menús i l’eclosió de les apps de menjar a domicili no solament generen nous mercats, sinó que també suggereixen que el format ha vingut per quedar-se. El que abans es percebia com a sinònim de menjada escombraries, avui captiva a sibaritas. És possible menjar sa, a més de ric, quan demanem un menú des de casa? A quins detalls hem de parar esment per triar bones opcions?
Encara que durant confinament hem passat més temps en la cuina i hem elaborat rebosteria casolana i el nostre propi pa, al nostre país cuinem cada vegada menys. És la principal conclusió de l’estudi ‘Cuina: actituds i temps que els espanyols empren en ella’, de l’empresa d’estudis de mercat GFK, en la qual es determina que un 51 % de la població adulta espanyola dedica menys de quatre hores setmanals als fogons. La situació llança dues conseqüències: d’una banda, el predomini dels ultraprocesados, que aconsegueix al 64 % dels productes més consumits i, d’altra banda, la florida del menjar a domicili, un fenomen que aporta 2.400 milions d’euros a l’economia espanyola, segons dades de l’observatori DBK d’Informa.
Així, l’esplendor del menjar preparat genera nous mercats i oportunitats que s’estenen al sector dels supermercats, amb la venda de plats per portar. Es tracta d’una integració de la restauració dins del retail, buscant noves experiències per al client.
Opcions per a amants del menjar sa
El “llest per menjar” es va identificar dècades enrere amb el menjar ràpid i barata d’escàs valor nutricional. No obstant això, l’augment dels consumidors preocupats pel menjar saludable i el big data han aconseguit que el menjar a domicili, en totes en les seves versions, pugui adaptar-se a gustos, intoleràncies i preferències, formant un nínxol de mercat creixent. Així, les novetats en aquest sector s’amplifiquen gràcies a Instagram, popularitzant proposades com el poké hawaiano, aquest bol de peix marinado, arròs o quinoa i verdures. “Es pot fer un bon plat amb ells, l’important serà evitar salses amb sucre“, adverteix la dietista-nutricionista Beatriz Robles.
Les opcions saludables de menjar a domicili no obeeixen solament a modes o regions. La gastronomia índia, un clàssic de la cuina a domicili, reserva múltiples avantatges. Entre elles, la cocció en forn tandoor (recipient cilíndric de fang que funciona amb carbó vegetal), que permet aportar menys calories que una fritada o un guisat. El que no evita, com apunta l’experta en qualitat de la indústria alimentària Gemma de la Canella, la conveniència de moderar les quantitats. A més, el fort sabor de les espècies ajuda a reduir l’ús de sal en el cuinat. Tampoc cal tenir por al picante, per prejudici. Valgui l’exemple dels jalapeños mexicans: “És un producte amb menys de 30 calories per 100 grams. Però si ho fiquem en un altre d’escàs valor nutricional, com un tac, no tindrà major interès”, apunta De la Canella.
Llegir bé la carta online
Convé fer un cop d’ull al menú per saber el que estem demanant. Cada vegada més restaurants detallen en les seves cartes online la composició dels menús, amb una correcta informació nutricional. Perquè no és el mateix un sushi o un poké fet amb peix, que amb surimi o arròs refinat.
També cal prestar especial atenció als plats amb pollastre i assegurar-se que es tracti d’aquesta carn blanca al 100 %, perquè, com assenyala Gemma de la Canella, “en moltes ocasions són ultraprocesados de pasta de pollastre i midons, com ocorre amb els nuggets. Cal buscar en la descripció el ‘100 % pollastre’ o preguntar en fer la comanda”.
L’exotisme es presta a confusions com la del wasabi, un aliment ric en vitamines A, C i B9. De la Canella explica: “El wasabi de debò és difícil de conrear, i les aromes es van ràpid. La majoria de les vegades estem cridant wasabi a una barreja de rave picante amb mostassa”.
Alguna cosa similar succeeix amb la idea popularitzada del kebab. L’autèntic entrepà turc és alguna cosa diferent als rotllos de carn giratoris que barregen diferents tipus de carn (sobretot les parts més grasses) i que se serveixen en la majoria dels restaurants d’aquesta especialitat. El genuí està realitzat de carn de vedella cuinada en greix de be, prèviament marinada, servida amb verdures en un pa sucós i fi. Convé contrastar les diferents opcions que podem trobar en Internet i escollir el que sigui 100 % de pollastre, ja que tindrà menys grassa que els de un altre tipus de carn.
Les opcions més saludables?
Imatge: Getty Images
El poké i el sushi poden ser opcions d’alt valor nutricional. Solament la part de la tonyina crua compta amb gran contingut en ferro, potassi, magnesi, així com vitamines del grup B12, A, D, I, B3, B5 i B9. Però, com tots els peixos crus, si no es realitza una congelació a -20 ºC durant cinc dies, correrem el risc de sofrir una intoxicació per anisakis. Amb la finalitat de buscar la màxima tranquil·litat per al comensal, diverses empreses de menjar a domicili comercialitzen el sushi congelat, mantenint el refrigerat durant l’enviament, perquè sigui el consumidor qui s’encarregui de mantenir la cadena de fred durant aquests dies i descongelar-ho quan el vulgui menjar.
No tot el que sembla sa ho és
Quan solem demanar menjar a domicili? Segons el Gastrómetro Just Eat de 2019, la primera ocasió de consum predilecta ve marcada per les sèries televisives, amb una quota del 60 % per a les plataformes en streaming i un 33 % per a la tele convencional. Situacions en les quals no es recomana menjar, perquè, davant les pantalles, se solen ingerir majors quantitats d’aliments no gaire recomanables.
Per exemple, una salsitxa bratwurst (embotit d’origen alemany) compta amb un alt nivell de colesterol i sodi que, des del grup de Nutrició de la Societat Espanyola d’Epidemiologia recomanen no consumir, o reduir a ocasions puntuals al cap de l’any, per tractar-se d’una d’una carn processada i per tant relacionada –en casos de consum habitual– amb el desenvolupament d’obesitat, diabetis i diversos tipus de càncer.
Però també trobem altres productes que, encara que semblen saludables, també tenen les seves contraindicacions. Ni tan sols un producte com les algues del sushi, riques en vitamines A, B1, B2 i C, fibra i àcids grassos ho fan mereixedor d’una ingesta tan quotidiana com la qual realitzen els asiàtics. “Tenen un altíssim contingut en iode que les converteix en desaconsellables per a persones amb trastorns de tiroides, embarassades i nens”, comenta Miguel Ángel Lurueña, tecnòleg dels aliments. “En aquest sentit, les recerques recents en l’àmbit del microbioma assenyalen que, a diferència dels occidentals, la flora intestinal dels japonesos està preparada per eliminar l’excés de iode. Lurueña sentència: “Cuesta conscienciar-se. Però animaria a la gent a cuinar a casa: si triem bé, és l’opció més saludable, barata i no és tan complicat ni es triga tant com de vegades pensem”. Caldrà posar-se.
