Els menjadors escolars constitueixen un servei indispensable per a moltes famílies. És el cas dels pares que estan fora de casa al migdia i no poden encarregar-se de preparar els aliments dels seus fills. I no són pocs. A Espanya, al voltant de dos milions de nens mengen a l’escola. Per això, és necessari conèixer millor com s’alimenten i es relacionen els petits en els més de 14.000 centres educatius amb servei de menjador. És fonamental que hi hagi menús saludables en els menjadors de l’escola, que han de ser un espai per a la convivència. Tot això en un context on, segons s’explica a continuació, la crisi econòmica afecta als menjadors escolars i defineix un nou escenari.
Menús saludables en els menjadors de l’escola
La qualitat dels menús escolars ha millorat de manera substancial en els últims anys. I això té una explicació: la presència creixent d’especialistes en matèria d’alimentació i dietètica. Per als professionals que treballen en els menjadors escolars i per a les famílies que deleguen la responsabilitat alimentària dels seus fills al migdia, la major preocupació és que els menús infantils estiguin ben planificats i siguin sans. L’I Congrés Internacional “Menjar a l’Escola”, que acaba de celebrar-se a Barcelona, ha abordat aquestes qüestions.
Donat el gran nombre de nens que fan ús d’aquest servei, els responsables de la seva gestió contracten experts en nutrició que els assessoren per confeccionar menús adequats a les necessitats nutricionals dels petits. Així ho han assenyalat diferents ponents del congrés, organitzat per l’Observatori de l’Alimentació (ODELA), la Fundació Alicia i l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària de la Universitat de Barcelona (INSA·UB).
Cada vegada més menjadors escolars serveixen menús adaptats a les necessitats nutricionals dels nens
En l’actualitat, els dietistes-nutricionistes combinen els seus coneixements amb les directrius que marquen les guies oficials sobre aquest tema, com és el cas del Document de Consens sobre l’Alimentació als Centres Educatius, elaborat en el marc de l’Estratègia NAOS pels Ministeris de Sanitat i d’Educació , juntament amb les respectives conselleries de les diferents comunitats autònomes. El resultat és una important millora dels aspectes crítics en el menjador escolar, com una quantitat excessiva de fregits i làctics i l’escassa aportació d’hortalisses, fruites fresques i peix.
D’aquesta manera, cada vegada són més els centres que compleixen amb les freqüències recomanades de consum d’aquests aliments, encara que els experts també recalquen que encara és necessari treballar en aquesta línia perquè les programacions de menús siguin cada vegada més properes a les recomanacions.
El menjador escolar: un espai per a la convivència
Els experts en nutrició consideren que els menjadors infantils són més que un lloc amb taules, cadires i menjar. En ells es genera un espai de convivència i socialització, d’aprenentatge sensorial i alimentari, d’hàbits, valors i coneixements dietètics, entre altres aspectes.
Alimentar-se no és sinònim de nodrir-se. La nutrició és el conjunt de processos a partir dels quals l’organisme rep, transforma i utilitza les substàncies químiques dels aliments que són indispensables per al correcte desenvolupament i manteniment de l’organisme humà. En canvi, l’alimentació és el procés de selecció, adquisició i manipulació d’aliments, que és fruit de la disponibilitat, l’aprenentatge, els hàbits, els condicionants socioeconòmics, psicològics o geogràfics. Per aquesta raó, el menjador escolar és un àmbit complex: més enllà que els menús estiguin ben planificats i aportin els nutrients adequats, el lloc en si mateix és font de múltiples vivències alimentàries.
El context sociocultural del menjar i els elements que l’envolten -com la cultura alimentària, la gastronomia, les tècniques culinàries, l’espai físic on es menja, la companyia o el rol familiar en l’adquisició de preferències alimentàries- constitueixen un terreny idoni perquè els professionals de les Ciències Socials estudiïn el comportament alimentari de forma global i, si escau, proposin estratègies per millorar els punts febles. En aquesta línia, és de gran interès analitzar l’actitud dels adults enfront del rebuig d’aliments per part dels nens i fomentar una major participació dels comensals, en aquest cas, els nens i joves, en la presa de decisions de tots els aspectes que afecten al menjador escolar.
L’actual crisi econòmica aconsegueix a tots els sectors de la societat. Per això, els organitzadors del congrés van incloure al programa un debat sobre els nous escenaris que es plantegen amb les dificultats econòmiques de les famílies.
Les associacions de pares i mares d’alumnes han manifestat inquietud pel nombre creixent d’alumnes que, freturosos de beques de menjador, vaguen pels voltants del recinte durant el migdia. Per solucionar aquesta situació, algunes comunitats autònomes es plantegen autoritzar l’ús de carmanyoles en els menjadors escolars.
Això possibilitaria a les famílies reduir el cost associat al servei de mitja pensió, encara que no eliminar-ho per complet, ja que gran part del preu del menú escolar està vinculat al servei de cura i vigilància (els monitors) i a l’ús d’espais i utensilis, que es mantindria.
Un protocol i instruccions clares sobre una correcta manipulació i higiene, el transport i emmagatzematge de les carmanyoles (així com unes recomanacions per a la correcta planificació de menús) poden donar una resposta satisfactòria a aquest nou escenari.
