Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Menjar massa a la nit

La sensació d'inapetencia durant el matí i de gran apetit en el sopar i a la nit caracteritzen la síndrome del menjador nocturn

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 10deNovembrede2008

Les persones que sofreixen l’anomenada “síndrome del menjador nocturn” (night eating syndrome) tenen diversos punts en comú: inapetencia durant el matí, fins i tot amb prou feines mengen en la primera meitat del dia, i fort apetit en la segona part de la jornada. Això els condueix a menjar massa en el sopar i durant la nit. A aquests símptomes se sumen uns altres, com l’insomni i els freqüents despertessis nocturns, acompanyats en molts casos per la sensació de gana i la necessitat irrefrenable de menjar.

Img picoteoImagen: kenna takahashi

En les consultes de dietètica i també en les de psiquiatria trobem persones amb un comportament alimentari anormal molt definit. Compten amb preocupació i angoixa com el moment del dia en el qual senten que perden el control pel menjar és durant la nit, no exclusivament a l’hora del sopar, sinó en el transcurs de la nit. Són persones que sofreixen insomni i es desperten diverses vegades amb sensació de tenir molta gana (hiperfagia), la qual cosa els porta a aixecar-se del llit i menjar. Es tracta d’un trastorn del comportament alimentari caracteritzat per una desincronització dels patrons d’ingesta d’aliments, que s’observa en un elevat percentatge de persones obeses.

Petits tentempiés nocturns
La síndrome del menjador nocturn es caracteritza pel consum d’aliments en forma de petits tentempiés durant la nit
En menjar a aquestes hores, l’organisme concentra la seva energia i els seus esforços en el procés de la digestió, la qual cosa pertorba el somni i fa que siguin tan habituals els despertessis nocturns; així es consolida el cercle viciós. A aquest comportament característic se sumeixi l’anorèxia, entesa com a falta d’apetit que senten durant el matí i fins i tot durant la primera meitat del dia. Totes aquestes característiques conformen en clínica el que s’ha denominat “night eating syndrome” o síndrome del menjador nocturn.

Es tracta d’un trastorn del comportament alimentari que es distingeix clarament de la bulímia nerviosa per diversos aspectes com el moment concret de la ingesta (només a la nit); l’absència d’accions compensatòries (vòmits, ús de laxants i diuréticos) i perquè la ingesta d’aliments, encara que es fa en repetides ocasions al llarg de la nit, consisteix en petits tentempiés en cada ocasió, més que en un atracón o una golafre. Ara unes poques galetes, després un got de llet, més tard una rodanxa de pernil amb pa…

D’altra banda, la particular desincronització del patró de menjars, és a dir, el fet que la persona amb prou feines coma durant el dia i concentri la ingesta alimentària a la nit, és el que diferencia a aquest trastorn d’un altre denominat “trastorn per atracón” o “binge eating”. En aquest últim cas, gairebé de manera inconscient, es tracta de calmar amb aliments un estat d’ansietat o eufòria mal canalitzat, que pot haver començat per raons molt diverses. La persona busca en el menjar el plaer esperat o desitjat a qualsevol moment del dia.

Risc evident d’obesitat
Encara que el consum d’aliments després de cada “despertar” no és excessiu, si l’hàbit s’accentua, amb el temps aquest consum d’energia de més es tradueix en augment de pes, que pot ser el primer pas per al desenvolupament d’obesitat . L’associació entre l’obesitat i aquesta síndrome s’ha constatat en el major estudi controlat realitzat fins al moment que analitza els patrons de somni i alimentació en pacients obesos.

En la recerca, duta a terme des del Weight and Eating Disorder Program, del Departament de Psiquiatria de l’Escola de Medicina de la Universitat de Pennsylvania, a EUA, es van observar diferències substancials en el patró de consum alimentari entre el grup control i el grup de pacients amb síndrome de menjar a la nit. Els investigadors van comprovar com la ingesta d’energia en les primeres vuit hores del dia (de les sis del matí a les dues del migdia) suposava una mitjana de tan sols 575 kcal en els 46 pacients amb síndrome enfront de les 1.082 kcal dels 43 pacients obesos del grup control.

Per ser conscients del poc consum d’aliments durant aquesta primera part del dia, cal dir que les 575 kcal es poden aconseguir amb la ingesta d’un desdejuni que inclogui un got de llet sencera amb cafè i sucre, un sándwich de pernil i formatge manxec i un got de suc de taronja.

En l’estudi, després d’analitzar la ingesta alimentària de la segona meitat del dia (des de les dues del migdia a les deu de la nit), no van observar diferències rellevants, mentre que sí va haver-hi un canvi reseñable en el consum alimentari entre tots dos grups a la nit. Mentre que la ingesta energètica en les últimes vuit hores (de les deu de la nit a les sis del matí) en els pacients amb síndrome rondava les 600 kcal, en el grup control tan sols va ser d’al voltant de 120 kcal.

Una dada rellevant és que la ingesta total d’energia al llarg de tot el dia va ser pràcticament similar en els dos grups. Després d’analitzar els resultats s’observa l’associació tan evident que existeix entre aquest trastorn i l’obesitat. Prop de la meitat dels pacients diagnosticats amb aquesta síndrome tenien un pes normal abans de l’aparició del trastorn alimentari, la qual cosa indueix a pensar que aquest trastorn condiciona i/o afavoreix de manera rellevant l’aparició de l’obesitat.

Segons diverses recerques internacionals dutes a terme entre la població nord-americana, la prevalença d’aquest trastorn alimentari és molt superior en persones obeses (8-27% segons diferents estudis) respecte a persones no obeses (1,5%), si bé es precisen més estudis epidemiològics sobre aquesta problemàtica per conèixer amb més precisió la prevalença real d’aquest trastorn.

REGISTRE D'ALIMENTS

Segons els especialistes, a l’hora d’establir un diagnòstic clar de la síndrome de menjador nocturn es requereix que la ingesta d’aliments després del sopar suposi com a mínim la meitat de la ingesta d’energia diària. La manera de conèixer amb la màxima precisió aquesta informació és que la persona anoti tot el que menja al llarg del dia, que en nutrició clínica es denomina la tècnica del registre d’aliments o “record de 24 hores”.

Aquest tipus d’anàlisi consisteix a anotar al llarg del dia tots els aliments ingerits, de la forma més detallada possible quant a quantitats, tipus d’aliment o manera de preparació, al costat de l’hora o el moment del dia del seu consum. En el tractament multidisciplinari dels trastorns de la conducta alimentària, tant el psiquiatre com el psicòleg i el dietista coincideixen en la utilitat d’anotar al costat dels aliments ingerits els sentiments o les sensacions experimentats al moment de la ingesta o de l’elecció de cada aliment (tristesa, eufòria o avorriment, entre uns altres). Des del Departament de Psiquiatria del Center for Weight and Eating Disorders, es facilita on line a l’usuari la possibilitat de rebre informació després d’emplenar el” Night eating syndrome questionnaire“, un qüestionari que ha estat validat per la classe mèdica per al diagnòstic d’aquesta síndrome.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions