Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Menjars del món, a casa

Una manera de traslladar-nos al que va ser quan gaudim d'aquell viatge inoblidable

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 01deSetembrede2005

Tal vegada, el lloc on hem estat de vacances ens pugui servir d’inspiració
per planificar la nova temporada de menús de tardor, o quan
menys oferir als amics un menjar típic que ens evoqui els agradables
moments gaudits. A més, ho tenim fàcil ja que en les grans
superfícies comercials, així com en algunes tendes especialitzades es
poden adquirir aliments, condiments i espècies atípics de nostre
país, i propis d’altres regions del món, que es van obrint pas
i que poden formar part de plats típics de la nostra gastronomia.


Recorregut per Sud-amèrica, una mica més que frijoles
i arròs
Les influències de la cuina europea i africana es fusionen en moltes receptes
als països de Sud-amèrica per donar lloc plats autòctons
originals, amb una diversitat de sabors, colors i textures incomparable.

Una mica més que frijoles i arròs
Començar el menú amb una sopa és un tret característic de la
gastronomia sud-americana, que encara que no és propi de tots els països,
si es pot considerar representatiu de molts d’ells. Entre els ingredients
estan el pollastre o la gallina, les papes, a més de diverses verdures
i hortalisses. I perquè resulti més autèntic se serveix per separat,
d’una banda les verdures i hortalisses, per un altre el brou i finalment els trossos
de carn, de manera que el comensal s’elabora la seva pròpia sopa amb els ingredients
que desitgi.
La carn, de pollastre, porc o vedella, i de qualitat, serà la triada en
un menú típic de qualsevol país d’Amèrica Llatina.
L’habitual és acompanyar els plats de carn o de peix -rostits a la
brasa, a la graella o fregides-, de varietat de guarnicions vegetals, sent
així una de les poques formes de consumir verdures i hortalisses, encara que
aquestes es converteixen en imprescindibles per aconseguir la combinació
de sabors.
Si un vol sorprendre amb un menjar d’aquesta part del món, pot fer
el propi d’allí en presentar en la taula diversos plats alhora, o també
el que podríem traduir com un plat combinat en el qual no poden
faltar aliments bàsics com els frijoles, l’arròs, la carn fregida
i el plàtan fregit. Els condiments, les espècies i els colorants naturals
solen ser protagonistes en moltes receptes, i li donen a un un senzill plat
de carn en un sabor sorprenent.
Com a aperitiu o acompanyament del menú, oferirem arepas,
coques elaborades amb farina de blat de moro i cuinades a la planxa o fregides,
que evocaran els llocs ambulants amb els quals un s’ensopega per les
carrers de pobles i ciutats. I per a postres es pot recuperar el sabor dolç
de la fruita fresca de temporada i preparar deliciosos i variats sucs o macedònies
de fruites tropicals, cada vegada més fàcils de trobar en les
grans superfícies comercials o en fruterías especialitzades. Papaya,
mànec, guayaba, síndria, bananes, meló i pinya són només
alguns exemples de la riquesa de fruites dels països de clima tropical


Països asiàtics, el gust pel vegetarià

Viatjar per algun país del sud-est asíatico en qüestió
de gastronomia és apropar-se al vegetarià, a les mil formes de combinar
les verdures, les hortalisses, les fruites, l’arròs i les patates, sempre aconseguint
sabors sorprenents.

El sabor de les espècies en el plat
Si un vol recuperar alguns dels sabors i plats del país que
va visitar, recordarà que el menú comença amb aperitius a
base de verdures o de coques cruixents que solen anar farcides de verdures,
patates o formatge. Cal seguir amb detall els passos de cada recepta per aconseguir
els cruixents aperitius de tires de verdures arrebossades, o les crestes
o les croquetes vegetals.

Molts dels plats típics de l’Índia i de països del sud-est
asiàtic (Laos, Cambodja, Tailàndia, Indonèsia…) són una explosiva i
alhora harmoniosa combinació d’espècies, la qual cosa els confereix un sabor
i una aroma difícils de descriure. Portar-se del país una mostra
d’espècies típiques o comprar la barreja d’espècies en una tenda especialitzada
pot fer més senzilla l’elaboració del plat, difícil
d’aconseguir d’una altra manera, amb la finalitat de poder apropar als comensals la
realitat dels sabors d’aquests països.
El menú contínua amb un estofat de vegetals (carbassó, carabassa,
albergínia, patata, pastanaga, pebrots…) al que se li pot afegir
trossos de fruites que li donaran el toc dolç (mànec i pinya), amanit
amb una encertada barreja d’espècies. I com a acompanyament perfecte un
gran bol d’arròs basmati, simplement cuit i salteado amb safrà,
i coques de pa (chapati), que s’emplenen amb la barreja de verdures. L’arròs
i el pa serveixen per suavitzar el menjar especiada, amb la finalitat de no saturar
els paladars menys acostumats a aquesta combinació de sabors.
Les postres a força de iogurt líquid, tal qual o aromatizado amb canyella,
cardamomo, te o fruites, es convertirà en el fermall d’or para
finalitzar aquest menjar asiàtic, i rememorar l’experiència d’aquell viatge
inoblidable.

Els sabors del nord d’Africa

Els elaborats plats típics de la gastronomia dels països
del nord d’Àfrica combinen amb mestratge els sabors dolços i
salats, la subtil utilització de les espècies i les matèries primeres de
excel·lent qualitat, per la qual cosa convé seguir fidelment els passos de la recepta
per tractar d’emular el sabor genuí.

Mil maneres de preparar el cus cús
Començar el menú amb una amanida és un encert si es pretén preparar
un menú típic dels països del nord d’Africa. Les hortalisses
pròpies de l’horta mediterrània formen part de nombroses receptes de
amanides. Una opció senzilla pot ser l’elaborada amb pebrots,
tomàquet, all i ceba finament picats i amanits amb oli d’oliva,
suc de llimona, tàperes, tonyina i ou. Amanir els plats amb
espècies és singular en la gastronomia d’aquests països. Així,
l’amanida es pot condimentar amb tàperes, alcaravea, comino, farigola…
Com no pot ser d’una altra manera, el centre d’atenció del menú
és el cus cús, un contundent plat representatiu de la cultura gastronòmica
d’aquesta part del món. La sèmola de blat, acompanyada d’una
bona ració de be de qualitat guisat, i varietat de vegetals (pastanaga,
porro, cigrons…), garanteix l’èxit del plat, el qual ha de combinar
amb encert diverses espècies com el coriandre i la canyella. El “couscous”
se serveix en un recipient del que mengen diverses persones, i si es vol respectar
al màxim les formes, el cus cús s’ha menjar sense coberts, amb
ajuda de la mà dreta.

Postres dolces i te moruno
Abans de començar el menjar, un ha de pensar a deixar un buit para
les postres dolces, ja que aquests són exquisits, encara que a moltes persones
els pot resultar fins i tot embafadors. La mel i la fruita seca (ametlles,
festucs, nous…), aromatizados amb aigua de flor del taronger són els ingredients
més comuns. I per finalitzar el menjar i facilitar la digestió,
una tassa de te moruno, te aromatizado amb menta i ensucrat.

Etiquetes:

mundo-ca

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions