Miguel Ángel Martínez González va exercir la Cardiologia fins que va decidir avançar la seva funció mèdica i dedicar-se a la recerca amb l’objectiu d’aprofundir en la medicina preventiva. Forma part de l’equip directiu del projecte PREMIDED, l’assaig clínic més ambiciós que s’ha realitzat sobre la influència de la dieta mediterrània en la salut, particularment en les patologies cardiovasculars i la diabetis. Aquest mes finalitza l’estudi de camp que s’ha perllongat durant cinc anys i ha comptat amb més de 7.000 pacients i un nombrós equip de dietistes, infermers i metges, ajudats per voluntaris, en dinou hospitals i universitats espanyoles.
El terme ho va encunyar Ancel Benjamin Keys, un fisiólogo americà que va morir en 2004, als 100 anys, el mateix any que va morir el fundador de McDonals amb 60. Keys va comparar els hàbits alimentaris en 16 poblacions de set països i va comprovar que als països de l’àrea mediterrània la taxa de mortalitat per malalties coronàries era molt menor a la resta. Va interpretar que tenia molt a veure la font del greix. Eren països on es cuinava amb oli d’oliva i no amb mantega ni margarina, i el consum de carn era molt baix mentre que el de verdura, fruites i hortalisses era molt alt. En definitiva, va concloure que la dieta mediterrània era saludable.
Haig de reconèixer que al principi era receloso de la gran bondat que se li atorgava a l’oli d’oliva. Em semblava exagerat. Però quan vam fer un estudi de Casos i Controls a Navarra, en 2002, em vaig trobar amb la sorpresa que entre els pacients que més consumien oli d’oliva i els que menys hi havia un 82% de reducció relativa de risc d’infart de miocardi. Els nombres van ser molt tossuts. L’estudi va servir de base per a l’estudi PREDIMED, una idea que va sorgir de Ramon Estruch, de l’Hospital Clínic de Barcelona. Quan publiquem les nostres conclusions, Ramon em va cridar i em va proposar embarcar-nos en un estudi més ambiciós, gairebé quimérico, el PREDIMED.
“Cal dissenyar un patró dietètic que inclogui fins a la més petita circumstància i oferir eines per complir les normes”Amb molt esforç, amb l’ajuda de l’Administració, que el 6 de gener de 2003 ens va fer “el regal de Reyes” publicant en el BOE una partida de 3 milions d’euros per materialitzar-ho i amb l’avantatge d’haver comptat amb una xarxa de professionals molt sensibilitzats amb la recerca. Quan allà per 2002 presentàvem el projecte en congressos internacionals, investigadors de molta solvència ens felicitaven per la idea però mostraven seriosos dubtes que pogués portar-se avanci.
PREDIMED és una recerca que va més enllà de l’observació, radica en la intervenció, és a dir, es desenvolupa amb estudis clínics en els quals els pacients han de confiar-se a l’investigador. No es tracta d’un assaig nutricional basat a observar els efectes de la ingestió d’una píndola en el temps, es tracta que un pacient ha de respectar unes normes molt concretes de comportament. El seu dietista, atenent al seu quadre clínic, li marca una dieta diària amb determinats aliments en determinades quantitats.
Obedients i cumplidores, i no era fàcil. Són de persones amb hàbits molt arrelats que com a mínim tenen 55 anys, la meitat pateixen diabetis i la gran majoria hipertensió. La labor dels dietistes ha estat clau, per això, independentment de les conclusions a les quals ens condueixi l’estudi, advoquem i insistim en la necessitat que s’habilitin, al més aviat possible, consultes de dietistes en Atenció Primària.
Els metges cursen en tota la seva carrera una assignatura dedicada a l’endocrinologia i la nutrició, i és a la primera d’aquestes disciplines a la qual més atenció se li presta. Els dietistes passen tres anys formant-se i es converteixen en els agents sanitaris més competents per poder desenvolupar l’atenció primària i de prevenció als problemes derivats de l’alimentació que cada dia que passa són majors i es revelen més greus.
“És un escàndol que les cartes dels restaurants no ofereixin al consumidor el valor calòric dels seus plats”Sí, ella va avaluar fins a quin punt era efectiva l’actuació del dietista en un centre de salut per aconseguir el canvi d’hàbits alimentaris insans per uns altres més sans.
La lluita dels americans per la menjada fast food és molt seriosa i han trobat en la dieta mediterrània una sortida possible i atractiva. Es tracta d’un menjar agradable al paladar, que és fàcil de seguir perquè és apetitosa i gens té a veure amb la poca acceptació d’una dieta baixa en greixos.
Amb molt art i allunyant-se de receptes simplonas. La medicina preventiva semblava limitada a donar ordres: no fumi, si beu alcohol que sigui poc, faci una mica d’exercici físic i procuri no guanyar pes. Cap d’aquestes normes és fàcil de complir ni senzilla d’obeir. Cal dissenyar un patró dietètic que inclogui fins a la més petita circumstància i oferir eines per complir les normes: cal ensenyar com ha de ser la llista de la compra, facilitar l’elaboració de receptes, menús de temporada, de mesos, de circumstàncies de la vida, variats i atractius. En PREDIMED comptàvem amb persones a les quals els incloíem oli d’oliva verge en la seva dieta, i perquè poguessin complir la pauta els voluntaris els portaven les garrafes d’oli a la seva casa, o si havien de seguir una dieta de fruita seca, els quilos de nous.
Clar, són persones majors que no poden carregar amb 15 litres. Per això hi havia tants dubtes de si anava si pot ser portar endavant la recerca, els recursos humans eren enormes. L’equip ha anat més enllà del que els obliga el contracte. No és rar que des d’Harvard estiguin seguint amb molta atenció el procés. No només esperen el resultat, és que el procediment és també molt excitant.
Durant el desenvolupament de l’assaig clínic està prohibit. Fins que la Data and Safety Monitoring Board (DSMB), un grup imparcial que supervisa l’estudi clínic i examina els resultats per veure si són acceptables, no doni el seu vistiplau no poden fer-se públics.
Perquè mai els hem impueso gens. El pacient i el dietista negocien. L’objectiu és que un pacient segueixi la dieta mediterrània, que té el gran avantatge que és molt variada en aliments, en forma de preparació i en la freqüència de consum del que més agrada. S’ha aconseguit reduir el consum de carn, per exemple, alguna cosa determinant en una Dieta Mediterrània en la qual la carn té poca presència. També hem detectat canvis significatius en altres paràmetres, perquè per descomptat els pacients són sotmesos a anàlisis d’orina que serveixen de marcadors bioquímics.
La fast food, el sedentarisme i el comandament a distància per a tot afecta a tothom. Quin home té ara un perímetre abdominal inferior a 94? És difícil de trobar i per sobre d’aquesta xifra existeix molt risc de sofrir un accident cardíac. El patró alimentari pot canviar-se: per què desdejuni amb brioixeria i no amb una torrada d’oli d’oliva, que a més està més rica?
Fins que no vegi que baixa la prevalença de l’obesitat infantil no vaig a conformar-me. Hi ha una dada que m’insufla esperança: a EUA només el 2% dels metges fumen. La salut pública no ha estat conformista. Després de guanyar la guerra al tabac toca erradicar els mals hàbits en l’alimentació.
Donaria més importància al consum excessiu de calories que a l’alteració del patró alimentari. A més, alertaria que el terme s’està utilitzant com a banderola d’enganxi amb productes que gens tenen a veure amb la dieta mediterrània clàssica. A unes patates fregides amb grassa trans se’ls donava l’àlies de mediterrani, a alguns cárnicos se’ls cridava mediterranis quan la carn gairebé no està present en la dieta mediterrània. L’ésser humà necessita un gram de proteïna per quilo i dia. Estem duplicant aquesta ingestió. Després del càncer de pulmó, el càncer que més mata a Espanya és del còlon i recte. Això no s’explica.
Per descomptat. És un escàndol que les cartes dels restaurants no ofereixin aquesta informació al consumidor. És també un escàndol que les etiquetes dels aliments ni s’entenguin ni es poden llegir sense lupa. És un problema compartit a tot el món. Fins que no hi hagi una normativa europea que ho exigeixi seguirem sense entendre els ingredients.
A mi m’havia cridat l’atenció l’obesitat d’EUA i els alts índexs de diabetis entre la població, i que tothom beu soda pel carrer. En gots molt grans. Durant la meva estada en el Departament de Nutrició a Harvard vaig conèixer a un investigador que estava estudiant la relació de les malalties amb el consum de refrescs ensucrats.
Potencia la resistència a la insulina. Quan l’aigua té un gran component de sucre simple, com succeeix en els refrescs, el cervell no percep ingestió de calories, amb el que en el menjar no ocupa espai, es menja el mateix. A més, té un efecte en el temps. El cos absorbeix ràpidament el sucre el que condueix a una elevació de la glucèmia que provoca una elevació de la insulina, que genera una resistència a la insulina. Arriba a donar-se un efecte reboti d’hipoglucèmia amb el que dues hores després de beure el refresc amb sucre el cos et demana molt menjar.
El que es publica cada setmana dona vertigen. No parlem només de publicacions científiques prestigioses de nutrició, és que l’alimentació comença a estar present en revistes mèdiques generals i específiques d’altres disciplines, com l’oncologia. L’avanç que s’ha experimentat en aquesta dècada a entendre els mecanismes del cos en la seva relació amb la nutrició i la salut són enormes, i tot apunta al fet que van a ser molts més els descobriments en un curt període de temps.
Avui dia, la dieta mediterrània és possiblement el concepte dietètic i nutricional més difós tant entre la comunitat científica com entre els consumidors del món desenvolupat. Nombrosos estudis bàsics, clínics i epidemiològics han portat a considerar-la com un factor protector en el desenvolupament de múltiples processos com les malalties cardiovasculars, diferents tipus de càncer, les malalties neurodegenerativas i fins i tot el propi envelliment. No obstant això, fins al moment actual molt pocs estudis han analitzat l’eficàcia d’una intervenció amb una alimentació de tipus mediterrani.
La concessió d’ajudes per part del Ministeri de Sanitat i Consum per al desenvolupament de Xarxes Temàtiques en Recerca Cooperativa ha permès la constitució de la Xarxa de Grups sobre Nutrició i Malaltia Cardiovascular, que engloba a la majoria de grups espanyols que treballen i investiguen en aquestes àrees de coneixement. Es tracta d’una xarxa multidisciplinària que reuneix metges clínics, tant d’hospital com d’atenció primària, epidemiòlegs i investigadors bàsics, procedents de diferents institucions estatals i autonòmiques. La unió virtual de tots ells en l’entramat de les modernes tecnologies de comunicació permet una completa complementarietat de les seves accions. Tot això s’estudia en el projecte Predimed.
