Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Mongetes verdes tendres: propostes per cuinar-les

El secret és respectar el sabor natural vegetal de les mongetes verdes, sense agregar excessives guarnicions proteïques, com a pernil o bacón, ni salses grasses

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 30 de Maig de 2011

Els primers fruits de les mongetes verdesa la primavera són els més tendres. Tant, que es poden degustar gairebé sense processar recentment tallades de la mata. Però encara que la preparació més comuna d’aquesta verdura consisteix a cuinar mongetes verdes amb patata i ceba, són possibles multitud d’elaboracions. El secret és respectar la seva qualitat d’aliment vegetal, el seu sabor suau i natural, sense agregar excessives guarnicions proteïques, com el pernil o el bacón, ni salses contundents, com a maioneses o nates. Són formes senzilles de cuinar les mongetes verdes les preparacions en amanida, salteadas amb herbes aromàtiques o altres vegetals (xampinyons, carabassa…) per servir com a guarnició de carns o peixos, o estofades amb ceba i tomàquet. El resultat és un plat molt gustoso i a l’abast de qualsevol.

Delicioses i senzilles propostes

Les mongetes verdes recollides al punt de màxima tendresa tan solament necessiten rentar-se sota un doll d’aigua freda, trossejar-les i procedir al seu cuinat. Aquestes són les més tendres, ja que a mesura que avança la temporada, les beines es fan més grans i s’endureixen, per la qual cosa s’ha de llevar el fil lateral per donar-los un tall longitudinal i trossejar-les en porcions més manejables. D’aquesta manera queden més agradables de textura, sense tanta fibra ni tanta duresa.

Les primeres mongetes verdes de les temporada són tan tendres, que no necessiten que s’eliminin els fils laterals

Una vegada que les mongetes verdes estiguin llestes, netes i trossejades, es decideix el tipus d’elaboració. El més comú és coure-les, encara que si agraden tendres, “al donin-te”, n’hi ha prou amb blanquejar-les. Aquesta tècnica culinària consisteix a introduir les mongetes verdes en aigua bullint amb un polsim de sal durant 5 minuts, escórrer-les a continuació i refredar-les en aigua amb gel durant uns instants. El refredament ràpid, a més d’aconseguir detenir la cocció, fa que quedi més cridaner el color verd.

Colorides guarnicions. Les mongetes verdes, una vegada blanquejades, es poden amanir amb una mica d’oli d’oliva aromatizado amb all i un polsim de sal, per servir de guarnició de peixos a la planxa, com una suprema de lluç, una tac de salmó o de bonic, uns chipirones o un polp rostits. Aquesta preparació serveix també de base per presentar una amanida de mongetes acompanyada de tacs de bonic o sardines en escabetx, que aportaran un contrapunt molt singular. La barreja amb un tomàquet d’amanida de temporada, una cebolleta trossejada fina i l’amaniment amb una vinagreta de balsámico de gerds resulta deliciosa.

Fresques i lleugeres amanides. Una altra amanida molt rica de mongetes verdes resulta en barrejar els ingredients habituals que acompanyen a un estofat de mongetes, és a dir, les patates, la ceba i el tomàquet. Es cou tot i se serveix fred. Els amaniments i acompanyaments donaran el contrapunt diferent a cada proposta. Una maionesa lleugera, una alioli suau amb tires de salmó fumat, unes anxoves, unes gambes… El toc més refrescant es pot aconseguir en agregar uns grillons de taronja o d’una fruita pròpia de la temporada primaveral, com els albercocs o les maduixes.

Estofades. L’estofat de mongetes verdes és una recepta típica. Per a això, una vegada blanquejades, se sofregeixen amb una mica de cebolleta, all i tomàquet trossejat. Quan estiguin sofritas, s’afegeixen les patates trencades, es cobreixen d’aigua i es deixen coure durant 30 minuts. Es posa el punt de sal i s’acaba per barrejar el conjunt amb un refrito d’all i oli. Aquestes beines estofades es poden servir d’aquesta manera o en puré. Si el puré es passa “pel colador xinès” (cònic), s’obté una fina crema de mongetes verdes. Els saborizantes grassos habituals en les receptes, com la nata o els quesitos, es poden substituir per unes cullerades de iogurt. En aquest cas, s’haurà de corregir el punt de sal i es degustarà una crema amb el sabor lleugerament àcid aportat pel iogurt.

RSS. Sigue informado

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions