Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Màquines d’aliments en els col·legis

Són font habitual de subministrament d'aliments i begudes, encara que amb una oferta poc saludable des del punt de vista nutricional

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 09deJunyde2009
Img maquinas comidar Imatge: Colin Rose

Les màquines expenedores d’aliments i begudes (MEAB), també cridades “vending”, es troben en localitzacions molt diverses i freqüentades, com a centres de treball, instal·lacions esportives, universitats, locals d’oci i culturals, transport públic i hospitals, entre moltes altres. Productes de brioixeria i rebosteria industrial, snacks salats -tipus patates fregides i similars-, bolsitas de llaminadures, fruita seca fregida i salats, xiclets, refrescs, sucs i fins i tot sándwiches són exemples de la varietat de productes que s’ofereixen.


Donada la demanda creixent d’aquest tipus d’aliments, i a causa que l’oferta, en la majoria de les ocasions, no és la més adequada des del punt de vista nutricional, s’està treballant en el disseny de diferents formes d’intervenir i en l’elaboració de recomanacions quant a la seva ubicació, publicitat i contingut, tal com ja han fet alguns països i algunes comunitats autònomes del nostre país.

Màquines en els col·legis
A Espanya, en el marc de l’estratègia NAOS i dins de l’àmbit escolar, es contemplen diversos punts d’actuació, entre els quals destaquen el menjador escolar i les màquines expenedores d’aliments i begudes. En aquest sentit, en 2005 es va signar un conveni amb l’Associació Nacional Espanyola de Distribuïdors Automàtics (ANEDA), en el qual es van establir els següents compromisos:

  • No se situaran màquines expenedores en aquelles zones on pugui tenir fàcil accés a elles l’alumnat de l’Ensenyament Infantil i Primària.
  • S’eliminarà la publicitat de les màquines per no incitar al consum de determinats productes i se substituirà per adhesius que incloguin missatges que promocionin una alimentació saludable.
  • S’hauran d’incloure productes que afavoreixin una alimentació equilibrada (aigua mineral, begudes amb baix contingut en sucre, fruites o galetes) en detriment d’aquells amb un alt contingut en sal, sucres i greixos.
  • Es publicarà una guia de bones pràctiques, dirigida a professionals del sector de la distribució automàtica, on es defineixi què productes no haurien d’incloure’s en les màquines dels col·legis i aquells que haurien de substituir-los.
  • S’elaborarà una “Guia per a una nutrició adequada als centres d’ensenyament a través de màquines vending” per a la seva difusió en els col·legis a través de les associacions de pares d’alumnes.

La Comunitat Autònoma de Catalunya, dins del context de l’estratègia PAAS (Pla integral de Promoció de l’Activitat Física i l’Alimentació Saludable), va consensuar en dates recents un document de recomanacions sobre la ubicació, publicitat i contingut de les màquines vending als espais als quals acudeixen habitualment nens i joves. Aquestes recomanacions prenen més força pel fet d’estar avalades pel consens entre la indústria, les associacions de pares i mares, les societats científiques i els departaments i institucions de l’Administració. Algunes de les recomanacions són:

  • Evitar la ubicació de màquines expenedores en zones accessibles a nens i joves de menys de 16 anys.
  • Modificar la publicitat per facilitar un consum responsable, introduint missatges que promoguin, de forma atractiva, una alimentació saludable.
  • Establir polítiques de preus que afavoreixin l’opció més saludable.
  • Promoure els productes que contribueixin a una alimentació saludable en lloc dels quals tinguin un contingut elevat de sal, sucre i/o greixos: aigua, aigües amb sabors sense sucres, llet (opcions descremades), iogurts i iogurts líquids (amb possibilitat que siguin descremats), sucs naturals de fruites, sucs de tomàquet, pastanaga i altres hortalisses, begudes refrescants sense sucres, begudes isotòniques, entrepans i sándwiches, galetes integrals, barritas de cereals, truites d’arròs i blat de moro, palitos de pa, pa de llavors, fruita seca, fruites dessecades i fruita fresca.

L’exemple d’altres països
És difícil fer comparacions entre la situació que es dona a Espanya i en altres països respecte a la regulació de les màquines expenedores, doncs la situació d’aquestes (generalització i localització) és molt variable. A Espanya, per exemple, és poc habitual trobar-les en centres educatius de Primària, no obstant això, són més freqüents en instituts i centres de Secundària. En el Regne Unit, en canvi, aquestes màquines formen part habitual de les ofertes alimentàries de l’esmorzar del migdia de nens i joves, per la qual cosa les autoritats sanitàries veuen necessàries una regulació més estricta i el seguiment d’uns protocols de maneig i control.

En aquest sentit, la regulació de les màquines vending en el Regne Unit s’emmarca dins del programa New Standards For School Food (Nous estàndards per al menjar a les escoles), que es va iniciar en 2007 i té caràcter d’obligat compliment. Segons aquesta normativa, tots els aliments accessibles per als nens a l’hora de l’esmorzar (menjadors escolars, carmanyoles i aliments procedents de les màquines) han de complir amb uns requeriments nutricionals establerts i no estan permesos determinats aliments que es podrien considerar com “moderi escombraries”.

Per al correcte maneig de les màquines vending en escoles i instituts, i dirigida als responsables de la seva gestió, es disposa d’una guia molt completa que abasta tots els processos i criteris que s’han de seguir si una escola decideix incorporar una màquina expenedora d’aliments i begudes en la seva oferta alimentària.

EL MAL EXEMPLE AMERICÀ

ImgImagen: Ezgi Platin
A Estats Units, segons dades del School Health Policies and Programs Studies, una enquesta nacional que es realitza periòdicament per avaluar les polítiques i programes de salut a les escoles, el 32,7% de les escoles de Primària (fins a 8 anys), el 71,3% dels centres d’Ensenyament Mitjà (8-12 anys) i el 89,4% dels instituts de Secundària (a partir de 12 anys) disposen de màquines vending, tendes en el propi col·legi, cantines o bar, on els alumnes poden comprar aliments i begudes.

Encara que la regulació d’aquestes fonts de subministrament d’aliments depèn de cada Estat, les dades indiquen que més del 50% de les escoles permet a les companyies de refrescs publicitar les seves begudes en les màquines vending i fins i tot el 16,4% accepten publicitat de begudes refrescants als patis, zones d’esbarjo i en edificis externs a l’escola però visibles des d’ella.

Segons un estudi de la dietista nord-americana Amy Virus, del Centre per a la Recerca de l’Obesitat i l’Educació de Filadèlfia, moltes de les opcions d’aliments i begudes de les màquines vending poden suposar fins a 320 calories per producte seleccionat, i el nombre de màquines expenedores als centres docents s’ha doblegat des dels anys 90. Es tracta llavors d’un mal exemple en hàbits alimentaris que pot afavorir l’obesitat infantil, tan creixent en aquest país.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions