Els productes que ofereixen les màquines expenedores de menjar (en particular, les que es troben a l’abast dels nens als centres educatius) contenen en moltes ocasions excessives greixos, sucres o sal. En conseqüència, dificulten que els petits “puguin tenir una alimentació equilibrada i, per això, saludable”, tal com recomana el ‘Document de consens sobre l’alimentació als centres educatius’, coordinat en 2010 pels Ministeris d’Educació i Sanitat. Quins aliments inclouen aquestes màquines i quins haurien d’incloure? Com es regula el seu contingut? Quin normatives i estudis existeixen sobre aquest tema? El següent article dona resposta a aquestes preguntes.
Màquines que venen menjar: compromisos i manques
Existeixen dades preocupants. Als països on les màquines expenedores se situen de forma freqüent a les escoles, el 20% dels nens pren més de quatre begudes ensucrades al dia, alguna cosa que es tradueix en gairebé un quilo de sucre setmanal. És per això que resulta necessari controlar la ubicació i l’oferta d’aquestes màquines, com bé va detallar un article d’EROSKI CONSUMER, publicat en 2009. Ara, un nou estudi se sumeixi a les evidències que apunten a un major control d’aquest tipus de màquines per prevenir l’obesitat infantil.
El Ministeri de Sanitat i Consum (MSC) va signar l’any 2005 un acord de col·laboració amb l’Associació Nacional Espanyola de Distribució Automàtica (ANEDA), que incloïa, entre uns altres, els següents compromisos:
- S’evitarà situar màquines expenedores en aquelles zones on puguin tenir fàcil accés a elles els alumnes d’ensenyament infantil i primària.
- S’eliminarà la publicitat de les màquines per no incitar al consum de determinats productes, que ha de ser substituïda per adhesius amb missatges que promocionin una alimentació saludable.
- Es crearà una ‘Guia de bones pràctiques’ per a aquells operadors que actuïn en centres d’ensenyament, que indicarà què productes s’han de fomentar en les màquines d’alimentació situades als centres d’ensenyament i quins seria bé no fomentar.
- S’elaborarà i disseminarà la ‘Guia per a una nutrició adequada als centres d’ensenyament a través de màquines vending‘.
- Les màquines inclouran productes que afavoreixin una alimentació equilibrada (aigua mineral, begudes amb baix contingut en sucre, fruites, etc.), en detriment d’aquells amb un alt contingut en sal, sucre o greixos.
Aquest tipus de compromisos es coneixen com a convenis d’autorregulació. Diversos investigadors consideren que aquesta classe de convenis, en l’àmbit de l’alimentació, són tan ineficaces i contraproduents com els signats per les indústries del tabac i de l’alcohol. De fet, una revisió sistemàtica de la literatura científica recentment publicada en la revista Obesity reviews confirma que els codis voluntaris de regulació de la publicitat dirigida a nens (signats per la indústria alimentària), no garanteixen la disminució de la propaganda d’aliments que “soscaven les dietes saludables”.
Sigui com sigui, en 2008 (tres anys després de la signatura del document), dos investigadors espanyols, Miguel Ángel Royo-Bordonada i María Ángeles Martínez-Huedo van avaluar l’estat de la qüestió. Per a això van prendre com a punt de partida la ciutat de Madrid. Els resultats de la seva recerca s’acaben de publicar (juliol de 2013) en la revesteixi Gaseta Sanitària, en un article el títol del qual parla per si solament: “Avaluació del compliment del conveni d’autorregulació del sector de màquines expenedores d’aliments i begudes a les escoles de primària de Madrid, Espanya, en 2008”.
En l’estudi, els autors van avaluar totes les escoles de Madrid. Van accedir de forma personal a totes les que tenien màquines expenedores de menjar i van anotar les seves característiques: grau d’accessibilitat a les màquines per part dels nens, productes oferts, anuncis o declaracions de salut en les màquines. A més, van entrevistar als responsables de l’escola. Les principals conclusions de la seva recerca són aquestes:
- Cap de les escoles que tenia màquines va reportar conèixer l’acord abans esmentat.
- La majoria d’aquestes màquines no van complir amb les normes de l’acord quant a la seva ubicació, els missatges publicats en ells, o el valor nutricional de les opcions ofertes.
- Totes les màquines estaven en escoles privades. Així doncs, l’acord es compleix a les escoles d’educació primària, encara que solament en les públiques. No obstant això, com a aquest acord no va fer referència a les escoles de secundària (és a dir, va deixar oberta la porta perquè en elles sí es pogués situar aquestes màquines), no estranya que una de cada tres escoles públiques d’educació secundària sí compti amb aquesta classe de màquines.
Segons Royo-Bordonada i Martínez-Huedo, la ferma defensa dels codis d’autorregulació per part de la indústria alimentària no solament no aporta beneficis per a la salut pública, sinó que es pot interpretar com una estratègia per evitar recomanacions legislatives més estrictes. Els guanys econòmics que reporta la venda d’aliments rics en calories dificulta, segons aquests autors, la defensa dels interessos de la salut pública per part de les indústries d’aliments i begudes. La lluita contra l’epidèmia d’obesitat, conclouen, requereix regulacions governamentals que exigeixin que tots els aliments i totes les begudes disponibles a les escoles compleixin amb criteris nutricionals saludables.
En aquesta mateixa línia, la Resolució del Parlament Europeu de 25 de setembre de 2008 recull una important recomanació del Llibre Blanc ‘Estratègia europea sobre problemes de salut relacionats amb l’alimentació, el sobrepès i l’obesitat’: s’hauria de deixar de vendre als centres educatius “aliments i begudes amb alt contingut en greixos, sal o sucre i amb pobre valor nutricional”.
