Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Més de la meitat dels nens espanyols s’alimenta de manera deficient, segons nutricionistes

Aconsellen als pares donar exemple per a recuperar els bons hàbits alimentosos

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 06deFebrerde2003

Espanya conserva encara els avantatges d’una alimentació més tradicional i menys “moderna” que altres països de l’entorn, però la diferència s’escurça per a malament i els nens són els principals damnificats del progressiu canvi d’hàbits. Pediatres i nutricionistes adverteixen que gairebé el 55% dels xavals espanyols té un nivell alimentari entre regular i deficient. Els experts recomanen als pares predicar amb l’exemple i habituar als menors a una alimentació més saludable.

Segons l’estudi “enKid. Hàbits alimentaris en la població infantil i juvenil espanyola”, que acaba d’editar la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC), menys de la meitat dels joves espanyols (entre 4 i 24 anys) té “un bon nivell d’alimentació”, explica Lluis Serra, president de l’entitat i catedràtic de Medicina Preventiva.

La resta presenta manques o hàbits inadequats, i d’ell, un 4% està molt lluny de rebre una alimentació adequada. Sobre aquesta realitat i les alarmes que d’ella salten, la SENC ha afavorit la I Trobada de Mares i Pares sobre pautes alimentàries saludables en la població infantil. En aquest fòrum, especialistes en nutrició, pediatres i psicòlegs van coincidir en la necessitat de reconduir una situació que, encara que coneguda, no s’aborda amb el degut rigor i urgència.

Els desajustaments alimentaris -recorden- són la principal causa del desenvolupament de malalties cròniques i degeneratives, i factor important d’un creixement desequilibrat. Els experts subratllen l’evident, si els nens han abandonat la dieta mediterrània és per la deserció prèvia dels adults. Les presses, l’accés de les dones al mercat laboral i la proliferació de plats preparats i menjar ràpid componen un cercle viciós que, en opinió dels especialistes, és responsabilitat dels pares trencar.

Fruites, verdures i lactis

“Canviar els hàbits alimentosos està en mans dels pares”, assenyala Serra. El desdejuni, com a primer menjar, resulta crucial. Només el 25% de la població infantil i juvenil ingereix fruita o suc natural. La resta del dia la cosa tampoc millora. El 80% dels xavals ingereix un 35% més de greixos de les aconsellables, procedents en bona part de productes com la brioixeria industrial, menjar ràpid i uns altres. En canvi, “ens quedem molt curts en fruita i verdura”, postil·la Javier Aranceta, responsable de la Unitat de Nutrició Comunitària de l’Ajuntament de Bilbao. En lloc de les cinc peces de fruita aconsellables al dia, la mitjana espanyola està en 2,6.

La SENC pretén contribuir al retorn als bons hàbits amb la publicació d’una guia pràctica amb recomanacions per als pares. Entre altres, estimular el consum de fruites i verdures fresques; incloure en la dieta dels xavals entre mitjà i un litre de llet i/o lactis al dia; limitar a la seva mínima expressió o suprimir la brioixeria industrial, “snacks” salats, dolços i el menjar ràpid; tornar a l’entrepà tradicional a mitjan matí i com a berenar; reduir la presència d’embotits i grasses animals saturades, i procurar-los abundància de cereals, llegums, arròs, pasta i peix.

Bons costums

Per a aconseguir-ho és necessari un canvi de conductes. Dedicar el seu temps al desdejuni, en família si pot ser; crear rutines agradables, amb rituals com parar taula i variar els aliments per a animar la vista; combinar el menys apetible per als joves amb productes del seu gust. Posar quantitats petites, no aclaparar i felicitar els nens quan acabin. Sorbitos d’aigua entre mos i mos ajuden a passar el menjar, i no convé eternitzar les col·lacions dels més petits més enllà de 45 o 50 minuts.

Per sobre de qualsevol recomanació pràctica, els pediatres recalquen el primordial: els pares han de donar exemple. “Els nens es queden sempre amb el que veuen abans que amb el que se’ls diu”, recorda María Luisa Arroba, de l’Associació Madrilenya de Pediatria. De res servirà doncs insistir a les criatures en què deuen o no menjar si no ho veuen a casa.

El xef Sergi Arola, del restaurant La Fermall, aconsella tractar als nens com a adults en la taula, “salvant les limitacions lògiques”, fer-los notar que menjar no és un fet trivial i jugar amb els aliments per a obrir-los a poc a poc a gustos i aliments nous. És aconsellable implicar-los en el procés de preparació; anar al mercat amb els seus pares i trossejar uns fesols tendres pot resultar un joc divertit i profitós. “Ajuda -suggereix- fer una cuina clara, on ells distingeixin els ingredients per a donar-los confiança, i mai forçar a un nen a menjar alguna cosa que no vulgui, això pot crear fòbies”.

I els especialistes recorden que hi ha una altra “assignatura pendent” per a desenvolupar un creixement saludable dels nens, l’activitat física. El 30% de la població espanyola és sedentària. “L’epidèmia d’obesitat serà encara major”, adverteix Lluis Serra.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions