Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

No totes les salsitxes són iguals: aquestes són les principals diferències

Totes les salsitxes són segures, però no totes les salsitxes són iguals: els ingredients que contenen i el tipus de carn influeix en la qualitat del producte final

diferentes tipos salchichas Imatge: forwimuwi73

No totes les salsitxes són iguals. Existeixen algunes variacions entre les diferents marques o tipus de salsitxes, degudes, per exemple, als tipus d’ingredients o a la forma d’embotit. En qualsevol cas, els seus ingredients no haurien de generar-nos preocupació pel que fa a la seguretat o l’aptitud per al consum. És a dir, estem davant productes que són segurs i comestibles. Però quines són les principals diferències? El tipus de carn utilitzat és, sens dubte, una de les més importants. T’ho expliquem aquí.

Salsitxes: les diferències que més es veuen

Col·loquialment les coneixem com a “salsitxes de Frankfurt”, però des del punt de vista tècnic i legal es denominen salsitxes cuites, alguna cosa que es deu a la seva forma d’elaboració. És a dir, “Frankfurt” és solament una varietat de les moltes que existeixen.

Podem trobar altres tipus, com Wiener, Bratwurst… els noms dels quals estan lligats a diferents característiques, com el seu lloc d’origen, els ingredients, la seva grandària i forma o la seva manera de preparació. Això és alguna cosa que es pot apreciar, per exemple, en la salsitxa Seleqtia Rostbratwurst, que té una forma característica, budell de color blanc i està molt especiada.

Les salsitxes més “comercials” estan inspirades en aquestes receptes tradicionals, de manera que, a l’hora de la veritat, la majoria es basen en l’estil “Frankfurt” i coincideixen en moltes característiques: tenen forma recta i sabor fumat i manquen de budell (o no s’aprecia). De fet, en moltes ni tan sols es fa referència a un nom tradicional, com ocorre en Argal (que s’embeni com “Classica”) o en Campofrío gall dindi.

La importància de la mena de carn que contenen les salsitxes

salchichas tipos ingredientes
Imatge: forwimuwi73

Quan observem l’etiqueta de les salsitxes cuites per a conèixer el tipus de carn amb el qual estan elaborades, normalment ens fixem en l’animal del qual procedeixen: porc, pollastre o gall dindi. Però hi ha un aspecte molt més important i al qual no solem donar importància. Algunes salsitxes s’elaboren amb carn, mentre que en unes altres s’utilitza carn separada mecànicament (CSM) o bé una mescla d’ambdues. Malgrat tenir un nom semblant, la carn separada mecànicament no és el mateix que la carn.

  • Carn. Per a obtenir les diferents peces de carn que conformen un animal (per exemple, en el cas del pollastre, els pits de pollastre o les cuixes), es realitzen diferents corts amb l’ajuda d’un ganivet.
  • Carn separada mecànicament. Una vegada finalitzat aquest procés, encara podem trobar certa quantitat de carn adherida a l’os, ja que és molt difícil retirar-la per complet de manera manual. Per a aconseguir aprofitar al màxim aquesta carn, es fan passar aquests ossos a través d’una placa perforada que permet la separació dels dos elements. Per a això és necessari aplicar pressió, la qual cosa sumat a la ruptura de les fibres musculars que es produeix en passar a través de la placa i a l’augment de temperatura a causa del fregament, dóna com a resultat un producte amb unes característiques diferents a les de la carn: ja no manté la seva estructura original i la seva composició és diferent (per exemple, té una major proporció de col·lagen i de calci). Per això la legislació estableix que aquest producte ja no es pot dir “carn”, sinó que ha de denominar-se “carn separada mecànicament”.

L’ús de la CSM és molt comuna com a ingredient en les salsitxes cuites, degut sobretot a tres raons:

  • El seu elevat contingut en col·lagen aporta unes característiques idònies per a elaborar emulsions càrnies.
  • Permet aprofitar la carn adherida als ossos.
  • Té un cost inferior.

Aquest últim aspecte és el més determinant a l’hora de valorar la qualitat comercial de les salsitxes, de manera que les millors s’elaboren exclusivament a partir de carn (per exemple, Schara o Seleqtia ocell), mentre que les de menor qualitat comercial s’elaboren a partir de carn separada mecànicament (CSM), per exemple, Oscar Mayer Wieners o Campofrío Frankfurt. En alguns casos també s’utilitza una mescla d’ambdues, com ocorre en Argal o El Pou.

Salsitxes envasades: plàstic o vidre?

Plàstic o vidre? A Espanya el més habitual és consumir les salsitxes cuites que es comercialitzen en envasos de plàstic al buit, però també podem trobar-les en altres formes de presentació, entre les quals destaca l’envàs de vidre.En aquest cas les salsitxes es troben submergides en una mescla d’aigua amb sal, així que tenen una textura més suau i sucosa i un sabor diferent. Aquesta és precisament la preparació tradicional, consumida habitualment als països del centre d’Europa, on les salsitxes no es passen per la paella, sinó que s’escalfen en l’aigua de cocció. És a dir, es tracta d’una qüestió de gustos.Més enllà d’això, hem de tenir en compte que les salsitxes en envàs de vidre sofreixen un procés d’esterilització, així que no necessiten ser emmagatzemades en fred i el temps de conservació és més llarg que en el format de plàstic (encara que en aquest cas la durada ja és bastant llarga, normalment d’uns sis mesos).

Per accedir a més continguts, consulta la revista impresa.

Etiquetes:

carn embotit

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions