El “Morinda citrifolia L”, més conegut com noni, és un arbust originari del sud-est asiàtic que va ser introduït en l’Índia i la Polinèsia. El fruit que produeix s’empra en Tahití i Hawaii com a medicina, ja que entre els seus components químics figuren l’escopoletina, alcaloides, vitamina C i minerals com a magnesi, ferro i potassi, entre uns altres. La sinergia entre els seus components conferiria a aquesta fruita les seves propietats medicinals.
Nombroses publicacions acreditades difonen les accions beneficioses del noni per a la salut, si ben encara queda molt camí per recórrer fins a assegurar que tant la fruita com els seus derivats són eficaços i assegurances per al tractament de determinades afeccions. La Universitat d’Hawaii té una extensa web amb informació sobre aquesta fruita, que trobem als nostres mercats en forma de suc.
De la fruita al complement dietètic
La biòloga Julia F. Morton va definir el noni l’any 1992 com un arbust recte i llarg, recobert d’escorça verda brillant; les fulles són el·líptiques, grans, simples, brillants, amb venes ben marcades. Floreix al llarg de tot l’any, donant lloc a petites flors blanques, de forma tubular; aquestes produeixen fruits múltiples, de forma ovoide, amb una superfície irregular de color groguenc o blanquecino. Conté moltes llavors, dotades d’un sac aeri que afavoreix la seva distribució per flotació. Quan madura, exhala una olor penetrant i desagradable.
De ser un fruit totalment desconegut per aquell temps, ha passat a trobar-se entre les “superfrutas” aprovades per la Comissió Europea, que l’any 2003 la va definir com un nou aliment o ingredient alimentari permès als nostres mercats. En occident es consumeix sobretot en forma de suc i, encara que gairebé tota la producció és originària del Pacífic (Tahití i Hawaii), el seu autèntic origen se situa en el sud-est asiàtic.
La “Morinda citrifolia L.” és una de les plantes medicinals més importants de la Polinèsia, de la qual s’utilitzen en l’actualitat no només els seus fruits, sinó també les seves arrels, les seves fulles i fins a l’escorça. L’ocupació tradicional del noni pels polinesis li atribueix efectes relacionats amb activitat antibacteriana, antiviral, antifúngica, antihelmíntica, analgésica, antiinflamatoria, hipotensora i inmunoestimulante.
El fet que s’hagi aprovat la seva comercialització a Europa no equival a la ratificació de les propietats beneficioses per a la salut que se li atribueixen
No obstant això, en l’actualitat la comercialització del suc de noni a gran escala es recolza en tot un seguit de propietats potencials que encara estan per demostrar. Segons Will Mc Clatchey, del Department of Botany and Cancer Research Center, de la Universitat d’Hawaii, els productors de suc i suplements dietètics derivats del noni estan comercialitzant els seus productes a partir d’indicacions encara no suficientment provades. Aquestes indicacions estan basades, en opinió de Mc Clatchey, en els antics usos tradicionals de la Polinèsia, alguns dels quals s’han estudiat en el laboratori, encara que no el bastant com per obtenir evidència científica després del consum humà.
Algunes publicacions atribueixen a l’investigador Ralph M. Heinicke haver estat un promotor de l’ocupació del noni i haver difós diverses propietats, incloses les referents al tractament del càncer, a partir de resultats de recerques incipients o estudis preclínicos insuficients.
Mite i realitat
El suc de noni es comercialitza a Espanya des de l’any 2003 en el qual es va editar la Decisió 2003/426/CE de 5 de juny del 2003 per la qual s’autoritza la comercialització del “suc de noni” com a nou ingredient alimentari de conformitat amb el reglament (CE) nº 258/97 del Parlament Europeu i del Consell. L’opinió del Scientific Committee on Food de la Comissió Europea sobre aquest producte és que, a les dosis recomanades de 30 mil·lilitres diaris (equivalents a 0,5 ml per kg de pes per a un adult), el suc és segur, ja que no consten indicacions d’efectes adversos en estudis fets amb animals o de toxicitat o alergenicidad.
No obstant això, en el seu informe sobre el producte, l’organisme europeu cita que no existeix evidència dels beneficis per a la salut que promouen els seus productors i que, en tot cas, els seus beneficis podrien ser similars als de qualsevol suc de fruites. Per tant, el fet que s’hagi aprovat la seva comercialització a Europa, no equival a la ratificació de les propietats beneficioses per a la salut que se li atribueixen, almenys de moment.
Alguns dels seus múltiples usos recentment difosos, sense confirmació científica, són: estimulant del sistema immune, regulador del cicle menstrual, eficaç antitumoral (sobretot enfront del càncer de mama), purificador de la sang, adelgazante, modulador del sistema nerviós, depurativo, eficaç contra el lupus i els problemes renals, entre uns altres.
Segons una recent revisió realitzada per Francisco J. Morón Rodríguez, de la Facultat de Ciències Mèdiques Dr. Salvador Allèn -Laboratori Central de Farmacologia de l’Havana-, “la informació científica disponible no permet validar els usos i la seva seguretat de l’ocupació de “Morinda citrifolia”, perquè està limitada a estudis preclínicos farmacològics i manca d’un mínim de recerques toxicológicas que recolzin la seguretat. Això és particularment rellevant en tractaments per a problemes de salut de complexitat com el càncer”.
Els més de 80 milions de litres anuals que es consumeixen de suc de noni al voltant del món testifiquen que en realitat es tracta d’un producte demandat. L’abundància en la seva composició química de nutrients protectors i fitoquímicos fa d’aquesta una fruita prometedora. Entre els seus components s’han identificat en anàlisis bromatológicos diferents polisacàrids, que de forma aïllada han mostrat documentats efectes sobre el sistema immune, antitumoral i antibacteriano.
L’escopoletina , que es troba també en la fruita de la passió i en l’estevia, podria regular la pressió sanguínia i també té propietats antimicrobianas. La presència substancial de vitamina C (33,65 mg per 100 grams), al costat de minerals com el magnesi, ferro, potassi, seleni, zinc i coure, converteixen el suc de noni en una beguda rica en antioxidants i nutricionalment interessant. Així tot, no es pot oblidar que la demostració d’un efecte biològic d’un compost o d’una substància aïllada no permet assegurar que el consum de la fruita en el seu conjunt produeixi la mateixa activitat, a causa de les múltiples interaccions que es donen entre els seus nombrosos components.
En aquest sentit, no es pot afirmar que el suc de noni sigui un producte anticancerígeno per tenir antioxidants en la seva composició. Les recerques que s’han de realitzar són complexes i requereixen un llarg temps i molt treball en el laboratori així com estudis en persones fins a tenir evidència científica de les propietats d’un aliment.
