Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nova piràmide de l’alimentació saludable

Les últimes recerques suggereixen modificacions en la piràmide alimentària amb la finalitat de promocionar millors hàbits

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 01deAbrilde2011
img_vegetales prueba1 list_

Una visió concienzuda dels avanços en recerca en nutrició i salut deixa patent la necessitat de canvi d’alguns dels missatges inclosos en la piràmide de l’alimentació. Des del Grup de Revisió, Estudi i Posicionament de l’Associació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes (GREP-AEDN, veu científica de l’Associació) es contempla com a objecte de debat revisar diversos punts de les piràmides que s’usen com a referents per a la promoció d’uns hàbits saludables: des de la posició que ocupen en la imatge gràfica determinats aliments com les fruites i hortalisses, la fruita seca, els llegums i els làctics, fins a la presència d’uns altres com les begudes alcohòliques. El president de l’Associació, Giuseppe Russolillo, va més enllà i planteja que les guies sobre hàbits de vida i d’alimentació saludables dirigides a la població, entre les quals s’inclouen les piràmides de l’alimentació, han d’emanar de l’autoritat sanitària i no tant de societats científiques ni d’associacions professionals. S’entén com la manera més transparent d’emetre missatges consensuats, sense conflicte d’interessos que puguin distorsionar el llenguatge, sempre que tots els consells i recomanacions dietètiques estiguin fonamentats en la nutrició basada en l’evidència científica.

Necessitat de canvis en la piràmide de l’alimentació

Img

Els avanços en recerca suggereixen algunes modificacions en la piràmide de l’alimentació. No són moltes, però sí són rellevants per a una millor promoció d’hàbits alimentaris saludables. Les piràmides s’entenen com unes eines educatives per a la transmissió de missatges cap a uns bons hàbits alimentaris, dirigits a la població general o a grups concrets com els nens i adolescents, per els qui s’adapta tant el llenguatge escrit com les imatges gràfiques. El missatge de canvi, que es rep com “un pensament en veu alta” des del GREP-AEDN d’acord a les evidències en nutrició, es podria resumir en la presència de fruites i hortalisses a la base de la piràmide, promoció d’un major consum de cereals integrals, aprofitar els beneficis de la fruita seca juntament amb els de l’oli d’oliva, potenciar els llegums i la seva combinació amb els cereals integrals com una font excel·lent de proteïna i retirar les begudes alcohòliques.

  • La base de la piràmide: les fruites i les hortalisses. Fins ara, la base de les piràmides està ocupada pel grup dels farináceos, que inclou els cereals i derivats (arròs, pa, pastes), juntament amb tubercles, representats per la patata. D’aquesta manera s’ha traduït el missatge que el major percentatge de nutrients que necessita l’organisme són els hidrats de carboni, identificats en aquests grups d’aliments. El primer canvi substancial proposat pel GREP-AEDN afecta al pedestal de la piràmide, a favor que ho ocupin les fruites i les hortalisses i verdures. Tots dos grups d’aliments són els únics que fins al moment han demostrat evidència de pes en la prevenció de nombroses malalties cròniques, entre elles, les de major incidència al nostre país, les cardiovasculars i el càncer. A això se suma que són aliments saludables per la seva pròpia naturalesa, ja que reuneixen en la seva composició varietat de nutrients que es promocionen com a integradors d’una dieta protectora, com la fibra, les vitamines i els compostos fitoquímicos antioxidants.

    Aquest és el primer pas cap a la promoció d’una alimentació més vegetal. L’Organització Mundial de la Salut i l’Institut Americà per a la Recerca del Càncer (AICR) recomanen, per aconseguir els seus efectes protectors, un consum igual o superior a 600 g diaris de fruites, hortalisses i verdures. Segons l’Associació “5 al”dia , una ració de fruites equival a 140-150 g en cru i net, per la qual cosa la quantitat diària que s’ha de consumir seria de 420-450 grams. En qualsevol cas, es menja menys fruita del necessari, tal com ha quedat reflectit en els resultats de la primera enquesta nacional d’ingesta dietètica espanyola.

  • Segon graó: els cereals, però integrals.
    El següent canvi inevitable és promoure el consum de cereals integrals. En els estudis que han comprovat científicament l’associació entre el consum excessiu de greixos, en particular els greixos trans i les saturades, amb la taxa de mortalitat de la població per malalties cardiovasculars, s’ha demostrat que el grau de refinament dels cereals té una associació inversa amb la salut cardiovascular. Per tant, el missatge cap a una alimentació saludable hauria de transmetre’s des d’un discurs paral·lel: ser prudents i disminuir el consum de greixos trans i saturades i augmentar recíprocament el consum de cereals integrals i dels seus productes derivats. Fins i tot hauria de donar-se el consell d’un major consum de cereals integrals i complets, és a dir, procedents del gra sencer. Aquesta proposta dona cabuda a introduir en els menús cereals menys coneguts al nostre país, encara que de consum habitual en uns altres, com el mill, o derivats del blat com el cuscús (cada vegada amb major presència) i el bulgur, o la quinoa. Aquesta última, encara que no és un cereal, respon culinariamente com a tal.

  • Els llegums, milloren posicions. Els llegums haurien de millorar posicions en considerar-se aliments funcionals, donada la seva complexa i completa càrrega de nutrients i elements no nutritius, però de rellevància en la salut. Des del punt de vista nutritiu, el just és situar als llegums al mateix nivell que els cereals integrals, en considerar-se tots dos grups com a aliments bàsics de l’alimentació, ja que contenen abundants hidrats de carboni, els nutrients que l’organisme precisa en major quantitat per a un funcionament íntegre. D’altra banda, l’abundància en proteïnes vegetals i absència natural de colesterol i greixos saturats dels llegums obliga a contemplar-les com a substituts proteics perfectes de les carns. A més, la màxima qualitat proteïca està garantida si se serveixen els llegums en el menú en combinació amb cereals com l’arròs (llenties amb arròs), la pasta (sopa de fideus i cigrons) o el cuscús (cuscús amb cigrons o amb pèsols), entre alguns exemples de cereals i derivats.

  • Reconèixer el greix bon: oli d’oliva i fruita seca. El greix insaturat dels aliments ha demostrat efectes beneficiosos per a la salut cardiovascular. Està representada pels àcids grassos monoinsaturados, abundants en l’oli d’oliva, i pels àcids grassos poliinsaturados, la presència dels quals és rellevant en la fruita seca. Aquests últims, estan col·locats en diferents piràmides de referència en el vèrtex, en considerar-se solament pel seu elevat valor energètic. No obstant això, són innombrables les recerques que sustenten els efectes cardioprotectores de la fruita seca, així com que un consum racional d’aquests aliments grassos no es vincula a l’obesitat, i fins i tot tot el contrari, ajuda a regular el pes perquè calma l’apetit per mecanismes de sacietat, donada la seva riquesa en fibra. Per això, des del GREP-AEDN, suggereixen que fruita seca i oli d’oliva comparteixin un espai propi, perquè són aliments grassos i per les virtuts nutricionals saludables demostrades.

  • Llet i derivats: no tots són iguals. La composició nutricional de la llet i dels diferents derivats làctics varia de manera notable, en particular, si es compara amb els formatges. Això afavoreix que es pensi que no es pot equiparar el consum de tots dos aliments. El formatge és un producte derivat de la llet, considerat com un aliment proteic gras, i la seva composició bromatológica s’allunya de la llet i el iogurt, excepte les versions menys guarides, com els formatges frescos. D’igual manera, convindria informar a la població d’altres fonts dietètiques de calci, amb la finalitat de que no siguin els làctics les úniques referències. És el cas de les sardines i els aladrocs, la fruita seca, les llavors de sèsam o les verdures de fulla verda. Aquesta reflexió convida a plantejar una categoria aparti en la piràmide per a la llet i els iogurts, perquè no són aliments amb una alta densitat grassa ni amb una elevada càrrega proteïca, sinó com una combinació moderada de tots dos nutrients. També s’aposta per una menor freqüència en el consum de llet i iogurts, derivats baixos en greix i formatges.
  • La proteïna animal, en la seva justa mesura. En atenció a l’educació alimentària del consumidor, ha de saber que l’aportació de proteïna animal pot esdevenir de la carn (amb preferència per les carns blanques enfront de les carns vermelles), el peix (blanc i blau) i els mariscs, els ous, el pernil o els formatges. A més, s’ha d’insistir en un consum setmanal de tots aquests aliments, no necessàriament diari, ja que les enquestes dietètiques més recents constaten que la població espanyola consumeix massa carn.

  • Per beure: solament hi ha buit per a l’aigua. Des de l’AEDN aposten per seguir les indicacions de la piràmide NAOS de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), que prescindeix de les begudes alcohòliques, encara que siguin de baixa graduació, com la cervesa o el vi, i es promociona la hidratació mitjançant el consum d’aigua, com a element insubstituïble per hidratar i calmar la set. Respecte a l’alcohol, el missatge del GREP-AEDN és clar i contundent. Els professionals de la salut no haurien d’emfatitzar el consum públic d’alcohol ni els beneficis del vi o de la cervesa, ja que no està exempt de risc en haver-se demostrat la seva relació directa amb el càncer i altres patologies. A més, els beneficis derivats del consum d’aquest tipus de begudes es poden obtenir després de la ingesta d’altres aliments rics en antioxidants, sense el perjudici de l’alcohol.

  • El vèrtex pel superflu i innecessari. Els dolços i productes similars en composició, rics en sucres i/o en greixos, com a brioixeria, rebosteria, refrescs, snacks i salses i cremes grasses (mantega, margarina, maionesa…), són aliments innecessaris per a una nutrició correcta. No obstant això, el seu sabor i la seva textura fan que agradin, per la qual cosa s’aconsella que s’assaboreixin amb mesura i sentit comú.

En l’actualitat, la piràmide de l’alimentació que més s’apropa a aquest model de canvi promogut des del GREP-AEDN és la piràmide NAOS de l’AESAN. Es proposa que sigui a partir d’aquesta, segons les modificacions, sobre la qual s’han de llançar els missatges d’alimentació i estil de vida saludable.

ACTIVITAT FÍSICA I HIDRATACIÓ

Img verduras1
La piràmide ha de transmetre un missatge clar d’activitat física. Aquesta idea s’incorpora de manera progressiva en diferents eines didàctiques d’aquest tipus, com la piràmide NAOS dirigida a la població espanyola, o la piràmide alimentària americana. L’objectiu és trobar un equilibri entre la ingesta alimentària i la despesa energètica, i s’estima que el temps mínim dedicat a la pràctica d’activitat física diàriament o gairebé tots els dies és de 30 minuts. En aquest cas, el missatge és més integrador, ja que comprèn els diferents aspectes que formen part d’una vida sana, l’alimentació i un estil de vida actiu.

El concepte d’hidratació també ha de contemplar-se en una piràmide que transmeti hàbits alimentaris saludables. Des del GREP-AEDN emfatitzen la idea que aquesta necessitat vital quedi representada amb l’aigua, sense necessitat d’incloure en el missatge públic altres formes d’hidratació, i menys, les begudes alcohòliques, encara que aquestes siguin de baixa graduació.

ALIMENTACIÓ SOSTENIBLE

Russolillo considera que encara s’ha d’anar més enllà i integrar en la piràmide els aliments propis de la regió d’origen per la qual es representa. Advoca per un missatge d’alimentació sostenible i respectuosa amb el medi ambient i amb la cultura gastronòmica del país.

Això es tradueix a promoure l’adquisició i el consum d’aliments procedents de l’entorn, així com els sistemes econòmics amb models locals d’agricultura, ramaderia i pesca.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions