Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.
Novembre: El nero
Un peix semigraso que amb prou feines presenta espina i resulta molt fi i sucós
- Autor: Per maitezudaire
- Data de publicació: Dimarts, 22deNovembrede2005
El nero o cherna és un peix semigraso que es localitza sobretot en aigües
tropicals i temperades de les costes de Brasil i Bermudes (Oceà Atlàntic),
les aigües del mar Mediterrani i també en les del Pacífic.
És un peix que es pot adquirir en qualsevol època de l’any;
la veritat és qualsevol època és bona per gaudir de les seves propietats
culinàries i nutricionals.
Aquest peix s’alimenta de crancs, sèpies i altres preses, que fan que la seva
carn sigui delicada i molt apreciada en la gastronomia del nostre país.
Respecte de les seves propietats nutritives destaca el seu contingut de proteïnes
de bon valor biològic i de greix, fonamentalment insaturada (beneficiosa
per al nostre cor i gots sanguinis). En concret aporta uns
6 g de greix per cada 100 g de carn. A més és font de vitamines
del grup, conté una quantitat apreciable de vitamina I i subministra minerals
com a potassi, fòsfor, magnesi i ferro.
En cuina admet múltiples preparacions culinàries, sent el seu sabor
i textura molt suaus. El seu principal característica és la seva carn, blanca
i molt fina, per la qual cosa resulta exquisit aplicant preparacions tan senzilles
com la planxa, la papillote, etc.
És un ingredient basi de bullits mariners i sopes. Les seves espines contenen una
saborosa gelatina que confereix un sabor molt agradable a brous o fumets, entri
uns altres.
La carn, tallada en petites porcions i empastifada amb un bon arrebossat
resulta exquisida en fritades juntament amb altres peixos o mariscs.
Així mateix es poden crear receptes originals si s’acompanya al nero de
diferents salses i guarnicions. De fet, aquest peix pot preparar-se tant
amb vi negre com amb blanc, juntament amb una base de ceba. S’obtenen també
bons resultats si l’hi prepara en una cassola juntament amb tomàquet i pèsols
o amb pisto, o si s’elabora al forn juntament amb bolets i farigola, o simplement
si l’hi cuina en rodanxes acompanyades tan sols d’unes gotes
de suc de llimona o llima, julivert i oli d’oliva o bé d’una salsa
alioli.
Altres receptes més atrevides són: nero amb olives, amb salsa d’anxoves,
a la taronja, i fins i tot a l’aroma de cafè, recepta en la qual el cafè
es barreja amb els ingredients que acompanyin al peix (ceba, tomàquet,
etc.), per a continuació dissoldre’s en la seva salsa.
