Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nutri-Score: així perceben els consumidors aquest sistema d’etiquetatge nutricional

L'etiquetatge frontal Nutri-Score ajuda a fer eleccions més saludables entre aliments processats. Una gran enquesta desvetlla què pensen els consumidors d'ell

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 07deMarçde2020
cesta compra etiquetado Imatge: Getty Images

En els últims anys s’ha disparat l’interès del consumidor per la informació nutricional i pels paràmetres alimentaris que tenen a veure amb la salut. El sistema d’etiquetatge frontal Nutri-Score s’imposa als altres gràcies al rigor i al respatller de la comunitat científica. Una gran enquesta, realitzada per la Confederació Espanyola de Cooperatives de Consumidors i Usuaris (Hispacoop), ha sondejat l’opinió dels espanyols sobre ell. En el següent article t’expliquem les seves principals conclusions.

“Etiquetatge nutricional com a eina de salut pública”. Aquest és el lema de Nutri-Score, un sistema d’etiquetatge frontal que reclamen diferents organitzacions i associacions de dietistes-nutricionistes per facilitar al consumidor les eleccions a l’hora de fer la compra. Com? A través d’una escala de colors i lletres que permeten identificar als compradors quins producte és més saludable respecte a un altre.

El recent informe de la Confederació Espanyola de Cooperatives de Consumidors i Usuaris, ‘Estudi sobre l’etiquetatge nutricional frontal’, finançat pel Ministeri de Salut, ha analitzat el grau de coneixement d’aquest tipus d’etiquetatge i com els ciutadans ho associem en major o menor mesura a una alimentació saludable. Després d’entrevistar a més de 2.000 persones, el 36 % d’elles relacionaven Nutri-Score com un indicador del producte més saludable.

Nutri-Score: com es calcula

Aquest logotip, situat en la part frontal dels envasos, posiciona a cada producte en una escala de cinc colors (nivells): del més favorable des del plànol nutricional (classificat A-color verd) almenys favorable (classificat I-color taronja fosc). “La puntuació es calcula a través d’un algorisme basat en dos aspectes: el contingut en nutrients i aliments a afavorir (fibres, proteïnes, fruites i verdures, leguminosas, fruita seca de pela i olis d’oliva, colza i nou), d’una banda, i el de les calories i els nutrients a limitar (àcids grassos saturats, azucares i sal)”, explica Jordi Sales-Salvadó, director del Centre Català de la Nutrició de l’Institut d’Estudis Catalans (CCNIEC) i pertanyent a la Societat Científica Espanyola de Dietètica i Nutrició (SEDYN).

Tal com indiquen des de la SEDYN, l’objectiu d’aquest sistema de classificació és el de, d’una banda, informar al consumidor sobre la qualitat nutricional global dels aliments, permetent comparar productes i orientar les compres, i per un altre, incitar a la indústria a millorar la qualitat nutricional dels aliments.

Això opinen els consumidors

Segons l’estudi d’Hispacoop, el 36 % dels enquestats havia vist anteriorment l’etiqueta de Nutri-Score. Una dada “molt bona” a ulls de la diestista-nutricionista Macarena Illanas, en la mesura en què “sembla demostrar que és una eina més accessible a l’hora de fixar-se en l’etiquetatge”, assenyala. “El verd ho associarem amb un producte bo, i el taronja fosc, amb un producte dolent”, afegeix Illanas. A més, després d’una breu explicació sobre l’esquema Nutri-Score, tal com indica l’informe, la interpretació d’aquesta etiqueta nutricional frontal és encertada en el 84,6 % dels enquestats.

Gràcies a aquesta associació, el logotip ajuda a fer millors eleccions entre productes processats i contribueix en certa mesura a millorar la qualitat de la dieta. “A més de comptar amb el consens i l’evidència científica que ho recolzen, és un model que es basa en l’anàlisi de 100 g o 100 ml d’aliment, permetent la comparació objectiva dels mateixos”, apunta Illanas. De fet, dels entrevistats, al voltant del 80 % va assegurar que aquest esquema els permetria comparar productes similars de marques o productes diferents, però de la mateixa categoria.

Aprendre a llegir les etiquetes

Al consumidor li resulta més difícil identificar els productes més saludables que els productes més barats, els ecològics, els nacionals o els lliures d’al·lergògens, indica l’informe. De fet, dels enquestats, el 76 % va considerar que identificava amb més facilitat els productes que tenien millor preu, mentre que solament el 44 % ho aconseguia si estava tractant de fer el mateix amb els productes més saludables. “Cal començar a ensenyar a la gent a llegir l’etiquetatge”, reclama Macarena Illanas. “Actualment, saber interpretar-ho no és una tasca fàcil per al consumidor. Ningú els ha ensenyat on han de fixar-se i què haurien de llegir per saber el que compren, si és saludable o no, i que decideixin amb llibertat si comprar-ho”.

Segons recalca l’estudi, quan dos usuaris havien de comparar l’etiquetatge nutricional de dos productes i saber quin és el més saludable, els resultats van indicar que el logotip Nutri-Score sí afavoria que el comprador detectés amb major facilitat i en menor temps els productes més saludables. Si el 70 % ho va fer sense aquest logo, la xifra pujava al 78 % quan comptaven amb ell. I gràcies a ell, a més, ho identificaven abans: de 49,38 segons a 44,87.

La lletra dels ingredients, una de les parts clau de l’etiquetatge per conèixer el producte, és molt petita i sovint està en llocs de pitjor accessibilitat de l’envàs, en comparació de la marca, el reclam comercial del producte i declaracions com a “alt en fibra” o “light”. “Aquestes se solen veure en primer lloc i poden portar al consumidor a confusió, pensant que està comprant un aliment saludable quan, en realitat, si mirem els ingredients detingudament, veuríem que no ho és”, assenyala Illanas.

experimento nutri score

Hauria de ser obligatori?

Abans de Nutri-Score, alguns dels models proposats per la indústria es basaven en l’anàlisi per ració o porció, “una mesura poc objectiva i que pot induir al consumidor a triar aliments poc saludables”, explica Jordi Sales-Salvadó. Des de la SEDYN reclamen que aquest etiquetatge sigui obligatori en els productes. Fins al moment, segons ell, la col·locació del Nutri-Score depèn de la voluntat dels fabricants o distribuïdors. A Espanya hi ha empreses d’alimentació o distribució que ja han començat a implantar Nutri-Score. “Per exemple, les cadenes de distribució Eroski i Caprabo i l’empresa Danone, que està implantant aquest etiquetatge en el seu porfolio de productes làctics i d’origen vegetal”, comenta.

“Els professionals de la salut i les associacions de consumidors estem convençuts que Nutri-Score és avui l’etiquetatge nutricional més adequat per promoure millors decisions de compra i lluitar contra l’obesitat i l’increment de les malalties no transmissibles”, assenyala Sales-Salvadó. Precisament, una vegada havien rebut la informació pel que fa al logotip, el 75 % de les persones enquestades per a l’estudi van considerar que el sistema de Nutri-Score sí els ajudaria a seguir una dieta més saludable. I, a més, el 79 % es va posicionar a favor d’una legislació que obligués a utilitzar el sistema Nutri-Score en els productes.

Això sí, aquest etiquetatge no pot ser un substitut de l’educació nutricional. Segons indica Macarena Illanas, segueix sent important ensenyar a llegir l’etiqueta per conèixer què estem comprant realment: “Més enllà de calories o la quantitat de greixos, cal aprendre a destriar entre els ingredients que constitueixen l’aliment i que són els que veritablement en conjunt ens dirà si el producte és saludable o no”.

Per accedir a més continguts, consulta la revista impresa.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions