El consum habitual de begudes ensucrades i aliments rics en greixos saturats, sucres i sal és una de les principals causes d’obesitat. Això suposa un greu problema de salut pública al nostre país, on el 40% dels menors d’entre 6 i 9 anys presenta excés de pes. Millorar les eleccions de compra i regular la publicitat dirigida als nens són dues prioritats per al ministre de Consum, Alberto Garzón, qui defensa el sistema Nutri-Score com a eina per a aconseguir-lo, si bé reconeix les seves limitacions. Segons fonts del ministeri, aquest etiquetatge proporcionarà perfils nutricionals que serviran de base per a abordar a la fi d’any la regulació de la publicitat dels productes insans, amb especial atenció a aquella dirigida als menors. Ens ho explica en aquesta entrevista.
La implantació de l’etiquetatge Nutri-Score tindrà lloc enguany?
L’etiquetatge Nutri-Score es regularà després de l’estiu i serà voluntari. I, a més, forma part de l’acord de Govern. Creiem que 2021 és el millor moment. Som conscients que Nutri-Score és un instrument que ajuda, però no és perfecte. Té alguns dèficits importants. Al cap i a la fi, es tracta d’un algorisme, un indicador sintètic que tracta de resumir en una sola imatge molta informació, i això té llacunes. Probablement, és el millor dels que puguem posar en marxa dins de la regulació actual europea, però té manques. Treballem per a corregir-les.
Què es vol corregir?
Per exemple, el cas de monoingredientes com l’oli d’oliva. L’algorisme els penalitza, i no és just, perquè no és cert, des del punt de vista científic, considerar a l’oli perjudicial per a la salut. Si els monoingredientes no estan ben valorats, no volem incloure’ls. No volem traslladar cap missatge que no sigui científic i, per tant, la protecció de l’oli d’oliva està garantida.
Què suposa aquest sistema?
Ajudarà al fet que les empreses s’adaptin a l’algorisme i modifiquin els seus propis components, perquè això no sols sigui una dinàmica de bona voluntat o d’adaptació als desitjos dels consumidors que, com dic, estan sent cada vegada més exigents. Nutri-Score és també una invitació al fet que les empreses facin els canvis oportuns per a tota mena de productes, amb la finalitat d’arribar a tenir un ventall molt més saludable. I al fet fonamental que qui consumirà sàpiga el que està comprant, que no es deixi guiar –o almenys sigui molt més difícil–, per aquesta mena d’informacions errònies que moltes vegades es traslladen des d’algunes empreses.
Nutri-Score aixeca molta polèmica. Tenen en compte el que es fa en altres països del nostre entorn?
Participem recentment en una trobada internacional amb bastants països que ja el tenen implantat. En el Comitè Rector de Nutri-Score a la UE estan França, Alemanya… I Espanya. Encara que no ho tenim implantat encara, estem ja dins. Tenim clar que sortirà cap endavant. Nutri-Score és el millor dels sistemes que podem posar en marxa dins de la UE. Fora existeixen altres etiquetatges. Fins i tot alguns que recomana l’OMS, com el de Xile, un model diferent perquè implica obligatorietat. Però la normativa europea, de moment, no ho permet. En el Comitè Rector del Nutri-Score, on ens incorporem progressivament, intentarem avançar i canviar perquè la indústria acompanyi necessàriament als governs i s’hagi d’anar adaptant a les normes perquè, més primerenc que tard, passem a una mica millor que el Nutri-Score. Però, de moment, Nutri-Score suposarà un salt qualitatiu, perquè avui dia no existeix res.
No creu que Nutri-Score podria crear una bretxa entre les pròpies empreses fabricadores? És a dir, entre les quals tenen més recursos per a invertir en una reformulació dels seus productes enfront d’unes altres que no els tenen.
No és un risc real. Les inversions que fan falta per a adaptar el teu producte a un consum més saludable no són rellevants. Cal fer el que no s’ha fet abans perquè no hi havia consciència. No es tracta d’una qüestió moral. Abans, senzillament, no hi havia aquesta demanda per part de la població; no hi havia un coneixement científic, no es coneixien els impactes a mitjà i llarg termini de determinada mena de producte. Tot això està canviant, i moltes empreses han modificat ja la major part dels ingredients dels seus productes estrella, adaptant o rebaixant aquells ingredients perjudicials.
Diria que totes són conscients?
Sí, i els canvis han de seguir la normativa. Nosaltres els empenyem a això per un motiu de salut pública, no per cap capritx: creiem que s’ha de fer de forma més ràpida. És a dir, no obliguem cap empresa a canviar la seva producció; ni el que embenin ni com ho distribueixen. El consumidor tindrà a la seva disposició un indicador que li dirà si un producte és millor o pitjor. I després farà, naturalment, el que li sembli oportú. Les empreses tindran un incentiu per a millorar el seu producte, perquè a ningú li agrada tenir uns indicadors que el consumidor pugui detectar com a perillós.
