Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nutrició en la fibrosis quística

Les manifestacions clíniques de la malaltia, com la insuficiència pancreàtica i hepàtica, poden provocar deficiències nutricionals

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 09 de Novembre de 2009

La fibrosis quística és una malaltia multiorgánica, ja que afecta a diferents òrgans i sistemes. La forma clàssica i més habitual és l’aparició de malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC), insuficiència pancreàtica (amb possibilitat que derivi a pancreatitis) i elevació de clor en la suor. L’estat nutricional de les persones afectades influeix de manera concloent en el curs de la malaltia i en la seva qualitat de vida.


Les valoracions nutricionals periòdiques davant la fibrosis quística són essencials per detectar a temps la desnutrició que, en moments d’anorèxia i desgana, és fàcil que aparegui. La progressió de la malaltia varia en relació a l’edat d’inici i el ritme individual. En els primers mesos de vida es manifesta amb problemes respiratoris (tos, espasmo bronquial o bronconeumonías de repetició) que s’associen a mals digestius, com a dolor abdominal, diarrea crònica (femta voluminosa, brillants, adherents i d’olor fétido) i retard del desenvolupament.

Des de la Fundació “Sira Carrasco” per a l’ajuda a la fibrosis quística s’ha desenvolupat un consens d’intervenció nutricional. Aquest ha estat possible gràcies a l’impuls del seu president, Héctor Escobar, cap de la Unitat de Fibrosis Quística de l’Hospital Ramón y Cajal de Madrid. Les proposicions es basen a millorar la funció pulmonar i la resposta immune per disminuir les infeccions respiratòries. Estableixen de manera protocolizada la necessitat de recomanar suplements específics (d’enzims, vitamines, minerals i àcids grassos essencials).

Davant aquesta patologia, és fonamental seleccionar aliments sans i assegurances (des del punt de vista nutricional i higiènic), que ajudin a rendibilitzar al màxim la seva energia i nutrients.

Primer pas: valoració nutricional

La determinació dels paràmetres antropométricos (pes, talla, perímetres i plecs cutanis) serveix per identificar a temps una pèrdua de pes anormal. En el cas dels nens també permet constatar un creixement correcte. Es complementa amb l’avaluació de la ingesta a través de la història dietètica i de diferents qüestionaris (registre de 24-72 hores, freqüència setmanal), per comprovar si es compleixen les recomanacions dietètiques prescrites, si hi ha hagut canvis recents en l’apetit o hi ha problemes digestius (diarrea, inflor o dolor abdominal). Aquesta informació és útil per corregir hàbits dietètics inadequats i establir noves recomanacions.

Estancament de pes i talla i disminució de l’apetit són alguns dels factors de risc de la fibrosis quística

L’exploració clínica detecta signes de desnutrició o canvis morfològics propis de l’avanç de la malaltia, com a hepatomegàlia (inflor del fetge) o deformitat toràcica, entre uns altres. L’anàlisi bioquímica és una prova que hauria de realitzar-se cada any i que dona informació de la funció hepàtica, la glucèmia, el sistema immune i els possibles processos inflamatorios. Serveix de complement per examinar l’estat nutricional, com els dipòsits de proteïnes o vitamines liposolubles; de minerals com el calci i el fòsfor, que serveixen a l’os/os; del zinc, per a la resposta immune i el creixement; i del ferro, per al retard del desenvolupament.

El manual estableix els factors de risc en aquesta patologia, com l’estancament del pes i la talla o la seva disminució, un índex de massa corporal (IMC, per a majors de 16 anys) inferior a 19, la disminució de l’apetit i els trastorns pulmonars recurrents. A partir d’aquestes estimacions, s’estableix el tractament nutricional, tan ràpid com calgui, més si hi ha constància que la pèrdua de pes persisteix.

Major requeriment energètic i nutricional

Aquesta malaltia és hereditària autosómica recessiva, és a dir, si coincideixen en la descendència dues còpies d’un gen anormal (del pare i de la mare) es té major risc de desenvolupar-la. Apareix quan hi ha una mutació en el gen que codifica una proteïna reguladora, la “cystic fibrosis transmembrane conductance regulador” (CFTR), l’alteració del qual impedeix el transport de clorur entre les cèl·lules. Això explica el desenvolupament natural de la dolència i la seva afecció a les glàndules sudoríparas, aparell respiratori, pàncrees, sistema hepàtic i biliar i aparell genital masculí (amb capacitat per causar infertilitat).

Encara que és una patologia multiorgánica, crònica i progressiva, els trastorns pulmonars i digestius provoquen un augment dels requeriments energètics i nutricionals. Per aquest motiu, és necessari ajustar la dieta a les necessitats individuals. L’aportació energètica depèn no només de la despesa per metabolisme basal i activitat física, sinó que també s’aplica el coeficient d’afectació pulmonar i de reabsorción de greixos. El clínic especialista determina el resultat del balanç energètic.

Les recerques suggereixen que l’aprofitament de les proteïnes és deficient i, a més, aquests nutrients es perden en femta, secrecions o esputo. No obstant això, l’experiència clínica demostra que la ingesta proteïca no és deficient, però sí en energia total. La qualitat nutricional és determinant i s’aconsegueix amb la combinació justa de proteïna d’origen animal (ous, peixos, carns, làctics) i vegetal (fruita seca, llegums i cereals). La clau està a adquirir el bon hàbit de no excedir-se en aquests aliments perquè no sigui difícil la reducció dietètica en cas que la malaltia afecti al fetge i als ronyons.

Respecte als carbohidrats, la recomanació d’ingesta és inferior a la normal (45%-48%, en lloc de 50%-55%) per una raó fisiològica. Segons l’estudi “Physiologic response and implications of nutritional support”, realitzat per Steven B. Heymsfield, en el metabolisme dels carbohidrats es genera més anhídrid carbònic, que s’elimina pels pulmons, i augmenta el treball d’aquests òrgans. En cas d’insuficiència respiratòria greu, l’excés de carbohidrats de la dieta (complexos com a cereals i derivats, llegums o tubercles, i simples com a sucres, dolços, fruita fresca i dessecada o sucs) pot empitjorar el malestar, ja que augmenta la dificultat per respirar. La quantitat i tipus de carbohidrats, així com la freqüència de consum, són aspectes que s’han de considerar també en cas de diabetis.

En general, l’aportació de greixos està augmentat al 40% del total de l’energia diària, i les pèrdues són majors donades les limitacions en la seva absorció. El dietista aconsella fórmules i trucs per aconseguir una major aportació energètica dels plats sense un augment del volum. Aquest aspecte és clau en casos de desnutrició. La ingesta adequada de greixos permet fer front a les pèrdues per femta i reduir la formació de diòxid de carboni, que es crearia si la mateixa energia se subministrés amb hidrats de carboni.

NUTRICIÓ ESPECÍFICA

Si el pàncrees té les funcions limitades, es redueix la secreció d’aigua, bicarbonat i enzims. Això condueix a una mala digestió de greixos i proteïnes. En conseqüència, apareixen els primers símptomes digestius, com la diarrea crònica amb esteatorrea (greixos en femta), creatorrea (proteïnes en femta) i la disminució de l’absorció de vitamines liposolubles (A, D, I, K). En aquests casos, és convenient l’aportació extra de vitamines i d’enzims o fermentos pancreàtics. Aquests últims garanteixen una bona digestió i una dieta sense restriccions.

L’especialista valorarà la necessitat de prendre un suplement d’àcids grassos essencials i d’àcids grassos omega 3 pel seu paper com a compostos antiinflamatorios de la funció pulmonar. Els suplements específics de minerals com el ferro segueixen a una anàlisi bioquímica per establir el tipus de suplement, la dosi i la durada del tractament.

Per estimar la necessitat d’una intervenció nutricional específica, s’han de valorar diversos factors, que es donen de forma aïllada o conjunta, com la disminució de la ingesta, l’augment de la despesa energètica, l’ascens de les pèrdues digestives, el procés de recuperació nutricional o la freqüència d’infeccions respiratòries.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions