Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nutrició ortomolecular, una teràpia desaconsellada

Els experts en nutrició desaconsellen la nutrició ortomolecular perquè no se sustenta en dades científiques i pot ser perillosa

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 24deFebrerde2012
img_dietista

La nutrició ortomolecular pot qualificar-se com una “proposta paracientífica, enganyosa, fraudulenta i potencialment perillosa”. Així de contundent es mostra el Grup de Revisió, Estudi i Posicionament de l’Associació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes (GREP-AEDN) en el seu últim document sobre la nutrició ortomolecular. Després del gran acolliment que va rebre la seva crítica al mètode Dukan (avalada pel Ministeri de Sanitat), els investigadors documentals han buscat evidències sobre l’eficàcia i seguretat d’aquest controvertit procediment.

Img
Imatge: leandro paradiso

La nutrició ortomolecular es basa en l’ús de dosis molt altes de vitamines o altres substàncies (minerals, enzims, antioxidants, aminoàcids, àcids grassos essencials i fibra dietètica, entre altres) que estan presents de forma natural en el cos. La comunitat sanitària considera aquesta teràpia com un dels molts mètodes alternatius, que manca de base científica i no està exempta de riscos. Encara que les enquestes mostren que és una de les teràpies alternatives més utilitzades en l’actualitat, no és nova, com tampoc ho són les seves crítiques.

Nutrició ortomolecular, sense base científica

Ja en els anys vuitanta, diversos articles científics, i fins i tot una revisió de la literatura científica publicada en la revista ‘British Journal of Medicine’, la qüestionaven, informaven dels seus riscos i la qualificaven de “curanderismo”. Societats científiques com l’Acadèmia Americana de Pediatria, l’Associació Americana de Psiquiatria i la Societat Americana de Càncer s’han posicionat en contra. Aquesta última afirma que els estudis disponibles en l’actualitat no han demostrat que la nutrició o la “medicina ortomolecular” pugui contribuir a millorar les condicions per les quals es recomana.

Les substàncies usades en la nutrició ortomolecular no s’han provat per saber si interaccionen amb medicaments o aliments

També fa èmfasi en què les substàncies utilitzades en aquest mètode no s’han provat a fons per esbrinar si interaccionen amb medicaments, aliments, plantes o altres suplements. A Espanya, els advertiments venen des de la Real Acadèmia de Medicina, a partir del seu diccionari de termes mèdics, que considera que la “medicina ortomolecular manca de base científica, i no existeixen estudis clínics comparatius que demostrin la seva eficàcia i seguretat”.

El GREP-AEDN també fa referència als problemes de seguretat i adverteix dels perills potencials derivats del consum exagerat de vitamines i altres substàncies en la quantitat que recomana la “nutrició ortomolecular”.

Efectes adversos per megadosis de vitamines i minerals

El consum elevat de vitamines, minerals o altres substàncies pot superar els nivells màxims d’ingesta tolerable que el Comitè de Nutrició i Aliments de l’Institut de Medicina d’Estats Units (organisme de referència a tot el món quant a Ingestes Dietètiques de Referència) i l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) recomanen no excedir amb la finalitat d’evitar efectes adversos després de la seva ingesta, tant a curt com a llarg termini. Quan sense justificació mèdica es consumeixen vitamines o minerals per sobre dels valors superiors d’ingesta tolerable, alguna cosa que pot succeir amb la nutrició ortomolecular, són possibles problemes de salut:

  • Vitamina A: efectes teratológicos (malformacions congènites) i toxicitat del fetge.

  • Vitamina C: símptomes gastrointestinals, càlculs renals, excés d’absorció de ferro.

  • Vitamina D: elevació excessiva dels nivells de calci en sang.

  • Vitamina I: hemorràgies.

  • Niacina: enrogiment de la pell i símptomes gastrointestinals.

  • Vitamina B6: toxicitat del sistema nerviós.

  • Folatos: emmascara complicacions neurològiques en persones amb dèficit de vitamina B12.

  • Pujol: sudoració i olors corporals desagradables, salivació, hipotensió, toxicitat del fetge.

  • Bor: efectes negatius sobre la capacitat reproductiva i de desenvolupament.

  • Calci: càlculs renals, insuficiència renal.

  • Coure: símptomes gastrointestinals, dany hepàtic.

  • Fluor: acumulació de fluor en les dents i ossos/ossos.

  • Iode: augment de les concentracions sanguínies de l’hormona estimuladora de la glàndula tiroide (TSH).

  • Ferro: símptomes gastrointestinals i oxidació.

  • Magnesi: diarrea.

  • Manganès: toxicitat del sistema nerviós.

  • Molibdè: efectes negatius sobre la capacitat reproductiva.

  • Níquel: efectes sobre el control del pes corporal.

  • Fòsfor: calcificació metastásica (un subtipo de calcificació patològica), porositat òssia, interferència amb l’absorció de calci.

  • Seleni: fragilitat i pèrdua de pèl i ungles.

  • Vanadi: lesions renals.

  • Zinc: disminució de l’estatus de coure.

CAP ESTUDI AVALA LA NUTRICIÓ ORTOMOLECULAR

La nutrició humana i la dietètica són disciplines científiques i, com a tals, se sustenten en teories que s’expliquen o refutan mitjançant estudis científics. Les experiències individuals poden conduir al plantejament de noves hipòtesis, però aquestes han de ser refutadas mitjançant el mètode científic per eliminar biaixos i factors de confusió, així com per assegurar la seva efectivitat i seguretat (absència d’efectes adversos). En aquest sentit, quan se sotmet la “nutrició ortomolecular” a aquest cribaje, en revisar les més importants bases de dades científiques, no es troba cap estudi d’alta qualitat que relacioni aquesta teràpia amb algun tipus de benefici per a la salut, tant en subjectes sans com a malalts, ja sigui a curt o a llarg termini.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions