La dieta tradicional sempre ha provocat diferents respostes a un mateix tractament dietètic. Les tendències actuals pretenen apropar ciència i nutrició per a la creació de dietes personalitzades. Es tracta d’aprofundir en la relació existent entre els compostos alimentaris i la reacció que aquests provoquen en l’organisme, per exemple, a nivell de gens o de proteïnes. Un estudi suís parla d’un nou concepte, la «nutrimetabolómica», per aglutinar dieta i resposta metabòlica. La recerca suggereix que el gust per la xocolata depèn del metabolisme de cadascun. Podria ser una nova via en l’ajust de les dietes al gust del consumidor.
La metabolómica és la ciència que estudia els perfils metabòlics en fluids humans (com la sang o l’orina) per descobrir malalties i els seus factors de risc. És una ciència també útil en la determinació de teràpies i intervencions nutricionals. De fet, algú ja li ha donat nom a l’aplicació nutricional d’aquesta ciència. Ho han fet experts del Centre de Recerca Nestlé, en Laussane (Suïssa), considerat el major centre del món en l’estudi dels aliments i la nutrició. Aquest centre aglutina uns 600 científics, tècnics i experts que s’ocupen d’investigar tot el relacionat amb aquest àmbit, des de l’estudi de les matèries primeres fins a com ajudar a l’organisme a digerir i metabolizar els diferents aliments.
El concepte que han usat per primera vegada, en un estudi, és el de «nutrimetabolómica». Pretén associar el metabolisme de l’organisme amb el comportament dietètic de la població i determinar per què un tipus d’alimentació pot ser saludable o adequat per a unes persones però per a unes altres no.
L’antull de la xocolata
La recerca s’ha publicat en un nombre recent de la revista Journal of Proteome Research. Ha permès mostrar un exemple del vincle entre metabolisme i preferències dietètiques, assenyalant la relació existent entre els tipus de bacteris del sistema digestiu i el gust per la xocolata. Sunil Kochhar, director de l’estudi i dels estudis sobre metabolisme d’aquest centre de recerca, afirma després dels resultats que la presència o absència de certs tipus de bacteris en el sistema digestiu poden augmentar el desig de xocolata o bé convertir-ho en indiferent.
En els resultats es va comprovar que almenys dotze substàncies eren molt diferents entre tots dos grups. «Els nivells diferenciats d’aquestes substàncies en tots dos grups estan relacionats amb els diferents tipus de bacteri», va assegurar Kochhar. En total es van examinar 22 homes relativament saludables i sense obesitat. Once eren amants de la xocolata, i la resta no tenien especial predilecció pel dolç (van trigar un any a trobar-los). Per realitzar l’experiment, tots van seguir una dieta equilibrada durant cinc dies mitjançant preses controlades de xocolata.
Els diferents tipus de bacteris presents en l’estómac podrien determinar el gust per la xocolata
L’estudi podria ajudar a la comprensió de les preferències dietètiques de les persones, per la qual cosa es podria obrir una nova via a la gestió personalitzada de les dietes d’adelgazamiento. El dubte se centra ara en l’esclariment de si les diferències entre els bacteris són una característica ja existent i independent de si es menja o no xocolata, o si bé és la xocolata el que crea aquests contrastos.
Sigui com sigui, la idea podria portar a tractar alguns tipus d’obesitat. «Es tracta de modificar la composició dels bacteris que romanen en els intestins i en l’estómac», va assegurar Sunil Kochhar.
Cos i dieta
La idea central de l’estudi denota que un tipus d’alimentació o un altre porta amb si una determinada «impressió» metabòlica. En altres paraules, el cos s’associa a un determinat tipus de dieta. Aquest descobriment podria obrir la porta a règims dietètics nous. «Si sabem que es pot influir en la microflora, podríem dissenyar un règim nutritiu que podria ‘enganyar’ a nostra microflora aportant més o menys energia», afirma Kochhar.
Tal vegada succeeixi el mateix amb altres tipus d’aliments. A pesar que l’estudi s’ha centrat en la xocolata, la nutrimetabolómica pretén apropar-se a qualsevol tipus de dieta i a qualsevol tipus de població. Al cap i a la fi, el metabolisme és la clau.
La dieta tradicional ha provocat, des de sempre, respostes individuals a un mateix tractament. La nutrició del segle XXI, la Ciència de la Nutrició, es basa en el coneixement dels nutrients presents en els aliments que regulen els processos metabòlics. L’estudi dels efectes de certs aliments en l’expressió dels gens (nutrigenómica) i, per extensió, en el comportament de les proteïnes i metabòlic, ha portat al desenvolupament de noves vies cap al que ja es coneix com a Nutrició Personalitzada.
Aquest nou concepte va més enllà de l’estudi corporal i dels hàbits alimentaris per ajustar al màxim les dietes. Es tracta d’aprofundir en la relació existent entre els compostos alimentaris i la reacció que aquests provoquen en l’organisme per així optimitzar-la.
En essència, aquesta nova aproximació busca respostes a preguntes com a quins components de la dieta tenen efectes beneficiosos, com, on i quan es produeixen aquests efectes, quin és la relació entre risc i benefici d’aquests nutrients o quina necessitat tenim de menjar nous aliments per prevenir l’aparició de malalties. La nutrigenómica com a pilar fonamental, o ara la nutrimetabolómica, són exemples de l’aplicació de noves tecnologies en la Ciència de la Nutrició.
Els avanços requereixen, per tant, la presència de nous especialistes en nutrició que no només l’entenguin des del punt de vista clàssic, sinó que incorporin els nous coneixements que poden aportar les noves tecnologies. Ja no es tractaria de donar consells per a una vida més saludable. Es tracta de dirigir la dieta del consumidor cap al que el seu propi organisme necessita. En aquest sentit, és tan important una bona poma com el perfil genètic i metabòlic de l’interessat.
