Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nutricionistes acorden incloure el sobrepès en la definició de malnutrició

Uns 170 milions de nens al món tenen falta de pes, mentre que prop de 300 milions d'adults són obesos

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 17deMarçde2006

El Comitè Permanent de la Nutrició, format per experts de l’ONU i d’altres institucions de caràcter social, va acordar ahir en la reunió que celebra aquesta setmana en Ginebra, sota l’auspici de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), incloure el sobrepès en la definició de malnutrició, amb l’objectiu que els governs lluitin contra tots els problemes lligats a l’alimentació de forma conjunta.

Catherine Bertini, presidenta del Comitè, va dir en roda de premsa que s’ha decidit difondre entre les autoritats sanitàries la definició de malnutrició com “una condició fisiològica anormal causada per deficiències, excessos o desequilibris en la ingesta de calories, proteïnes o altres nutrients”.”Hem trobat que és necessari redefinir el concepte perquè englobi la infraalimentación, però també la sobrealimentació”, va apuntar.

Els experts sostenen que l’obesitat i la desnutrició són cares d’una mateixa moneda i recorden que al món uns 170 milions de nens tenen falta de pes, mentre que prop de 300 milions d’adults són obesos. Defensen, a més, que l’obesitat no és només un problema dels països rics, al contrari del que generalment es creu, ja que les dietes poc equilibrades -entre elles les que abusen d’un producte per falta d’altres alternatives- també provoquen sobrepès.

Per tot això, els assistents a la reunió, que es clausura avui, han volgut promocionar un canvi de definició de la malnutrició, perquè les autoritats públiques, i especialment els governs, tinguin molt en compte la importància d’un menjar sa. En aquest sentit, Bertini va apuntar que només l’1,8% de les inversions en salut es destina a programes alimentaris, a pesar que “una població ben alimentada és més sana, més productiva i gasta menys en cures sanitàries”.

A més, veuen necessari educar a les mares, tant perquè sàpiguen quin tipus de dieta han de seguir els seus fills, com perquè elles mateixes s’alimentin ben i puguin donar a llum nens sans.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions