Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Obesitat infantil a Espanya: per què les xifres són tan dolentes i com millorar-les

Espanya és el tercer país d'Europa amb major prevalença d'obesitat infantil. Analitzem per què les xifres són tan dolentes, què s'està fent i què es podria fer per a millorar-les

situacion obesidad infantil espana Imatge: Getty Images

Espanya es troba en els primers llocs d’una classificació amb les pitjors conseqüències: és el tercer país d’Europa, només per darrere de Grècia i Itàlia, en prevalença d’obesitat infantil. Per què una dels bressols de la dieta mediterrània presenta unes xifres tan preocupants? Repassem quins plans, estratègies i programes s’han dut a terme fins ara sobre aquest tema i explorem què es pot fer per a combatre aquesta epidèmia, no sense abans veure la incidència d’aquest problema en les diferents comunitats autònomes.

Les xifres d’obesitat infantil a Espanya continuen sent alarmants. Malgrat que fa ja tres dècades es va començar a titllar aquest fenomen d’epidèmia, i al fet que s’han anat implementant diferents estratègies per a combatre’l, encara no hem estat capaces d’atallar el problema. Per contra: s’ha agreujat. Segons les últimes dades, procedents de l’estudi Aladino 2019, un 40% dels nens espanyols d’entre 6 i 9 anys té excés de pes (el 23,3%, sobrepès i el 17,3%, obesitat).

És, a més, una tendència que creix. Segons dades de l’Estudi Nutricional de la Població Espanyola (ENPE), promogut per la Fundació EROSKI, la prevalença de l’obesitat en menors de 25 anys a Espanya ha augmentat des del 2000 entre un 3% i un 5% en funció del grup d’edat. Per a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aquesta prevalença és de les més altes d’Europa, només per darrere de Grècia i Itàlia.

Des del Ministeri de Sanitat s’insisteix que l’obesitat infantil és un dels nostres principals problemes de salut pública i s’associa, juntament amb el sobrepès, a nombroses complicacions en l’edat adulta, com la diabetis i les cardiopaties.

Aquest és el mapa de l’obesitat infantil

En aquest gràfic es pot observar la incidència del problema en les diferents comunitats autònomes.

obesidad infantil espana cifras comunidades autonomas
Imatge: Belén Trincado Aznar

Per a determinar l’obesitat en nens de 2 a 17 anys s’han utilitzat els punts de tall publicats en ‘Establishing a standard definition for child overweight and obesity worldwide: international survey‘, de Tim J. Col·le.

Obesitat infantil: un problema que ve des de lluny

L’obesitat infantil va començar a disparar-se en les dècades dels 80 i els 90 del segle passat. Són molts els factors implicats: “Estils de vida no adequats, patrons d’alimentació incorrectes, dèficit d’activitat física…”, resumeix María Puy Portillo, presidenta de la Societat Espanyola de Nutrició i investigadora principal del Grup Nutrició i Obesitat en l’Institut de Salut Carles III. “Li unim l’escassetat de temps per a organitzar plans de menjar i menús diaris, la temptació que suposa l’oferta alimentosa de la indústria… i realment és molt difícil canviar això”, explica.

Una vegada que es va veure l’amenaça d’una epidèmia d’obesitat infantil i que es va assumir que era un problema tan complex i multifactorial la responsabilitat del qual no podia descarregar-se només en les famílies, van anar sorgint nombrosos projectes i actuacions institucionals.

L’estratègia NAOS

L’any 2005, el Ministeri de Sanitat i Consum va elaborar l’Estratègia per a la Nutrició, Activitat Física i Prevenció de l’Obesitat (NAOS). La seva finalitat, deia la llavors ministra Elena Salgado, era “millorar els hàbits alimentaris i impulsar la pràctica regular de l’activitat física de tots els ciutadans, posant especial atenció en la prevenció durant l’etapa infantil”. Amb ella es van establir algunes mesures que s’han mantingut amb els anys:

  • Prohibició de la presència de màquines de vending en centres educatius.
  • Prohibició en centres escolars de venda d’aliments i begudes rics en àcids grassos saturats, àcids grassos trans, sal i sucres.
  • Creació d’un codi de conducta (el codi PAOS) perquè la pròpia indústria reguli la publicitat d’aliments i begudes dirigides a menors de 15 anys.

A penes 15 anys després, les xifres d’obesitat no acompanyen. Què ha fallat? “La teoria ens la sabem, però hi ha múltiples circumstàncies que fan que l’èxit no sigui el que desitgem. Podem dissenyar plans de nutrició excel·lents, però existeixen molts factors difícils de solucionar. Com vèncer les resistències de comoditat, la temptació de l’oferta de la indústria, les diferències socials i educatives?”, es pregunta la doctora María Puy Portillo.

Mesures contra l’obesitat que no funcionen

Per si no fos prou, ens trobem que cada administració compta amb els seus propis plans, estratègies i programes que, massa vegades, pretenen abastar-ho tot.

Així mateix, una altra de les crítiques per part de pediatres, dietistes i nutricionistes és l’excessiu pes que té la indústria en el disseny d’aquestes mesures. Per al pediatre Carlos Casabona és difícil solucionar el problema de l’obesitat infantil “pels interessos econòmics de les grans multinacionals de la indústria alimentària, que entren i surten amb les portes giratòries dels governs”.

En aquest sentit, l’OMS insisteix en la importància d’evitar les pressions de la indústria per a reduir l’obesitat infantil. En 2015, Margaret Chan, llavors directora de l’organització, va declarar que “la indústria alimentària no ha de tenir ni veu ni vot en l’orientació tècnica emesa per l’OMS”. Però, la indústria està present en molts dels plans que s’inicien per a combatre aquesta epidèmia, i se sol apostar per les propostes de caràcter voluntari, que no normatiu.

17 autonomies, 17 visions

En el camp de les administracions, cada comunitat autònoma ha ideat, amb diferents resultats, la seva pròpia estratègia. Segons dades del Ministeri de Sanitat corresponents a 2017, la mitjana d’obesitat (IMC superior a 30) en nens de 2 a 17 anys és de 10,3%. Per comunitats, la més castigada seria Múrcia, amb un 14,2%, i la que presenta millors dades, Aragó: 2,5%. Al País Basc i a Catalunya, on les diferents estratègies adoptades no havien aconseguit l’eficàcia desitjada, s’han implementat recentment nous programes amb els quals es pretén ser més eficaços en la lluita contra l’obesitat i s’han adoptat amb èxit mesures pioneres, com la pujada d’impostos a les begudes ensucrades que s’ha dut a terme a Catalunya.

➡️ País Basc: els mil dies

“Estem cansats d’organitzar plans i programes que mai s’aconsegueixen; de posar objectius a 30 anys que s’acaben oblidant”, explica Portillo. Ella ha participat en el disseny del conegut com a ‘Pla dels mil dies’, incorporat al Pla d’Iniciatives Saludables del Govern Basc. “Es tracta de posar un termini raonable, ni molt curt ni molt llarg, per a veure si s’aconsegueixen efectes. I de fixar també uns objectius realistes”. Així, en aquests mil dies es pretén el següent:

  • Augmentar en un 20% el nombre de menors que consumeixen fruita i verdura.
  • Reduir el consum de sal un 20%.
  • Rebaixar els sucres lliures en la dieta en un 20%.
  • Aconseguir que el 50% dels agents i iniciatives que treballen a favor de l’alimentació saludable al País Basc ho facin en xarxa i de forma alineada.

Per a complir aquests objectius, s’han adoptat mesures com aquestes:

  • Vending intel·ligent i saludable: impulsar la instal·lació (en empreses, universitats, al carrer…) de màquines en les quals un de cada dos productes que s’ofereixen siguin fruites, verdures i altres aliments saludables.
  • Una aplicació mòbil lúdic-pedagògica per a fomentar hàbits de vida saludable entre la població infantil.
  • El projecte ‘Posada al dia de menjadors escolars’ per a millorar l’elaboració i presentació dels menús, i per a gestionar els temps dedicats al menjar.
  • Elaboració d’un calendari multicanal de fruites i verdures de temporada per a impulsar el seu consum.
  • Vigilància de l’etiquetatge i composició nutricional dels aliments.

En breu es mostraran els resultats d’aquest pla, que es troba en la seva fase final. De moment, assenyala María Puy Portillo, “hem vist que, al cap d’un any, els nens han incrementat una miqueta el consum de fruita. No podem pretendre aconseguir que compleixin amb les cinc racions diàries de fruita i verdura; aspirem al fet que incorporin a la seva rutina prendre almenys una peça al dia. Això és una carrera de fons”.

➡️ Catalunya: la mirada social

En 2008, el Departament de Salut de Catalunya va posar en marxa el ‘Pla Integral per a la Promoció de la Salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable’ (PAAS). Una vegada més, es tractava d’una estratègia que englobava accions comunitàries, tant des de la societat civil com des de les administracions i la indústria, i en el qual s’involucrava a professionals de tots els àmbits. Les dades, no obstant això, seguien sense ser bons. Segons les últimes dades de la Generalitat, corresponents a 2017 i 2018, el 35,6% dels nens catalans d’entre 6 i 12 anys sofreix excés de pes. D’ells, el 25% presenta sobrepès i el 10% restant, obesitat.

Aquestes dades han portat a iniciar un nou abordatge per a tractar l’excés de pes en la població infantil. “El problema comença a edats molt primerenques i està condicionat per factors ambientals. Si no juguem bé les cartes, aquesta generació tindrà una salut pitjor de la que han tingut els seus pares”, analitza Joan Guix, secretari de Salut Pública.

El programa pretén actuar sobre alimentació, activitat física, sedentarisme i hores de somni. S’ha tingut en compte la bretxa socioeconòmica, que, en paraules de la consellera de Salut, Alba Vergés, “fa que l’excés de pes infantil afecti especialment els col·lectius més vulnerables”. Per això, el projecte pilot s’ha posat en marxa en dos de les zones més castigades per l’obesitat infantil. Una d’elles, el barri de la Mina de Sant Adrià del Besòs (Barcelona), té una taxa del 24%, nou vegades superior a la de l’acomodat barri de Sarrià-Sant Gervasi. El pla se centra en les famílies més desfavorides i planteja actuacions progressives per a atendre les necessitats infantils.

  • En una primera etapa, es tracta d’actuar en prevenció: per a això, es formarà als equips de pediatria, a les escoles i als centres comunitaris.
  • Posteriorment, se sumaran dietistes-nutricionistes de suport, tant per a l’abordatge individual com per al grupal o comunitari.
  • S’incorporaran també experts en psicologia i activitat física i es treballarà per a identificar com fer arribar els missatges clau a les famílies amb dificultats especials.

Catalunya ha estat la primera comunitat a augmentar els impostos a begudes ensucrades: en 2017, va pujar 8 cèntims per litre per a les quals tinguessin entre 5 i 8 g de sucre cada 100 ml, i 12 cèntims per a les quals ho superessin. El resultat ha estat positiu, i s’ha reduït el seu consum entre un 8% i un 22%, en funció de la presentació del producte, segons un estudi de la Universitat Pompeu Fabra.

Obesitat infantil: a la recerca de solucions

nutricion como asignatura escuelas
Imatge: Andrzej Rembowski

Les dades d’obesitat a Espanya no han millorat, per la qual cosa encara queda molt per fer. Entre els aspectes que més s’estan debatent en les diferents administracions, destaquen aquests:

  • Nutrició com a assignatura. L’any 2005, el Japó va posar en marxa la Llei Base sobre el Shokuiku (educació nutricional), que obliga tant als col·legis com als escolars i a les seves famílies. Els centres escolars incorporen la figura del nutricionista, se’ls anima a conèixer els productes locals i a cuinar-los, i l’alimentació és una assignatura transversal. L’èxit d’aquesta iniciativa (el 74,5% dels col·legis va augmentar el consum de productes locals) inspira la demanda de portar l’educació nutricional a l’escola.
  • Incorporació de dietistes i nutricionistes al Sistema Nacional de Salut. Pot semblar-nos insòlit, però aquests professionals no es troben dins del sistema públic de salut en la majoria de les comunitats autònomes. La seva incorporació és una antiga demanda d’aquest sector: si tant s’insisteix que l’obesitat infantil és multicausal i ha d’abordar-se de manera multidisciplinària, sembla evident que aquest professional titulat, expert en alimentació, nutrició i dietètica, pot ser molt eficaç per a combatre-ho.
  • Control efectiu de la publicitat. El 71% dels anuncis en horari infantil són d’aliments poc saludables. És cert que existeix el codi PAOS d’autoregulació de la publicitat d’aliments i begudes dirigides a menors; el problema és que parla d’autoregulació, és a dir, la pròpia indústria és la que es regula, per la qual cosa no es tracta d’una norma vinculant. Com a conseqüència, és freqüent l’incompliment, i només se sanciona en els casos molt cridaners o que salten als mitjans.
  • Impostos sobre begudes i aliments ensucrats. La qüestió fiscal està sempre sobre la taula. Existeix l’opció de seguir l’exemple de Catalunya i gravar les begudes ensucrades. Una altra opció, que està en aquests moments en debat, és la de pujar directament l’IVA, del 10 al 21% a aquests productes, així com als ultraprocesados.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions