Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Obesitat: vivim en un entorn obesogénico?

L'entorn o ambient obesogénico causa i facilita el sobrepès i l'obesitat
Per María Manera 29 de juliol de 2011
Img obesos
Imagen: colros

L’obesitat és una malaltia multifactorial que afecta, sobretot, a persones amb una predisposició genètica i sobre la qual actuen determinats factors ambientals i culturals que afavoreixen el seu desenvolupament. D’acord amb aquesta premissa, es considera que pot arribar a ser obesa la persona amb una determinada càrrega genètica desfavorable per a aquesta malaltia i que visqui en un ambient on predomina l’excés calòric i el sedentarisme.

L’excés d’energia és alguna cosa habitual en el nostre mitjà. Quan s’investiga la relació entre la disponibilitat alimentària i la ingesta dietètica, s’evidencia l’ambient obesogénico. Els estudis indiquen que la presència i proximitat de punts de venda de fruites i hortalisses s’associa amb un una població amb menor Índex de Massa Corporal (IMC). També es detecta que una major densitat de locals de menjar ràpid guarda relació amb una població més afectada per l’excés de pes.

Molts elements ambientals per controlar

Nombrosos factors ambientals afavoreixen entorns propicis per adoptar hàbits que no són saludables

Història i tradició, influència familiar, nacionalitat, religió i moral, factors psicològics, el cost dels aliments i els ingressos són alguns dels factors que determinen les eleccions alimentàries i, al final, la ingesta calòrica i nutricional. No obstant això, hi ha molts més elements ambientals relacionats amb el comportament alimentari i l’activitat física que tenen influència i que, amb més o menys facilitat, poden modificar-se.

Els dissenys urbanístics (transport públic, transport privat, carril-bici, rutes per passejar o parcs), els arquitectònics (ascensors, escales, controls remots, etc.) o la legislació (publicitat dels aliments superflus, taxes als aliments ensucrats o seguretat pública) són aspectes que estan en mans de les administracions i que poden afavorir entorns propicis a l’adopció d’hàbits saludables o, per contra, a construir ambients obesogénicos.

Regulació de la publicitat obesogénica

Segons el Ministeri de Sanitat, els nens espanyols veuen una mitjana de 54 anuncis publicitaris al dia. Molts d’ells són d’aliments i, la majoria, de productes rics en sucre, sal i greixos saturats. Per això, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), conscient que existeix certa evidència científica sobre com la publicitat afecta a les preferències alimentàries, les demandes de compra de productes i, al final, el comportament alimentari, insta als Estats membres a desenvolupar estratègies conjuntes amb la indústria per restringir la quantitat d’anuncis i controlar el contingut de la publicitat alimentària dirigida a menors.

A Espanya, sota el paraigua de l’Estratègia NAOS, es desenvolupa des de 2005 el Codi PAOS (Codi d’Autorregulació de la Publicitat dirigida a menors), que ha aconseguit millorar de forma notable la qualitat de la publicitat d’aliments destinada al públic infantil i reduir el nombre de reclamacions per infraccions en aquests anuncis. També la recent aprovada Llei de Seguretat Alimentària i Nutrició inclou un capítol dedicat a la publicitat d’aliments, que regula diversos aspectes d’aquest important element d’influència.

XARXA ESPANYOLA DE CIUTATS SALUDABLES

Aquesta iniciativa s’emmarca en el projecte europeu de ciutats saludables, dirigit per l’Organització Mundial de la Salut, i constitueix un bon exemple, encara que més ampli i global, de l’oposat a un entorn obesogénico. Segons la Xarxa Espanyola de Ciutats Saludables (RECS), una secció de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) constituïda l’any 1988, es defineix aquest model de població com aquella que millora de forma constant el seu context físic i social, amplia els recursos de la comunitat que permeten als ciutadans realitzar-se i millorar-se en tots els aspectes de la vida i desenvolupa al màxim el seu potencial.

Moltes de les accions que es desenvolupen a les ciutats saludables tenen a veure amb la planificació urbanística, en crear entorns que faciliten l’adopció d’hàbits saludables, com a espais d’oci i relació que afavoreixen, a més, la pràctica d’activitat física de manera quotidiana, fàcil i agradable. Si es té en compte el paper transcendental que exerceix el sedentarisme en el desenvolupament de l’obesitat, les millores en aquest aspecte són transcendentals per a la prevenció d’aquesta malaltia.