Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Octubre: A la caça del senglar

La riquesa en teixit conjuntiu de la seva carn, fa que sigui dura i consistent, i que precisi d'una cocció perllongada

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 01deOctubrede2005

El senglar constitueix una d’aquestes peces de caça que donen categoria
i prestigi a un caçador.

La major part de la carn de senglar que es consumeix és d’animals silvestres
i procedeix de la caça, la temporada de la qual al nostre país es perllonga des de
intervinguts de tardor fins a finals d’hivern. Així, durant aquests
mesos es pot adquirir carn d’un exemplar de caça tant en carnisseries
com en grans superfícies, fresca o congelada.

A l’hora de comprar carn de senglar, l’idoni és aconseguir que
aquests animals siguin joves i no hagin complert els dos anys, o
que no es trobin en zel. Aquesta última és una tasca difícil,
ja que només provant un tros d’aquesta carn es pot saber si l’animal
estava en zel o no. Si en fregir lleugerament aquest tros de prova desprèn
olor a amoniaco, és millor oblidar-se d’ell, perquè encara que el marinemos,
difícilment s’aconsegueix un bon resultat.

Pertany a la mateixa família que el porc domèstic, però la carn
del senglar es diferencia molt d’aquella. La capa de greix és
bastant més prima que la del porc, no obstant això, juntament amb la fracció
greix conté quantitats considerables de colesterol, en una proporció
similar a la de la resta dels animals de caça de pèl. En línies generals,
es pot dir que la carn de senglar, en comparació de la de
porc és més proteïca i menys grassa.

Aconseguir un bon estofat

Una vegada eviscerado es duu a terme l’especejament de l’animal. En cas que es
tracti d’un exemplar de petita grandària, es pot cuinar sencer
de la mateixa manera que el cochinillo. Generalment la carn més tendra es
cuina fregida, a manera d’escalopes, mentre que els trossos bons i benvolguts
se solen preparar estofats al costat de diversos ingredients.

El marinado i l’adob de les grans peces de caça major no només estova
la carn sinó que impedeix la proliferació de microbis. No convé cuinar
la caça gens més sortir de la marinada, és millor que reposi en el frigorífic
sobre una reixeta, escorrent-se ben.

La carn de senglar és rica en teixit conjuntiu, la qual cosa la converteix
en dura i consistent, i en general precisa d’una cocció perllongada.
Les cuixes i el cap estan considerats com les peces més
exquisides, així com diversos derivats cárnicos, principalment
els embotits elaborats amb aquesta carn.

La conservació del senglar

Una vegada en la llar, es conservarà aquesta caça amb la seva pell, degudament
eviscerada i a poder ser en un lloc airejat i fresc. El període
de conservació no ha de ser major d’una setmana. És millor que no sigui
en el frigorífic, on sota l’efecte del fred i la falta de
circulació de l’aire, la sang es coagula i la peça es resseca. La carn,
tant crua com cuinada, admet bé la congelació, de manera que
es perllonga la seva vida útil fins als 6 mesos aproximadament, sempre i
quan es mantingui a una temperatura de -18 ºC.

Com a precaució sanitària, el senglar ha de passar un control sanitari
per evitar la triquinosis, per la qual cosa a l’hora del seu consum s’ha de verificar
que porti el segell d’inspecció. El senglar, igual que el porc,
pot ser portador de la triquina, un paràsit, per la qual cosa convé ser
estrictes amb els controls de qualitat i cuinar la carn de tal manera que
permeti la destrucció de qualsevol germen patogen.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions