Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Octubre: Les avellanes

La tardor és l'època ideal per recol·lectar avellanes i, amb elles, obtenir un important complement energètic

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 15deOctubrede2007

Sortir d’excursió a la muntanya durant els mesos tardorencs té doble satisfacció. Permet gaudir dels espectaculars canvis del paisatge amb la caiguda de la fulla i també recollir els fruits de la temporada. La tardor és l’època per excel·lència per recol·lectar fruita seca, entre ells les avellanes, les quals es deixaran assecar i es guardaran com a reserves en el rebost per gaudir del seu sabor la resta de l’any.

Com a avellana de Reus es coneix a les diferents varietats d’avellanes que, des de 1997, gaudeixen del màxim guardó de qualitat, la denominació d’origen. Totes elles tenen en comú la regió de cultiu, les comarques tarragonines del Baix Camp, El Priorat, El Tarragonès, La Conca de Barberà i la Terra Alta, amb centre neuràlgic a Reus, ciutat que els dona el nom.

Dosi extra d’energia

Les 180 calories per una ració d’avellanes (un grapat d’uns 25-30 grams) es converteixen en una bona dosi d’energia per afrontar les excursions a la muntanya. Com tota la fruita seca, si estan pelats, ocupen poc espai en la motxilla. Així mateix, serveixen a l’excursionista de complement energètic, així com li aporten bona dosi de minerals com el magnesi, el fòsfor i el potassi, necessaris per a l’exercici muscular.

Respecte al seu contingut en vitamines, les avellanes sobresurten per la seva riquesa en vitamina I antioxidant, substància que al seu torn permet que l’abundant greix que contenen aquesta fruita seca no s’oxidi i s’enrancie, donant mal sabor a l’aliment. Amb només un grapat d’avellanes cada dia es cobreix més del 60% de les recomanacions diàries recomanades de vitamina I, nutrient que protegeix als glòbuls vermells i a les cèl·lules musculars, així com disminueix la deterioració de les membranes cel·lulars del sistema nerviós i del sistema cardiovascular. Aquesta és la raó nutricional per la qual es considera que el consum habitual de fruita seca prevé malalties degeneratives com les cardiovasculars i el càncer.

Avellanes per al cor

Les avellanes sobresurten per la seva riquesa en vitamina I, que prevé de malalties degeneratives i càncer

Estudis recents confirmen la teoria de la prevenció cardiovascular. En el Lowa Women’s Health Study (1996) es va seguir durant 7 anys a 34.486 dones posmenopáusicas. L’objectiu de l’estudi era observar la relació entre la ingesta d’antioxidants (dietètics o suplements) i la mortalitat cardiovascular. Els autors van trobar una relació inversa entre el consum de vitamina I i el risc de mort per malaltia coronària. L’associació va ser més intensa quan la vitamina I provenia d’aliments i no de suplements.

Atès que la fruita seca són una de les majors fonts dietètiques de vitamina I, es va observar també una relació inversa entre mortalitat cardiovascular i consum de fruita seca. Aquelles dones que consumien fruita seca quatre o més vegades per setmana presentaven un 40% menys de risc de mort per malaltia coronària que aquelles que no consumien fruita seca.

Les avellanes també són una font excel·lent de folatos, per la qual cosa són aliments a contemplar en la dieta habitual de dones embarassades i nens que, per la seva condició fisiològica, tenen més necessitat d’aquesta vitamina. A més, el seu elevat contingut en fibra converteix a les avellanes en excel·lents complements laxants. Així, prendre un grapat d’avellanes cada dia ajuda a resoldre el problema de restrenyiment que tantes persones sofreixen.

D’altra banda, recents estudis epidemiològics han mostrat que el consum habitual de fruita seca, substituint a altres fonts de greix, no fa augmentar el pes corporal. Així es desmenteix el tòpic que la fruita seca engreixen.

Grasses cardiosaludables

La composició de grasses poliinsaturadas de l’avellana la converteixen en una fruita seca cardiosaludable

Quant a quantitat de greixos, l’avellana comparteix amb els seus germans biològics, la fruita seca, pràcticament la mateixa composició nutritiva. No obstant això, la diferència en la qualitat de lípids entre els uns i els altres és ben diferent. Per exemple, les nous, les més investigades pels seus efectes positius en la salut cardiovascular, mereixen tal reconeixement perquè els seus greixos més abundants són monoinsaturadas (superen el 50% del total). Es consideren el tipus de grasses cardiosaludable per excel·lència, ja que redueixen els nivells de colesterol total, reduint el cridant mal colesterol (LDLc) i augmentant el bo (HDLc).

La composició grassa de les avellanes és ben diferent, encara que igualment cardiosaludable. En aquestes, els àcids grassos més abundants són els poliinsaturados de la sèrie omega-6 com l’àcid linoleico (essencial), que redueixen el colesterol total. Igualment positius són els efectes en la reducció substancial dels triglicèrids plasmàtics i la capacitat per fer més fluïda la sang, prevenint la formació de trombes o coàguls.

Orxata d'avellanes

ImgImagen: Ferran Turmo Gort
La forma més habitual de menjar avellanes és com a aperitiu, pelades i torrades. Aquesta fruita seca, no obstant això, s’empra també com a ingredient essencial de nombroses preparacions culinàries, sobretot dolces com a gelats, torrons, xocolates i pasta d’untar, barrejant les avellanes amb llet, cacao i sucre. Fins i tot amb avellanes es fan licors.

Les avellanes picades i barrejades amb oli s’empren en cuina per elaborar salses fredes que serveixen d’amaneixo en amanides i plats de verdures, imitant a la maionesa. També es poden elaborar salses calentes que congenien perfectament com a acompanyament de carns de caça i peixos blancs de sabor suau.

Aquests fruits també s’usen per elaborar orxata. La recepta per elaborar-la és simple, però requereix temps, ja que les avellanes han d’estar en remull durant 8-10 hores. Passat aquest temps, els fruits es piquen fins a obtenir una pasta, en la qual s’afegeix aigua. Els receptaris suggereixen afegir un got d’aigua per cada 30 g d’avellanes. Al cap de dues hores, es passa per un colador perquè la beguda resultant, a la qual es coneix com a orxata d’avellanes, quedi el més neta possible.

A continuació es presenten diferents suggeriments de receptes amb avellanes:

Kanuts d’avellanes
Tòfones de xocolata recobertes d’avellana

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions