Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Paella, fideuá i tradició a la Festes de la Magdalena

Cada any Castelló de la Plana recupera els seus orígens i celebra l'arribada de la primavera amb festejos populars i la gastronomia de la regió

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 09deMarçde2007

El dissabte 10 de Març Castelló de la Plana inicia les Festes de la Magdalena. la Cavalcada del Pregó, una desfilada històrica i popular, dona començament a diversos dies de plena activitat festiva. Durant aquestes festes, la ciutat viu amb intensitat una multitud d’actes i festejos populars acompanyats de la gastronomia pròpia de la regió.

La festa castellonenca es viu sobretot als seus carrers plens de música, del ritme dels balls i de l’expectació dels focs artificials. Són unes festes caracteritzades per un clima suau, i marquen l’inici de la primavera.

El segon dissabte de les festes se celebra l’ofrena de flors a la verge del Lledó, patrona de la ciutat, un dels actes amb més emotivitat, bellesa i tradició. L’endemà acaben les festes, amb la presència de totes les persones que han gaudit de tots els esdeveniments culturals, religiosos i gastronòmics.

L’origen de les festes

Les festes de la Magdalena són les majors festes que se celebren a la capital castellonenca. En elles es commemoren els orígens de la ciutat, recordant el trasllat de la ciutat de Castelló des del pujol de la Magdalena fins a la plana litoral (la Plana) en 1251.

Segons la llegenda, el dia en què els habitants de Castelló van decidir baixar al pla era un dia de pluja i de mal temps. Pel camí se’ls va fer de nit i, per no perdre’s, els caminantes van decidir posar un farolillo en l’extrem d’una canya per il·luminar el camí. A partir de llavors, aquest esdeveniment es rememora cada any mitjançant un romiatge, encara que no va ser fins a segle XV quan es va construir l’ermita que alberga a la verge de la Magdalena.

Els símbols tradicionaes: El Romiatge, la paelleta i les gaiatas

El diumenge té lloc un dels actes més emotius i més antics, el Romiatge a l’ermita de la Magdalena. També la hi coneix com a Romiatge de les canyes, ja que els assistents porten amb si una canya enllaçada amb una cinta verda, tal com relata la llegenda.

El dia del romiatge, és típic menjar una truita de faves tendres per anar reposant forces. El paratge natural que alberga l’ermita de la Magdalena és l’entorn ideal per gaudir d’una paella amb foc de llenya. Cada grup elabora la seva, amb els ingredients que desitgi. Aquest dia es preparen paelles per a tots els gustos, ja siguin amb conill, pollastre, marisc, peix, verdures o mixtes. Totes elles, però, tenen un sabor que només es pot degustar a la regió castellonenca. Uns altres decideixen substituir les paelles per una fideuá. Aquesta preparació substitueix l’arròs per un tipus de fideus que es preparen i es presenten com si anés una paella. Si, finalment, l’arròs o la fideuá s’acompanyen d’una amanida elaborada amb productes de l’horta valenciana, es podrà gaudir d’un menú típic i complet que permetrà degustar molts dels sabors de la terra.

Una vegada l’estómac està ple i es gaudeix de la sobretaula a l’aire lliure, la festa continua. La jornada del Romiatge culmina amb la desfilada de gaiatas (els Gaiates). Sota aquest nom es fa referència a unes carrosses il·luminades inspirades en els antics fanals usats pels primitius castelloneneses per il·luminar el camí quan van descendir de la muntanya per establir-se en la Plana. Quan s’encenen totes les gaiatas es forma una serp de llum que il·lumina la nit de Castelló, convertint l’encès en un dels moments més espectaculars de les festes.

La cultura gastronòmica durant les festes

Són molts els dies que hi ha per gaudir plenament de la festa. Gens millor que combinar la música, els balls i els focs artificials amb els plats típics de Castelló.

El migdia, la tarda i la nit són els millors moments per visitar la Fonda del Vi i la Fonda de la Tapa, dos llocs típics de reunió dels castellonencs durant aquestes festes.

A més de la paella, l’arròs és protagonista d’altres plats de la regió com l’arròs a banda, un plat de pescadors elaborat amb brou de peix i gambes; l’arròs negre, cuinat amb calamars en la seva tinta; l’arròs al forn, un arròs sec preparat al forn en cassola de fang que s’acompanya amb carn de porc, cigrons, patates, tomàquet i alls; o el rossejat, un plat d’arròs o pasta gratinat al forn.

Els plats de verdura com a primer plat o entrant també són típics d’aquestes festes, ja que un plat de verdures a la planxa pot resultar una alternativa de qualitat.

Dolços de tradició

Img
Les postres i dolços valencians són la millor forma de culminar un menjar típic durant les festes de la Magdalena. Molts d’aquestes postres s’elaboren seguint receptes que posseeixen centenars d’anys d’antiguitat. Les crestes de boniato; l’arnadí, un dolç de carabassa; i els panquemados, típics dolços de pa esponjoso que se solen prendre en Setmana Santa, són alguns dels més reconeguts.

La típica orxata valenciana acompanyada dels fartons, uns suaus bescuits que es desfan en l’orxata, poden prendre’s tant com a postres com per berenar.

A la nit, aigua de València, una de les millors opcions, ja que en ella es barreja cava amb un dels productes més representatius d’aquesta comunitat, la taronja, obtenint com resultat una beguda suau i refrescant.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions