Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Pasta, quins tipus hi ha i què aporta a la nostra dieta?

Pel seu preu, rendiment, qualitats nutricionals i versatilitat, la pasta s'ha guanyat un lloc propi en totes les cuines, des de les més humils a les més sofisticades

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 01 de Març de 2013

La paraula pasta prové d’un terme grec que significa “farina barrejada amb líquid”. L’expressió és tan antiga com a fidel a la realitat, ja que els seus dos ingredients principals són la farina de blat i l’aigua. Si ben el component fonamental de totes les pastes és la sèmola (farina molta gruixuda de blat dur), existeixen algunes diferències quant a la forma, l’elaboració i, fins i tot, el rendiment que donen lloc a diferents classes de pasta. El següent article explica què tipus de pasta hi ha, quins són les seves característiques i què ens aporta aquest aliment tan socorregut que, al nostre país, ha duplicat les xifres de consum en l’última dècada.

Imatge: Jeffreyw

Tipus de pasta i les seves característiques

Segons l'última enquesta ENIDE, a Espanya es consumeixen 7,5 quilos de pasta a l'any per persona. És molt menys que a Itàlia (que gairebé cuadruplica aquesta xifra), però molt més que fa solament deu anys, quan el consum se situava en 4 quilos anuals. I és que la pasta, pel seu preu, rendiment, bon sabor i versatilitat, s'ha guanyat un lloc propi en totes les cuines, des de les més humils fins a les més sofisticades. En les primeres, és un aliment socorregut, econòmic i molt fàcil de preparar. En les segones, ha pastat innovació, evolució i originalitat. I en ambdues, desplega les seves òptimes qualitats nutricionals per a benefici (i gaudi) d'els qui la mengen.

La classificació bàsica de la pasta, si ens centrem en la seva elaboració i els seus components, distingeix entre els següents tipus:

  • Pasta seca. Quan el producte resultant de barrejar la sèmola i l'aigua se sotmet a un procés d'assecat s'obté la pasta seca. No conté aigua, la qual cosa la fa més estable i permet que es conservi més temps sense necessitat de refrigeració. La menor humitat de la pasta seca fa que els seus nutrients es concentrin. Una vegada cuinada la pasta, aquesta proporció de nutrients s'aproparà a la de la pasta fresca.
  • Pasta fresca. La pasta fresca té més aigua, s'ha de mantenir en refrigeració i la seva longevitat és menor ja que es conserva durant menys temps. Per la seva aportació major en aigua, cal pensar que aquest tipus de pasta té menys calories. Les taules de composició d'aliments revelen que la diferència entre la seca, una vegada cuita, i la fresca (també després de la cocció), són irrellevants tant quant a la seva retenció d'aigua, com des del punt de vista de la seva aportació calòrica o en altres nutrients. Convé detallar, això sí, que en moltes ocasions la pasta fresca s'ofereix al consumidor emplena de carn o formatge, i això sí augmenta de forma considerable la seva aportació energètica o el seu contingut en greixos, podent contribuir, si es consumeix a l'excés, a un major risc d'obesitat.
  • Pasta simple. Amb independència de si és fresca o seca, la pasta simple o normal és aquella elaborada solament a partir de sèmola de blat dur o farina de blat tou i aigua, sense més ingredients que aquests. En aquest grup estan els espaguetis, les plomes, la sopa meravella, els fideus...
  • Pasta composta. Les pastes compostes poden portar, a més dels anteriors components, ou, verdures i hortalisses (com a espinacs, pastanagues o tomàquets) o estar enriquides amb una aportació major de fibra. Entre elles estan les cintes a l'ou, els corbatins amb vegetals o els macarrons integrals.
  • Pasta farcida. Les pastes farcides contenen en el seu interior un preparat de carn, de peix, de diferents verdures i hortalisses, de pernil o formatge... Algunes de les més conegudes són els raviolis farcits de formatge i els tortellinis de verdures. És important recordar que, si les pastes són farcides o enriquides, el valor nutritiu s'incrementa en funció de l'aliment o nutrient que s'addicioni. Una ració de pasta simple crua aporta 275 kcal, amb ou 368 kcal i en la seva versió integral 278 kcal.

A Espanya, la pasta simple seca és la més consumida

El mercat s'organitza entorn d'aquesta classificació, però hi ha unes classes que predominen sobre unes altres. Segons estudis recents del sector, el lideratge de la pasta simple seca és rotund: per cada tona de pasta que es ven al nostre país, 14 quilos són de farcida, 50 de composta i la resta (més de 900 quilos) corresponen a la pasta simple o normal. D'aquests tres segments, un petit percentatge correspon a la fresca, la resta és seca.

Què ens aporta la pasta?

Pasta simple (crua)Energia (kcal)Proteïnes (g)Grasses (g)Carbohidrats (g)Fibra (g)
100 grams34712,51,470,95
80 grams (una ració)277,6101,156,74

Es pot ingerir, per setmana, entre 6 i 7 racions de pasta sense comprometre l'equilibri de la dieta

Els cereals, compost principal de la pasta, són la base d'una dieta saludable; de fet ocupen els primers graons de la piràmide de l'alimentació saludable al costat de fruita i verdura. Totes les societats científiques de salut i nutrició aconsellen basar la nostra dieta en aquests grups d'aliments per prevenir les malalties cròniques, gràcies a la seva aportació en carbohidrats i fibra. La recomanació és consumir diàriament de 4 a 6 racions de farináceos (del que formen part els cereals, la pasta i també les patates). Això vol dir que de forma setmanal es pot arribar a ingerir, sense comprometre l'equilibri de la nostra dieta, entre 6 i 7 racions de pasta (constituïdes per 60/80 g de pasta en cru): salteada, en amanida, sopa, al forn, com a guarnició...

Els carbohidrats són el combustible preferit de molts òrgans del nostre cos (sobretot cervell i músculs). No obstant això, la ingesta actual de carbohidrats a Espanya està per sota de les recomanacions: es recomana ingerir més del 45% de l'energia a partir de carbohidrats, però la ingesta real ascendeix a un 41%. En aquest sentit, la pasta pot ajudar a equilibrar la dieta gràcies al seu gran contingut en carbohidrats. La pasta també pot ajudar a equilibrar la dieta gràcies a la seva aportació en fibra dietètica, nutrient crucial no solament per a un correcte funcionament de la salut digestiva, sinó associat a un menor risc de patir una llarga llista de malalties cròniques (cardiovasculars, diabetis i fins i tot càncer digestiu).

Etiquetas:

calories pasta-ca

RSS. Sigue informado

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions
Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte