Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Pastes, infinitat de formes i aplicacions

Aquest aliment se serveix com a entrant o per a guarnició de carns, peixos i, fins i tot, amanides, brous i sopes

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 09deDesembrede2009

Fideus, macarrons, espaguetis, raviolis, canelones o lasaña. Aquests són alguns dels productes que formen part de la categoria de les pastes alimentàries, també cridades italianes. Aquestes preparacions de sèmola procedent de blat dur i barrejades amb sal constitueixen un aliment molt ric en carbohidrats. El seu sabor neutre les fa compatibles amb carns, peixos, amanides, brous i sopes.

Tipus i cocció

La pasta fresca s’elabora de forma artesanal a partir d’un quilo de farina forta i set o vuit ous i sal, encara que els ous poden substituir-se per espinacs, puré de patates o remolatxa. És així com s’obtenen les pastes de colors. El primer pas consisteix a elaborar un “volcà” amb la farina, tirar part dels ous i pastar. La massa es deixa reposar durant una mitja hora perquè perdi la calor que se li ha transmès amb les mans. Transcorregut aquest temps, es trosseja la massa en petites boles, que s’aixafen amb un corró de pastisseria i es converteixen en làmines. Aquestes han de ser molt fines per aconseguir la forma desitjada: tallarines, raviolis, espaguetis, canelones i lasaña.

La pasta està “al donin-te” quan es cou per fora i, a l’interior, una petita part queda semicruda

Aquest tipus de pasta es cou amb abundant aigua amb sal i oli (cinc litres per un quilo de pasta). Amb una espàtula de fusta o un trident es remou a poc a poc i es treu quan tingui una textura dura i sense sabor a farina. L’objectiu és aconseguir un plat de pasta “al donin-te“, és a dir, cuita per fora, però amb una petita part semicruda a l’interior que resulta una mica dura en mastegar.

D’ús més estès, la pasta seca s’elabora de forma industrial amb sèmola de blat dura, aigua i sal. Pot ser pasta a l’ou asseca i de colors. És un producte de molt llarga conservació, ja que s’envasa en paquets que impedeixen l’entrada de llum. El tipus de cocció d’aquesta pasta és la mateixa que en el cas de la pasta fresca. Si es va a consumir al moment, no és necessari refrescar-la. En cas contrari, s’ha de passar per aigua freda, escórrer i untar amb una mica d’oli perquè no s’endureixi.

Làmines per lasañas

Entre la varietat de formes de pastes, destaquen les làmines o plaques, que serveixen per cuinar lasaña o canelones. En aquest cas, s’enrotllen en forma de tub amb una farsa en el seu interior. Els raviolis també són làmines farcides i tallades en diferents formes (rombes o quadrats, entre uns altres), però ben tancades i amb farcit.

ELABORACIONS BÀSIQUES

  • A la italiana: consisteix en saltear la pasta amb mantega i afegir espècies, herbes i formatge rallado. S’utilitza molt com a guarnició.
  • A la napolitana: s’afegeix tomàquet concassé o fregit.
  • A la bolonyesa: és similar a l’anterior, però amb guarnició de carn picada.
  • Al gratén: s’afegeix beixamel i formatge rallado i es gratina al forn.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions