Emulen la forma dels pastissos, utilitzen la massa de pasta fullada per amagar l’ingredient o ingredients principals i en els receptaris s’identifiquen amb els capritxos i ocasions especials. Però no són dolços ni serveixen d’epíleg d’un banquet. Els pastissos salats són una opció que uneixen primer i segon plat, poden servir-se freds o temperats i conserven la bonança de la dieta mediterrània.
Menú fred, nutritiu i complet
Les postres es fan salats. Els dies calorosos de l’estiu són una bona excusa per col·locar-se el capell de pastisser i innovar amb postres fresques que serveixen com a plat principal de qualsevol menú. La sal substitueix al sucre en un pudín d’espàrrecs acompanyat d’enciam tallat i salsa rosa, o un de verdures adornat amb escarola. Si es prefereix, és possible convertir les verdures en flam o afegir a les pastanagues unes gambes. Són receptes senzilles que combinen aliments saludables i frescs.
Els compostos antioxidants, especialment el beta-caroteno abundant en les pastanagues, són convenients en la dieta verananiega per la seva funció de protecció solar. S’ha comprovat l’efecte protector enfront de les cremades solars dels complements dietètics la fórmula dels quals es basa en el seu contingut en beta-carotenos. En aquest cas, l’oportunitat de mantenir una pell sana i cuidada depèn de la naturalesa i de la cuina, en elaborar i consumir diàriament plats amb vegetals de colors vius, ataronjats, vermellosos o grocs intensos. Això no significa que els aliments substitueixin a les cremes protectores per a tal fi, però són un reforç interessant i sense contraindicacions.
Els plats amb vegetals de colors vius, ataronjats, vermellosos i grocs, són un reforç per a una pell cuidada i nodrida
Al mateix temps, aquestes fórmules culinàries són riques en proteïnes presents en els ous i també en fibra, per les verdures, la qual cosa garanteix una aportació nutritiva completa al que es pot acompanyar amb unes postres estiuenques, com una amanida de fruites o un gelat de quallada, formatge o te verd.
Receptes temperades
Per portar a la platja, a un pícnic o per asseure’s amb tranquil·litat en la taula, les tradicionals empanades gallegues també adquireixen la categoria de pastís salat. El seu contingut queda al capritx dels comensals. Poden ser de tonyina o de pollastre, de bacallà o, fins i tot, de carabassa.
També temperat, d’origen francès, se serveix el quiche. El seu aspecte s’assembla als pastissos dolços, amb les quals comparteixen motlle i adorns com les groselles o els nabius, malgrat un caràcter salat marcat. El quiche de verdures o el d’espinacs i tomàquets són dues opcions que serveixen de plat únic i l’atractiu del qual ajuda a introduir aquests aliments en els menús infantils. Els qui cuiden la línia o necessiten evitar els productes grassos, poden suplir la mantega i la nata, dos ingredients molt presents en la cuina francesa, per oli d’oliva i una mica de llet descremada. De qualsevol forma, amb aquests aliments es garanteix l’aportació de nombrosos nutrients reguladors, com a calci, magnesi, potassi, àcid fólico i vitamina A.
Amb textura pastissera
El pudín s’assembla més a un pastís o a un flam que a un pastís per la seva textura esponjosa, la seva presentació individual i la seva grandària més reduïda, però també serveix com a saborosa proposta per a un menú rodó. D’ous amb salmó, acompanyat per una amanida d’api i taronja, d’espàrrecs o l’original de pastanaga, suposen una gran diversitat de nutrients que són indispensables per al bon funcionament de l’organisme. Pels ingredients que componen aquests plats, les proteïnes són els nutrients amb major presència. També destaquen els minerals com el ferro i el zinc i vitamines del grup B.
Es pot optar per un pudín de pa i verdures o trencar motlles amb un original pudín de meló, acompanyat de pernil.
Si per al plat principal s’opta per pastissos salats, per a les postres és possible decantar-se per receptes dolces i refrescants. La llista és llarga i apetitosa. En funció del gust, es pot triar una amanida de fruita amb formatge mozzarela, de fruites tropicals, de broqueta de meló amb maduixes i peres o amb síndria i pinya. Si es vol trencar amb receptes tradicionals, la sopa de poma o de taronja és una opció segura.
Són postres originals que destaquen pel valor culinari de les fruites, en general consumides crues, però que amb un polsim d’imaginació poden ser una recepta d’èxit per a tots, especialment, per als nens. En aquestes fórmules es pot reduir el valor energètic sense perdre el dulzor de la fruita i amb un límit a la quantitat de sucre i de gelat. El resultat és sempre encertat: un menú diferent, però equilibrat i apetitós.
