Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Patates: veritats i mentides

Es tem menjar patata amb la verdura o amb el guisat, però no es prescindeix de les patates xips d'aperitiu, fins a set vegades més calòriques que les cuites

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 06deMarçde2012
Img patatas peladas Imatge: Leslie Duss

La patata crea recel en el context alimentari. S’admet com a aliment bàsic però, al mateix temps, es dubta a consumir-ho per temor a engreixar. La patata és un dels aliments quotidians de la dieta tradicional el consum de la qual ha descendit en els últims anys. Juntament amb una ingesta menor de verdures, grans sencers, fruites i fruita seca, es constata un augment de les racions habituals de begudes ensucrades, carns vermelles i processades, així com aperitius, entre els quals s’inclouen les patates fregides. Tota una paradoxa: es tem menjar patates com a acompanyament de les verdures o ingredient d’un guisat, però no es prescindeix de les patates fregides com a aperitiu, fins a set vegades més calòriques que cuites. Aquest canvi global d’hàbits alimentaris, i no l’associat a un sol aliment com pot ser la patata, s’entén com un dels factors que condicionen l’augment de pes.

Img patatas peladas1
Imatge: Leslie Duss

A les patates se li adjudiquen tot tipus de suposicions en relació amb el seu valor nutricional i la seva relació amb la salut. A continuació, s’aclareixen alguns mites o conceptes erronis sobre aquest aliment:

Les patates, millor fregides i ben torrades. Fals.
Les patates, quan es fregeixen, no han d’adquirir un to marró, ja que el torrat afavoreix la formació d’acrilamidas tòxiques. Són composts químics amb potencial cancerígeno que no es troben de forma natural en les patates, però es poden formar en els aliments rics en midó si es cuinen massa a temperatures molt elevades.

La patata pot resultar indigesta. Veritable.
El midó de la patata, com el de la resta de vegetals, necessita un tractament tèrmic perquè sigui comestible, per la qual cosa la patata s’ha de cuinar per consumir-la i digerir-la bé. D’altra banda, la digestió del midó comença en la boca per acció de l’amilasa salivar (enzim de la saliva), per la qual cosa convé mastegar bé les patates, impregnar-les de forma convenient amb saliva, fins i tot quan estan preparades en forma de puré. Empassar sense mastegar transforma aquest aliment fàcil d’assimilar en un plat indigesto. Aquest consell és important per a persones convalescents o amb l’estómac i l’aparell digestiu delicat.

Menjar patates fregides no altera el colesterol. Depèn.
Qui té colesterol podrà menjar les patates fregides propietàries, elaborades amb patates fresques i fregides en oli d’oliva, però haurà d’evitar les de borsa, en concret, les patates que es fregeixen en olis vegetals sense especificar, alguns d’ells rics en greixos saturats. Els greixos saturats a l’excés empitjoren el perfil dels lípids sanguinis en augmentar el colesterol.

La patata cuita engreixa. Fals.
Cent grams de patates cuites, rostides, al vapor o estofades amb brou i la mínima quantitat d’oli, en el seu estat més natural, amb prou feines aporten 70 Kcal. L’acompanyament d’una cullerada sopera (25 grams) de salsa rosa (maionesa barrejada amb ketchup) proporciona res menys que unes 180 Kcal, més del doble d’energia que la porció servida de patates.

La patata fregida és una bomba de calories. Veritable.
La patata fregida proporciona quatre vegades més calories que cuita (284 Kcal enfront de 70 Kcal) i, fins i tot, és encara més energètica si són patates xips (538 Kcal/100 g). En estar tallades en làmines tan fines, absorbeixen moltíssim oli i es converteixen en un aperitiu capritxós molt calòric. En la fritada casolana es pot reduir alguna cosa l’absorció d’oli amb diferents trucs culinaris: deixar reposar la patata fregida en paper absorbent, afegir la patata a l’oli quan estigui molt calent (sense que arribi a fumejar), usar oli d’oliva i no uns altres per fregir. Si per prescripció dietètica es requereix un major control de les calories de la dieta, es pot optar per saltear la patata cuita o rostida amb una mica d’oli perquè adquireixi el to daurat i simuli la textura cruixent de les patates fregides, però amb la meitat de calories que aquestes.

PATATES: UNA RECEPTA PER A CADA OCASIÓ

El receptari d’EROSKI CONSUMER ha recopilat fins ara més de 100 receptes en les quals la patata és la protagonista indiscutible. Alguns suggeriments apetitosos, senzilles d’elaborar i nutritives són les sopes, els pastissos farcits, les patates farcides de xampinyons o amb tonyina i blat de moro o gratinades. Les patates rostides i amanides amb herbes aromàtiques també són acompanyaments lleugers de carns, peixos i truites, igual que les patates en puré, arrebossades o rostides en el microones. La barreja de patates com un ingredient més, tant en guarnicions com en plats de llegums, verdures o amanides és un encert si es pretén variar la recepta, combinar textures i suavitzar el gust en alguns plats. A totes aquestes idees se sumen les nombroses receptes en les quals es pot emprar la patata (en midó, en flocs o en puré) com espesante de d’altres receptes.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions