Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Peixos a la planxa

A la planxa o a la graella, el secret està a potenciar el seu sabor

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 04deFebrerde2009

Img lubinaImagen: Javier Lastras

Aquest tipus de tècnica culinària no requereix més que una planxa calenta -que rep la calor de forma directa- en la qual l’aliment es cou parcial o totalment. La superfície en qüestió bé pot ser una planxa elèctrica o de gas, o una paella antiadherente. En general, el peix no precisa amb prou feines oli ja que, en cuinar-se a una temperatura elevada, es produeix una coagulació ràpida de les proteïnes de la seva carn que evita la sortida d’aigua i altres nutrients.

A més, al no ser una tècnica que requereixi incorporar greix o oli, és molt adequada per a la confecció de plats pobres en greixos i baixos en calories. A la planxa queden molt bé filets i rodanxes de tot tipus de peixos i és la tècnica més indicada per aquells més grassos.

A la graella

Com no requereix incorporar amb prou feines grassa o oli, aquesta tècnica és molt adequada per confeccionar plats baixos en calories

Si optem per preparar el peix a la graella, en aquest cas l’aliment es cuina a una temperatura elevada sobre una graella col·locada a certa distància del focus de calor. El peix adquireix un sabor i una consistència agradables, xopant-se de l’aroma del fum de les brases.

La peça en cru es pot untar amb una mica d’oli, però no convé afegir greix a la superfície de cocció. L’oli untat facilita que es formi una escorça o crosta superficial en l’aliment que evita la sortida de sucs, per la qual cosa quedarà més saborós.

Realçar el sabor

Per poder complementar el sabor dels peixos a la planxa, tant pels més grassos, com a bonic, tonyina, salmó i chicharro, com para els que tenen menor quantitat de greix (besuc, lluç i bacallà, entre uns altres) podem elaborar un amaniment consistent en una barreja triturada d’all, oli d’oliva, un element àcid (pot ser vi blanc, vinagre, suc de llimona, suc d’aranja o, fins i tot, suc de taronja sanguina), julivert, sal i un polsim de pimentón.

Tots aquests ingredients els trituramos amb la batedora fins a aconseguir un amaneixo cremoso amb el qual podem empastifar els peixos quan els posem sobre la planxa. D’aquesta manera, es fixa el sabor a la superfície i, quan comença a daurar-se, s’incrusta el sabor i aroma de l’amaniment.

Si les rodanxes o peces que anem a cuinar a la planxa són gruixudes podem deixar que es marinen durant unes dues hores amb l’amaniment, guardant-ho en la nevera i en un recipient tancat, de manera que la seva aroma penetri en la part interior de la carn.
La gràcia d’aquest tipus d’amaniment és que amb una fórmula basi podem variar molt el seu sabor i aroma només canviant el tipus d’element àcid que utilitzem. Per exemple, podem donar un toc més sec agregant vi blanc, un sabor més àcid utilitzant suc de llimona, o una aroma més dolça agregant suc d’aranja o de taronja.

MÉS AMANIMENTS

Per assaonar un peix a la planxa també podem utilitzar diferents tipus de vinagre (de vi, de poma, de xerès, balsámico, de gerd…) o aromatizado amb diferents herbes, com pot ser amb un toc de farigola, d’alfàbrega o d’estragó. La millor manera de trobar aquest tipus de matisos és provar, practicar i elaborar diferents amaniments fins a trobar aquell que més ens agradi i, d’aquesta manera, enriquir els nostres plats i receptes.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions