Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Per què Nutri-Score és un etiquetatge frontal robust, complet i eficaç

Existeixen més de 10 etiquetatges, però Nutri-Score és l'únic sistema d'etiquetatge nutricional frontal que compleix amb tots els requisits que estableix l'Organització Mundial de la Salut

nutriscore mejor que otros etiquetados Imatge: Getty Images

En el món existeixen més de 10 etiquetatges frontals nutricionals, però Nutri-Score és l’únic que compleix amb tots els requisits que estableix l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Malgrat totes les crítiques, aquest sistema, desenvolupat en la Universitat d’Oxford en 2005, presenta nombrosos punts forts enfront d’altres propostes, com els segells d’advertiment xilens i la nova aposta italiana, NutrInform Battery. Ho detallem a continuació.

A hores d’ara, a poques persones els sona estrany el nom de Nutri-Score. Al novembre de 2018, el Govern d’Espanya va anunciar la implantació d’aquest sistema com una eina d’etiquetatge frontal capaç de comparar la qualitat nutricional dels productes empaquetats i incentivar l’elecció del més saludable. L’objectiu no és un altre que apoderar al consumidor.

En l’actualitat, mentre a Espanya és fruit de discussió en el Congrés dels Diputats, a Europa, un grup de 269 investigadors i 21 associacions mèdiques i científiques han signat una petició per a exigir a la Comissió Europea que adopti Nutri-Score com a obligatori en tots els països membres. Un etiquetatge nutricional que, durant els últims mesos, ha estat objecte de polèmiques, crítiques i inconcrecions.

Part de la indústria alimentària i alguns professionals de la nutrició s’han mostrat poc inclinats a Nutri-Score i han circulat diverses faules sobre aquest sistema que porta més de tres anys funcionant amb èxit en països veïns com França, Holanda o Alemanya. Sense anar més lluny, se li ha culpat d’afavorir interessos privats i de l’intent de privilegiar a alguns productes ultraprocesados per sobre d’uns altres més naturals.

Nutri-Score i el suport de la ciència

“Cap dels sistemes d’etiquetatge és perfecte” —va reconèixer al març el ministre de Consum, Alberto Garzón, en una entrevista concedida a Consumer—, “però Nutri-Score és el que més consens genera i, a més, compta amb un suport aclaparador de la ciència”. Es referia a la carta signada per més de 80 científics, nutricionistes i professionals de la salut (cardiòlegs, endocrins, oncòlegs…) amb l’objectiu de sol·licitar la ràpida i urgent implantació de Nutri-Score a Espanya, ignorant “les campanyes que s’han dut a terme per a desprestigiar l’eina”.

“És una autèntica falta de coneixement. La gent no s’ha informat bé. A més, la indústria està en contra que hi hagi un etiquetatge que pugui deixar pitjor parat a algun aliment que a un altre”, defensa Jordi Salas, expert en Nutri-Score i membre de la Xarxa d’Experts de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. “Se li demana molt més del que pot arribar a ser un etiquetatge frontal. Nutri-Score, igual que altres semàfors, valora els aliments nutricionalment. Actualment està complint amb les normatives de la legislació europea, que no obliguen, per exemple, a incloure en l’etiqueta nutricional la quantitat de sucre afegit. Com quantificarà Nutri-Score alguna cosa que ni tan sols està inclòs en les etiquetes dels productes?”, afegeix Salas.

“De fet, Nutri-Score és l’únic etiquetatge que respon a les directrius nutricionals marcades per l’Organització Mundial de la Salut per a donar el vistiplau a qualsevol sistema de valoració nutricional”, explica Salas. Cadascun d’aquests objectius, a més, inclou diverses subcategories a complir. I existeixen més de 40 estudis científics que demostren l’eficàcia en la comprensió de Nutri-Score a l’hora de fer la compra des d’aquest punt de vista nutricional.  Altres sistemes d’etiquetatge compleixen amb diverses de les directrius de l’OMS, però mai amb totes.

“Si s’implementa una política de salut pública com aquesta s’ha de donar un temps prudencial per a adaptar el sistema a la realitat del context alimentari”, defensa Nancy Babio, investigadora de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili. “Quan es va aplicar en 2016 el sistema de segellament xilè, per exemple, es va donar un temps per a redibuixar els punts de tall i els càlculs estadístics. Perquè un sistema d’etiquetatge sigui eficaç primer ha de complir amb totes les directrius de l’OMS i, ja després, resoldre els seus coladors”, sosté.

Etiquetatges frontals: més de 10 sistemes diferents

En l’actualitat, existeixen més d’una desena d’etiquetatges nutricionals en el món; alguns ja actius i uns altres a punt d’estar-lo. De tots ells, varis són d’implantació voluntària, com Nutri-Score, aprovat a Portugal, Espanya, Àustria, Bèlgica, França, Alemanya, Luxemburg i Suïssa; el sistema Keyhole, posat en marxa a Dinamarca, Islàndia, Lituània, Noruega i Suècia; o el Traffic Light, de Regne Unit. Uns altres, com els segells nutricionals de Xile, el Perú, el Brasil, l’Equador, Israel o Austràlia són d’obligat compliment als seus països d’origen.

Els etiquetatges es poden classificar en dos grups:

  • Els enfocats en nutrients (només brinden informació sobre ingredients crítics per a la salut, com el sucre, els greixos o la sal).
  • Els sistemes de resum, aquells que fan una avaluació global del producte en relació al contingut nutricional i sintetitzen amb un sol símbol, icona o puntuació la qualitat del producte. Aquí se situa Nutri-Score. No obstant això, cada sistema segueix el seu propi procés. “Només Nutri-Score i el sistema australià tenen en compte tots els nutrients, enfront dels quals s’enfoquen únicament a destacar la quantitat de sal o els àcids grassos saturats. Però, per exemple, ningú es va queixar del segell australià com amb Nutri-Score”, puntualitza Salas.

Res més anunciar-se a Espanya, Nutri-Score es va veure immers en una “guerra d’etiquetes”: 5 de les 10 majors corporacions alimentàries (Mondelez, Nestlé, PepsiCo, Coca-Cola i Unilever) van intentar llançar el seu propi sistema d’etiquetatge, basat en uns criteris i codis de colors diferents (per exemple, no feia referència a 100 grams de producte, sinó a una ració, mesura que no està regulada per cap autoritat alimentària). No obstant això, Nutri-Score va acabar per imposar-se enfront d’aquesta proposta que es va suspendre per “falta de comprensió”.

Nancy Babio puntualitza que “l’etiquetatge frontal Nutri-Score és una mera traducció de l’etiquetatge tradicional de darrere de l’envàs. És un etiquetatge viu que, com tots, requereix petits ajustos, però no podem demanar-li més perquè compleix amb tot el que és actualment obligatori”. La literatura científica a favor de Nutri-Score és àmplia:

  • Un dels estudis més recents publicats en elJ ournal of Behavioral Nutrition and Physical Activity defensava que l’ús del segell Nutri-Score “podria protegir de fins a un 3,4% de les morts relacionades per una dieta alimentària deficient, mentre que uns altres, com l’Health Star Ràting System (Austràlia) o el Traffic Light (Regne Unit) veurien reduïda la taxa d’èxit entre un 2,8% i un 1,1%”.
  • D’altra banda, diversos estudis experimentals realitzats a França també van evidenciar que Nutri-Score és l’únic que permet reduir de manera  significativa el contingut en lípids, àcids grassos saturats i sodi en la cistella de la compra.
  • Comparat amb altres etiquetatges, Nutri-Score es va coronar com el més eficaç per a influir en el comportament dels consumidors (especialment en aquells que adquireixen els productes més barats).

Qui està darrere de Nutri-Score?

L’algorisme en el qual es basa Nutri-Score va ser desenvolupat en 2005 per un equip de recerca de la Universitat d’Oxford amb l’objectiu de regular la publicitat enfocada a aliments infantils poc saludables. Va ser posteriorment validat per l’Agència de Normes Alimentàries del Regne Unit i per més de 35 estudis científics.

Després, França, amb l’objectiu de complir amb la llei de modernització del sistema de sanitat, que contemplava la creació d’un etiquetatge per a facilitar la comprensió de la informació nutricional dels aliments, va decidir aplicar-lo en 2017 amb l’ajuda de l’Equip de Recerca en Epidemiologia Nutricional, un comitè públic dirigit pel catedràtic en Nutrició Serge Hercberg i supervisat per l’Agència Francesa de Seguretat Alimentària i l’Alt Consell de Salut Pública.

Nutri-Score neix amb una triple finalitat. La primera és comparar la qualitat nutricional d’aliments pertanyents a la mateixa família: per exemple, els flocs de civada enfront dels cereals amb xocolata, o les lasanyes de carn enfront de les de peix o espinacs. En segon lloc, cerca comparar la qualitat nutricional d’un mateix tipus d’aliment proposat per marques diferents. És a dir, pot comparar cereals de desdejuni farcits de xocolata d’una certa marca amb l’equivalent d’una altra”, explica Babio. “Finalment, també compara la qualitat d’aliments pertanyents a famílies diferents. Aquí és important destacar que es donarà entre aliments inclosos en una mateixa ocasió de consum o ús (per exemple, postres com els iogurts respecte a l’arròs amb llet)”.

Per a la implantació d’aquest sistema, explica Salas, cada país interessat ha nomenat a dos científics independents de la indústria alimentària perquè exerceixin una labor de vigilància del sistema i proporcionin el seu coneixement de cara a millorar l’algorisme quan sigui necessari. “El comitè ja s’ha reunit almenys una vegada per a posar-se a treballar”, puntualitza.

Marge de millora de Nutri-Score

L’algorisme que utilitza Nutri-Score es va establir a través de diferents processos d’anàlisis estadístiques. “No obstant això, a partir de la seva creació, França va dur a terme nombroses millores estadístiques fins a aproximar-ho al que és avui”, comenta Babio. I Salas afegeix: “L’agència anglesa va ser la primera que va fer aquests punts de tall en els diferents nutrients, partint de valors molt bàsics. Després es van anar afegint la fruita i la verdura, les proteïnes… Comptat i debatut, es va adaptar per a valorar més enllà dels components crítics, la qual cosa, al nostre entendre, és l’única manera de donar una dimensió nutricional completa de l’aliment”.

Així, l’algorisme qualifica positivament la presència de fruites, verdures, llegums, fruita seca i alguns olis, la fibra i les proteïnes. Un estudi elaborat per la cohort espanyola de l’estudi SUN (Seguiment de la Universitat de Navarra) sobre 20.503 participants durant gairebé 11 anys va concloure que l’algorisme de Nutri-Score és coherent amb la dieta mediterrània i amb les recomanacions de salut pública espanyoles.

“De moment no és possible modificar el càlcul de Nutri-Score fixat en 2015”, adverteixen tots dos experts. No obstant això, està previst que l’algorisme pugui ser redefinit dins d’alguns anys en funció del progrés dels coneixements científics, de la vigilància dels efectes observats, de l’aplicació del sistema en diversos països i de l’evolució de la legislació europea. Els debats ja estan en curs a nivell dels ministeris competents des de fa diversos mesos.

Per a la seva implantació, Nutri-Score, com qualsevol altre etiquetatge, ha d’anar acompanyat d’una campanya d’educació. “No es pot condemnar el conjunt d’un sistema que funciona perfectament en termes de salut pública i que ha demostrat la seva eficàcia sobre diverses desenes de milers d’aliments per excepcions particulars que també afecten altres sistemes, com és el cas de l’oli d’oliva”, puntualitzen tots dos experts. D’aquesta forma, consideren que les campanyes informatives sobre Nutri-Score han de centrar-se en promoure una alimentació rica en aliments de mínim processament (frescos) i un consum d’aliments envasats puntuats per aquest sistema.

Directrices de l'OMS que ha de complir un etiquetatge

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aquestes són les cinc directrius que ha de complir un etiquetatge nutricional:

  • Estableix un objectiu. L’etiquetatge té tenir un d’aquestes finalitats: promoure l’elecció d’aliments saludables, destacar els aliments crítics o comparar la qualitat nutricional d’aliments.
  • Compta amb un disseny gràfic fàcilment comprensible. Ha d’incloure colors, paraules i símbols perquè sigui el més simple possible i fàcilment llegible.
  • Determina el càlcul de l’algorisme. Estableix límits per a cada element i dissenya càlculs estadístics per als perfils nutricionals.
  • La seva efectivitat ha de ser comprovada a través d’estudis científics.
  • Està controlat per processos de monitoratge. Han de mesurar l’extensió de l’aplicació i l’efecte que provoca sobre les compres dels consumidors i la reformulació de productes

Per accedir a més continguts, consulta la revista impresa.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions