Cada vegada és més freqüent accedir a còmodes i barats sistemes que, en teoria, determinen el nostre percentatge de greix corporal. Es coneixen com a sistemes de bioimpedancia, i es van començar a comercialitzar a mitjan 1980. Avui existeixen dispositius complexos i cars (els que sol haver-hi en la consulta de professionals sanitaris) o ben simples i barats, com determinades bàscules casolanes de bany. En aquest article es valora l’eficàcia de la bioimpedancia i s’explica quin és la relació entre el percentatge de greix corporal i el sobrepès o l’obesitat.
La trucada “bioimpedancia elèctrica” o “impedància bioeléctrica” es basa en l’oposició que ofereixen les cèl·lules, teixits o líquids corporals al pas d’un corrent elèctric. Això permet, en teoria, calcular els nostres percentatges d’aigua, grassa i massa lliure de greix. Es tracta d’un mètode que té un baix cost, és fàcil de transportar, és innocu i el seu maneig, a més, és bastant senzill. S’utilitza de forma habitual en la pràctica clínica de professionals sanitaris. No obstant això, atès que el seu ús s’estén a poc a poc a les llars, cal detallar que diversos autors, entitats i consensos qüestionen la validesa d’aquest mètode, sense assessorament sanitari, per determinar de forma adequada quan estem davant una xifra de greix corporal que suposa un risc per a la salut.
Bioimpedancia: útil per mesurar l’evolució individual
Una rigorosa revisió publicada a l’octubre de 2004 va desaconsellar l’ocupació de les tècniques de bioimpedancia per valorar la composició corporal a nivell individual. No obstant això, la recerca -recollida en la revista Nutrition in clinical practice– va reconèixer la seva utilitat per determinar la composició corporal de grups (per exemple, en estudis científics) i també per valorar la variació de la composició corporal d’un mateix individu amb el pas del temps. Això últim es tradueix que si una persona valora la seva composició en idèntiques condicions (hora del dia, estat d’hidratació, absència de febre, etc) i observa un increment en el seu percentatge de grassa dia després de dia, pot concloure que les seves reserves de greix van en augment.
De fet, recerques posteriors, com la realitzada per Dehghan i Merchant al setembre de 2008 (i publicada en el Nutrition Journal) han observat que la bioimpedancia no sempre és adequada per valorar la composició corporal de tots els grups de població, ja que pot haver-hi variacions en els diferents grups ètnics.
Sí s’han confirmat, no obstant això, les sospites sobre la poca rigurosidad de l’aplicació d’aquesta tècnica en l’àmbit individual com a mètode per valorar el greix corporal de forma efectiva. Una revisió crítica publicada al gener de 2012 en el British Journal of Radiology va indicar que l’anàlisi mitjançant impedància bioeléctrica “manca d’especificitat i precisió”. Així mateix, es va insistir en alguna cosa ben sabut per la comunitat científica: els mesuraments d’aquest mètode presenten una gran variació en funció de la hidratació de l’individu, per la qual cosa s’ha d’anar amb compte en interpretar els seus resultats, fins i tot en un entorn clínic.
Quin percentatge de greix corporal defineix l’obesitat?
Molts articles, fins i tot científics, atribueixen a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que hem de considerar com a “obesitat” un percentatge de greix corporal igual o superior al 25%, en homes, o al 35% en dones. S’al·ludeix a un extens informe tècnic de l’OMS publicat en 1995 sota el títol ‘Estat físic: ús i interpretació de l’antropometría‘. No obstant això, és un error que va denunciar Lan T Ho-Pharm al juny de 2011 en la revesteixi Maig Clinic Proceedings, qui va detallar que no és cert que la citada memòria defineixi l’obesitat a partir d’un cert percentatge de greix. L’autor va concloure el seu article amb una frase demoledora: “Fins avui, no existeix un llindar validat que defineixi l’obesitat a partir del greix corporal”.
Índex de Massa Corporal o perímetre de la cintura
L’Índex de Massa Corporal (IMC) o el mesurament del perímetre de la cintura sí són, en canvi, eines recomanades per valorar l’excés de pes. L’article d’EROSKI CONSUMER ‘Pujar de pes, quan començar a preocupar-se?‘ conté informació detallada sobre l’IMC (que no és vàlid per a persones amb una altura inferior a 1,47 metres o superior a 1,98 metres, per a menors de 18 anys o per a atletes) i sobre el perímetre de la cintura.
El document ‘Management of Obesity. A national clinical guideline‘ (Tractament de l’obesitat. Una guia clínica nacional), elaborat pel Servei Nacional de Salut d’Escòcia, no va trobar estudis que comparessin la bioimpedancia amb l’Índex de Massa Corporal o la circumferència de la cintura per determinar el greix corporal en els adults. No estranya, per tant, que una de les guies més recents i rigoroses, desenvolupada pel Grup de Treball de Serveis Preventius d’Estats Units (O.S. Preventive Services Task Force), hagi descartat l’ús de la bioimpedancia per valorar l’excés de pes, mentre que aconsella la utilització de l’IMC i de la circumferència de la cintura. Alguna cosa que també recomana el consens de tres societats americanes (American Heart Association, American College of Cardiology i The Obesity Society) publicat en la revista Obesity al novembre de 2013.
