Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Pinya tropical (Ananàs)

El seu contingut en sucres i en principis actius es duplica en les últimes setmanes de maduració, per la qual cosa si es recol·lecta prematurament, resulta àcida i pobra en nutrients
Per maitezudaire 29 de octubre de 2001

Nom científic:

Ananas comosus.

Família:

La pinya tropical, també coneguda com a pinya americana pertany a la família de les Bromeliáceas (Bromeliaceae). Aquesta família comprèn unes 1.400 espècies de plantes, gairebé totes herbàcies i de fulla perenne i amb flors molt cridaneres. Algunes d’elles, com és el cas de la pinya tropical, produeixen enzims proteolítics, és a dir, substàncies capaços de facilitar la digestió de les proteïnes. Totes les espècies d’aquesta extensa família es crien a l’Amèrica tropical.

Origen i zones de cultiu:

La pinya és originària de Sud-amèrica, concretament del Brasil. Allí va ser on la van trobar els colonitzadors espanyols i portuguesos. És el fruit de la planta coneguda com a Ananàs (els portuguesos continuen mantenint aquest nom originari que per als indígenes significa fruita excel·lent).

Temporada:

Podem disposar d’aquesta preuada fruita en qualsevol època de l’any, encara que la seva temporada natural és l’hivern en l’hemisferi nord, que coincideix amb l’estació d’estiu en l’hemisferi sud, d’on procedeix la major producció.

Característiques:

És una fruita molt benvolguda, sucosa, digestiva i rica en nutrients. Té forma ovalada i gruixuda, mesura uns 30 centímetres (cm) i té un diàmetre de 15 cm. El seu pes ronda els 2 Kg. El color de la seva polpa és de color groc o blanc i es troba envoltada de bràctees, formant la pell del fruit. En l’extrem superior les bràctees es transformen en una corona de fulles verdes. La seva polpa és molt aromàtica i de sabor dolç. Les pinyes petites solen tenir un sabor més delicat que les grans.

Valor nutritiu:

Aquesta fruita té un contingut d’aigua molt alt, per la qual cosa el seu valor calòric és baix. Ben madurat, l’ananàs conté al voltant de l’11% d’hidrats de carboni simples o d’absorció ràpida. El seu contingut en sucres i en principis actius es duplica en les últimes setmanes de maduració, per la qual cosa els fruits recol·lectats prematurament resulten àcids i pobres en nutrients. Com a a minerals, destaquen en quantitat el potassi, magnesi, coure i manganès. Les vitamines més abundants de la pinya són la vitamina C i, en menor quantitat, la tiamina o B1 i la B6 o piridoxina. Els components no nutritius de la pinya són els més significatius des del punt de vista dietètic: – El seu contingut en fibra és considerable. – Conté un enzim, la bromelina o bromelaína, similar als enzims digestius, que ajuda a digerir les proteïnes. – Els àcids cítric i màlic són els responsables del seu sabor àcid i com ocorre en els cítrics, el primer potencia l’acció de la vitamina C.

Taula de composició nutricional (per 100 g de porció comestible):

Energia (Kcal) Aigua (ml) Proteïna (g) Grassa (g) Hidrats de carboni (g) Fibra (g)
49 86,5 0,4 0,4 11,2 1,2
Potassi (mg) Magnesi (mg) Provit. A (mg) Vit. C (mg) Folato (mg) Vit. E (mg)
113 14 2 15,4 10,6 0,1

Avantatges i inconvenients del seu consum:

L’ananàs o el seu suc fresc presos abans dels menjars sadolla el apetit i constitueix un bon complement en dietes d’aprimament. A més és lleugerament diürètic per el que afavoreix l’eliminació d’orina. Donat la seva aportació de fibra, el seu consum està indicat en cas de mandra intestinal o restrenyiment. El seu contingut en bromelina, enzim que facilita la digestió de les proteïnes, pel que resulta unes postres ideals o com a ingredient en amanides per a preparar a l’estómac dels possibles excessos. El seu consum està especialment indicat en les següents afeccions de l’estómac: – Hipoclorhidria o falta de sucs, que es manifesta per digestió lenta i pesadesa d’estómac. – Atonia gàstrica o dificultat de l’estómac per a buidar el seu contingut. En tots dos casos, la pinya ha de prendre’s fresca (no en conserva) i bé madura, ja sigui abans o després del menjar. No obstant això, l’ananàs no es recomana durant la fase activa de l’úlcera gastroduodenal, perquè augmenta la producció de sucs gàstrics, que empitjoren la simptomatologia.

Qualitat en la compra:

La pinya únicament madura bé en la planta. Si es recol·lecta quan encara no està madura, amb la fi de facilitar el seu transport, resulta àcida i pobra en nutrients. És important saber triar els fruits recol·lectats en la seva saó. Se sap que un ananàs està bé madur quan la seva polpa cedeix lleugerament a la pressió dels dits, la seva aroma és intensa, la punta de les fulles són ataronjades i aquestes poden arrencar-se amb certa facilitat.

Com preparar-la:

La pinya consumida al natural, sola o en macedònia, és ideal com a postres, per a afavorir la digestió, i també com a aperitiu per a preparar a l’estómac. Si és fresca, posseeix en el seu interior un petit tronc fibrós i dur que convé retirar per al seu consum. Si es vol que aquesta fruita resulti més dolça convé deixar-la tota la nit boca a baix, ja que d’aquesta forma el sucre acumulat en la part inferior es difondrà a la resta del fruit. El suc s’elabora passant els trossos de polpa per una batedora o trituradora. Es recomana prendre-ho de seguida, amb la finalitat de limitar la pèrdua nutritiva, però ha de prendre’s a petits xarrups, ensalivant-ho bé, per a evitar que provoqui acidesa d’estómac. En conserva, és una forma bastant habitual de consumir-la. Conté encara la major part de les seves vitamines, minerals i fibra, però no obstant això és pobra en el seu enzim bromelina que es degrada amb facilitat i a més resulta més calòrica perquè es conserva en almibar, una solució ensucrada. Per això, la pinya en conserva a penes actua com a estimulant digestiu. Combina bé amb alguns sabors salats i una de les cuines internacionals que més utilitza aquesta fruita és la cuina xinesa. El porc o l’ànec, per exemple, de fort sabor, congenien perfectament amb la pinya.

Higiene i conservació:

La pinya és una fruita molt fràgil i sensible als canvis bruscos de temperatura. Es pot conservar durant uns dies en un lloc fresc i sec, i mai en el frigorífic perquè es deteriora a temperatures inferiors a 7 °C. Una vegada pelada i tallada, la pinya s’ha de conservar en un lloc fresc recoberta amb un embolcall plàstic, i convé consumir-la al més aviat possible. El seu ús tampoc s’ha de retardar quan hagi aconseguit el punt òptim de maduresa, ja que a partir d’aquest moment comença a perdre la seva suculència amb gran rapidesa.