Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Piràmide de l’alimentació saludable: últimes novetats

La piràmide de l'alimentació saludable s'actualitza i subratlla la importància dels aliments integrals, els làctics descremats i un estil de vida actiu, entre altres factors

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 09deNovembrede2012

Una piràmide de l’alimentació saludable és un instrument educatiu. Es basa en els coneixements científics sobre nutrició més actuals, però el seu objectiu és mostrar aquesta informació d’una manera senzilla i comprensible perquè tots puguem incorporar-la a la nostra vida quotidiana. Per aquesta raó, hi ha diversos models i, també, actualitzacions: a mesura que es descobreixen noves facetes de l’alimentació, les piràmides es reajusten i s’adapten. En aquesta ocasió, les novetats les aporta l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), que acaba de presentar la nova piràmide de l’alimentació saludable per reemplaçar la de 2006. El següent article recopila aquestes modificacions i explica per què els canvis que experimenten les guies alimentàries són alguna cosa bé… i necessari.

Img piramide cat
Imatge: Agència de Salut Pública de Catalunya

Piràmide de l’alimentació saludable, quins són les seves novetats?

Tant per a les noves recomanacions com para les que es mantenen, no solament s’han tingut en consideració les evidències científiques que relacionen determinats patrons de consum alimentari (com la dieta mediterrània amb una vida més saludable), sinó també els factors culturals, socials i econòmics del nostre entorn. Entre les principals novetats que inclou la piràmide alimentària més recent, destaquen:

  • La unió, a la base de la piràmide, del grup d’aliments farináceos (pa, pasta, arròs, patata, llegums) amb el d’hortalisses i fruites.
  • La presència dels llegums, per la seva composició nutricional, riquesa gastronòmica i baix preu, tant a la base (grup d’aliments farináceos) com en el grup d’aliments proteics (juntament amb la carn magra, el peix i els ous).
  • La promoció del consum d’aliments integrals (pa, pasta, arròs).
  • La preferència pels làctics baixos en greix (descremats i semidesnatados).
  • Una major especificació dels aliments que s’han de consumir solament de forma ocasional i moderada, inclosos els sucs i altres begudes ensucrades, els aperitius salats i fregits, i els embotits i derivats cárnicos grassos i processaments.
  • La recomanació de practicar un estil de vida actiu, en el dia a dia i en les activitats d’oci.
  • El consell d’incloure aliments frescos, locals i de temporada, així com promoure les ingestes moderades, al voltant de la taula, per cuidar els aspectes socials dels menjars.

Una altra piràmide de l’alimentació, per què?

Si bé és cert que gairebé hi ha tantes piràmides de l’alimentació saludable com a grups de recerca i fundacions de dietètica i nutrició, també és veritat que la majoria d’elles coincideixen en moltes de les recomanacions que transmeten. Les diferències, sovint, es deuen a la seva data d’elaboració, segons la qual incorporen més o menys actualitzacions en relació a les noves evidències sobre alimentació i salut.

Una de les piràmides més utilitzades i citades en els mitjans i per part dels professionals de la salut és la que va publicar en 2004 la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària. En un article d’EROSKI CONSUMER d’abril de 2011, es recollien els suggeriments del Grup d’Estudi, Revisió i Posicionament de l’Associació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes (GREP-AEDN) sobre les modificacions que haurien d’agregar la majoria de piràmides alimentàries (sobretot, les del nostre país) amb la finalitat de promocionar millors hàbits. Al començament d’aquest any, una altra entrada anunciava l’actualització de la Piràmide de la Dieta Mediterrània.

D’aquesta manera, les millores i els canvis inclosos en aquestes guies alimentàries són constants. Però, lluny de veure aquest fet com alguna cosa perjudicial o que confon a la població, la realitat és que les piràmides alimentàries, com tota eina d’educació per a la salut, han d’actualitzar-se concorde als nous coneixements científics. D’aquesta manera, la piràmide de l’ASPCAT constitueix un pas més en aquesta adreça: el seu contingut es basa en la revisió de la literatura especialitzada i en el treball de consens d’un grup d’experts en nutrició, alimentació i educació sanitària. L’objectiu últim és proporcionar informació rigorosa i actual a tota la població.

Antecedents i futur: triangle o roda?

Les guies alimentàries i les seves representacions gràfiques -amb finalitats de promoció de la salut i prevenció de trastorns i malalties cròniques- es coneixen de forma majoritària al voltant dels anys vuitanta. A Espanya, la primera iniciativa organitzada des de les institucions en l’època moderna (anys seixanta) va estar vinculada al Programa EDALNU (Educació en Alimentació i Nutrició), que classificava els aliments en una roda.

A pesar que en 2007 la Societat Espanyola de Dietètica i Ciències de l’Alimentació (SEDCA) va publicar una nova roda dels aliments, la majoria d’il·lustracions que transmeten missatges sobre alimentació saludable són, en l’actualitat, triangles i piràmides. En l’últim any, el debat s’ha reobert amb la iniciativa del Govern nord-americà “El meu plat“, que substitueix la piràmide per un plat circular en el qual es destaquen els diferents grups d’aliments. Al poc temps de la seva publicació, es van conèixer les primeres crítiques, procedents de l’Escola de Salut Pública d’Harvard.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions