Avui dia el mercat ofereix nombrosos productes enriquits amb substàncies diverses a les quals la indústria alimentària denomina component funcional. Un d’aquests components funcionals, sobre el quin s’estan centrant nombroses recerques, és la inulina. Aquesta substància és el carbohidrat de reserva de certs vegetals, reconegut en nutrició pels seus efectes prebióticos. És probable que el consumidor hagi sentit parlar dels prebióticos encara que no conegui amb certesa quines substàncies són, en quins aliments es troben i quins són els seus efectes fisiològics en l’organisme.
Els efectes de la inulina en l’organisme deriven de la seva particular composició molecular. Es tracta d’un polisacàrid format per unitats de fructosa unides entre si per enllaços beta (2-1), en lloc de molècules de glucosa, alguna cosa que li diferencia del midó. Aquesta particularitat li confereix, entre unes altres, propietats prebióticas.
Inulina per a fórmules infantils
La millora de la flora intestinal després de la ingestió regular d’inulina s’ha comprovat en diversos experiments. També s’ha observat que en bebès que no prenen llet materna (rica en prebióticos), l’addició d’inulina o oligosacàrids amb efecte prebiótico a les fórmules infantils potencia el desenvolupament de la flora intestinal beneficiosa. Això és beneficiós, perquè protegeix al bebè enfront d’infeccions estimulant el seu sistema immunitari intestinal.
En 2001, un estudi publicat en la revista Journal of Pediatric Gastroenterology Nutrition confirmava aquesta afirmació. La recerca va analitzar el percentatge de bifidobacterias en femta de bebès alimentats amb una fórmula estàndard o amb una fórmula addicionada amb inulina i fructooligosacáridos (d’efectes similars a la inulina). En la primera setmana, la diferència no era molt notable. En la femta dels bebès alimentats amb fórmula estàndard, les bifidobacterias suposaven el 27,5% del total, enfront del 30,7% dels alimentats amb fórmula enriquida amb prebióticos. Al cap de sis setmanes la diferència es va fer evident. En els bebès alimentats amb fórmula enriquida, el percentatge de bifidobacterias en la femta (59,4%) duplicava al dels bebès nodrits amb fórmula estàndard (31,7%).
Amb fonament en est i en altres estudis similars, la Comissió Científica d’Alimentació de la Comunitat Europea va redactar al desembre de 2001 l’Informe addicional de l’ús d’hidrats de carboni resistents de cadena curta, fructo-oligosacàrids (FOS) i galacto-oligosacàrids (GOS), en fórmules d’inici i continuació. En aquest document es conclou que poden usar-se prebióticos en fórmules infantils en concentracions de fins a 0,8 g per 100 mil·lilitres, quantitat considerada com a segura.
Llet materna rica en prebióticos
El tipus d’alimentació del lactant influeix enormement en les característiques de la seva flora intestinal
És evident que el tipus d’alimentació del lactant influeix enormement en les característiques de la seva flora intestinal. En la llet materna s’han identificat més de 130 oligosacàrids (0,8-1,2 g/100 ml) amb efecte prebiótico. Aquests components contribueixen al predomini de les bifidobacterias en la flora intestinal dels lactants alimentats a pit.
Així, aquells vegetals en els quals abunda la inulina com a exemple de prebiótico haurien de considerar-se com a part essencial de la nutrició de la mare que dona pit. D’aquesta manera es contribuiria a augmentar, en la llet materna, el contingut d’aquestes substàncies o dels seus productes de degradació, els fructooligosacáridos (FOS), amb similar efecte prebiótico.
En cas de no contemplar aquests aliments en la dieta diària, cap la possibilitat de consumir preparats comercials concentrats en inulina o altres prebióticos, o adquirir aliments enriquits en aquests compostos (sempre amb assessorament).
En la taula es mostren els vegetals més rics en inulina.
| Aliment | Contingut en inulina (% del seu pes fresc) |
| Xicoira (arrel) | 15-20 |
| Carxofa | 16-20 |
| All | 9-16 |
| Porro | 3-10 |
| Ceba | 1-8 |
| Espàrrec | 2-3 |
| Plàtan | 0,3-0,7 |
S’entén com prebiótico al compost present naturalment en els aliments que, per la seva particular estructura físic-química, no és digerit pels enzims gastrointestinals. Per tant, arriba intacte al còlon, on és fermentat pels bacteris intestinals.
Després de la utilització bacteriana de la inulina es generen àcids grassos de cadena curta (AGCC), especialment acetat, butirato i propionato, que tenen un doble efecte positiu. En primer lloc, serveixen de nutrient energètic als bacteris intestinals beneficiosos, especialment a les bifidobacterias i els lactobacilos, estimulant el seu creixement i multiplicació. D’altra banda, disminueixen el pH (l’acidesa), inhibint així el creixement de nombrosos bacteris patògens com Clostridium i coliformes.
