Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Probióticos contra el restrenyiment

Recerques recents apunten diversos beneficis dels aliments probióticos per tractar el restrenyiment, encara que assenyalen que fan falta més estudis

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 28deGenerde2015
Img probioticos salud hd Imatge: ls992007

El restrenyiment és cada vegada més comú en les societats industrialitzades. Afecta a un gran nombre de persones; la seva prevalença se situa entre el 15% i el 25% de la població. En algunes ocasions, és un símptoma associat a certes patologies; en unes altres, pot manifestar-se sense estar relacionat a cap estat patològic. És en aquests casos quan es parla de “restrenyiment funcional”. El restrenyiment es caracteritza per la formació de femta dura, seques i difícils d’evacuar; el trànsit intestinal s’enlentece i es defeca amb menys freqüència. En el present article s’explica la relació entre el restrenyiment i la dieta i s’indaga en el paper dels aliments probióticos per combatre-ho.

Img probioticos salud 01
Imatge: ls992007

Restrenyiment i estil de vida

El trànsit intestinal no és igual per a totes les persones. La freqüència que es considera “normal” oscil·la entre les tres deposicions al dia i una única deposició cada tres dies. Es parla de restrenyiment quan es passa més temps sense anar al bany, quan les deposicions són doloroses o comporten certa dificultat. En l’actualitat, gairebé dues de cada deu persones pateixen restrenyiment crònic. El restrenyiment funcional -és a dir, el que no és un símptoma o conseqüència d’una malaltia- està relacionat amb alguns canvis en l’estil de vida que experimenta la nostra societat.

La inactivitat i la rutina sedentària podrien promoure l’aparició de restrenyiment. Atès que el restrenyiment s’associa a una falta dels moviments regulars de l’intestí que impulsen la bitlla fecal cap a l’anus, l’activitat física podria contribuir a una millora del restrenyiment funcional, ja que promou l’augment del to muscular de l’intestí.

Un altre aspecte relacionat de manera directa és el patró dietètic actual, sobretot pel que fa a la ingesta de fibra dietètica i aigua.

  • La fibra dietètica confereix a la bitlla fecal volum i pes, de manera que contribueix a un major lliscament d’est per l’intestí; accelera el trànsit intestinal i afavoreix les evacuacions.
  • L’aigua és també responsable de l’increment del volum de la bitlla fecal, ja que interacciona amb la fibra dietètica mitjançant la formació d’una bitlla més viscosa, voluminós i gelatinoso i ajudant així al pas a través de l’intestí.

Les recerques actuals posen de manifest el descens del consum de fibra a Espanya i a Europa, així com en la resta de països desenvolupats. L’augment de la ingesta d’aigua i de fibra dietètica són la base del tractament de restrenyiment funcional. Aliments com els cereals integrals (pa, cereals de desdejuni, arròs, pasta, etc.), llegums, verdura, fruita i fruita seca han de ser la base de la dieta en persones amb restrenyiment.

Aliments probióticos per al restrenyiment

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els probióticos són microorganismes vius que, subministrats en quantitats adequades, promouen beneficis en la salut de l’organisme. Els probióticos poden consumir-se en forma de preparats (que es compren en la farmàcia) o en forma d’aliments, és a dir, en aliments que continguin aquests tipus de microorganismes, com el iogurt o les llets fermentades.

No cal confondre probióticos amb prebióticos. Els aliments o substàncies prebióticas són les que afavoreixen el creixement o activitat d’una o diverses dels bacteris del còlon.

L’efecte dels probióticos sobre el restrenyiment ha estat molt estudiat en els últims anys. Els probióticos podrien contribuir a una millora de la flora intestinal en els qui pateixen restrenyiment i promoure així una millorança dels moviments intestinals. Les espècies de Lactobacillus i Bifidobacterium han estat les més estudiades.

En 2014 es va publicar una completa revisió de la literatura científica i metaánalisis sobre el tema. Sota el títol ‘L’efecte dels probióticos en el restrenyiment funcional en adults‘, la recerca va analitzar la qüestió a fons. En general, l’ús de probióticos es va relacionar amb una reducció significativa del temps de trànsit intestinal (12,4 hores de mitjana) i amb una major freqüència de deposicions. Els probióticos van millorar també la consistència de la femta. Els ceps relacionats amb aquests efectes beneficiosos van ser, en particular, les Bifidobacterium lactis.

Així i tot, aquesta revisió sistemàtica assenyala que són necessaris més estudis ben dissenyats per poder concloure de manera ferma el tipus d’espècies, les dosis i la durada necessària de l’ús de probióticos sobre el restrenyiment.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions