El tomàquet és un aliment habitual en la cuina. Té grans propietats nutritives que no es destrueixen amb la calor. Després de passar per la paella o la cassola, els tomàquets es mantenen rics en vitamina C i en minerals. Fregits o bullits són, fins i tot, una font major de licopeno, un pigment vegetal del grup dels carotenoides que atorga el típic color vermell i es caracteritza per una gran capacitat antioxidant.
El tomàquet fregit és la barreja de puré de tomàquet, oli, sucre, sal i, en ocasions, altres ingredients com el pebre. Quan està envasat s’agreguen, a més, diversos additius. És un producte ric en vitamina C i en sals minerals, encara que aporta unes 80 calories per cada 100 g a causa de l’oli i al sucre que conté. Aquest últim és necessari per reduir l’acidesa i suavitzar el sabor.
Qualitat del producte
Si es prepara a casa, cal calcular la qualitat del tomàquet, la quantitat i qualitat de l’oli i la sal afegida
Amb el tomàquet fregit envasament es guanya temps en la cuina. Convé comprovar en l’etiquetatge la quantitat de sal i el tipus d’oli que s’ha emprat en cuinar-ho. Alguns productes contenen glutamato monosódico (I-621), un additiu potenciador del sabor que provoca intolerància en certes persones (síndrome del restaurant xinès). Per a aquestes, és preferible optar per la salsa casolana.
Altres ingredients que es poden afegir són: les gomes, un tipus de fibra que actua com estabilizante, i àcid cítric (I-330), que s’empra com a antioxidant i per reduir el pH (grau d’acidesa) de les conserves.
El principal avantatge de la salsa de tomàquet que es prepara a casa és la possibilitat de controlar la qualitat de l’hortalissa (sobretot si el triturado també és casolà), la quantitat i qualitat de l’oli i la sal afegida.
Font excel·lent d’antioxidants
El tomàquet fregit o bullit és una font major de licopeno que el tomàquet cru. El licopeno és un pigment vegetal que pertany al grup dels carotenoides. Atorga el típic color vermell al tomàquet i, a diferència del beta-caroteno, no es transforma en vitamina A. A causa d’això, durant un temps es va pensar que aquesta substància mancava d’importància fisiològica.
No obstant això, cada vegada són més nombroses les recerques que demostren la importància del licopeno per a la salut gràcies a la seva propietat antioxidant: ajuda a combatre els antirradicales que causen dany cel·lular i a prevenir malalties cardiovasculars, alguns tipus de càncer (pròstata) i, en general, l’envelliment de l’organisme. Diversos estudis assenyalen que reforça el sistema immunològic.
En el tomàquet es troba la major font de licopeno, però també està present en altres fruites i verdures de color intens, com els albercocs, la síndria, la papaya i l’aranja rosada. La quantitat assimilada i el grau d’aprofitament d’aquesta substància en l’organisme depenen de la maduresa, la varietat i la manera de cuinar el tomàquet.
Els tomàquets es consumeixen crus en amanida o cuinats en diferents salses. No obstant això, hi ha una altra forma molt senzilla de preparar-los: en la paella. Per elaborar aquest plat, els tomàquets han d’estar madurs i tenir una consistència ferma. Abans de fregir-los, es tallen en rodanxes gruixudes, es retiren les llavors i, sobre un paper de cuina, s’espolvorean amb sal perquè deixin anar la resta del suc.
Passats uns 10 minuts, cal enfarinar tots dos costats, passar-los per ou batut i cobrir-los amb pa rallado. A continuació, se submergeixen en una paella amb oli d’oliva fins que es daurin. Una vegada fregits, cal col·locar-los de nou en una safata sobre paper de cuina perquè deixin anar l’oli sobrant de la fritada.
Aquest tipus de preparació acompanya a peixos al forn, però també combina amb plats de carn a la planxa i rostits. Una altra opció és presentar-los com a aperitiu, juntament amb salses com la maionesa, l’alioli, la salsa rosa o una crema especial i saborosa trucada “tapenade”. Aquesta s’elabora a partir d’un picadillo d’olives negres i all picat, lligat amb oli d’oliva, sal i llimona.
Algunes receptes que incorporen tomàquet cuit o fregit són:
