Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Puc millorar la meva libido amb la dieta?

Seguir un estil de vida saludable pugues, a llarg termini, augmentar el nombre d'anys de vida sexual satisfactòria

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 19deNovembrede2014
Img granada afrodisiaca hd Imatge: dan.domanski

Els mitjans de comunicació i les xarxes socials recullen, cada tant, relats o consells nutricionals que atribueixen a un aliment, a un nutrient o a un complement dietètic la màgica capacitat de millorar el desig sexual. Són certes aquestes afirmacions? Per dilucidar-ho, cal aplicar el rigor científic, de la mateixa manera que es fa amb els fàrmacs, substàncies o extractes que afecten a la salut humana. En aquest article expliquem què és la libido i repassem què ens indiquen els estudis científics sobre el paper de certs aliments i nutrients, com la xocolata, el ferro, la magrana o el ñame.

Img granada afrodisiaca
Imatge: donen.domanski

Què és la libido?

La libido és, per a la Real Acadèmia (RAE), el “desig sexual, considerat per alguns autors com a impuls i arrel de les més diverses manifestacions de l’activitat psíquica”. La definició mèdica que ofereix des de 1968 el tesaurus de la Biblioteca Nacional de Medicina d’Estats Units (MeSH) és similar, encara que una mica més àmplia. Pel MeSH, la libido és el” impuls psíquic o l’energia associada amb l’instint sexual en un sentit ampli (cerca del plaure i de l’objecte d’amor). També pot connotar l’energia psíquica associada amb instints en general que motiven el comportament”.

Podem canviar un impuls instintiu amb un aliment concret?

Img chuch san1
Imatge: CONSUMER EROSKI

Amb ambdues definicions en ment, és moment de preguntar-se si de debò un aliment, o alguna substància continguda en ell, serà capaç de modificar el nostre desig sexual, després de constatar que la libido és un impuls instintiu. Per comprovar-ho, n’hi ha prou amb oferir un aliment o un extracte d’ell a un grup de persones, donar un aliment diferent (o un placebo) a un altre grup, de similars característiques, i valorar a posteriori d’acord a l’evolució del seu desig sexual. L’estudi, perquè sigui fiable, ha de complir una sèrie de requisits rigorosos. En cas de complir-los, es publicarà en una revista científica que, si és d’alta qualitat, apareixerà indexada en la base de dades PubMed. Doncs bé, a dia d’avui, cap estudi d’alta qualitat mostra millores de la libido humana atribuïbles a aliments, a “plantes medicinals” o a suplements dietètics.

La veritat és que sí existeixen certs estudis sobre libido i aliments, però són petits, no concloents i no extrapolables a tota la població (com els estudis realitzats en ratolins). Algunes de tals recerques s’han presentat a l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), amb l’objectiu d’acompanyar certs productes alimentosos de declaracions de salut similars a “millora el teu desig sexual” o “manté la teva erecció més temps”. La resposta de l’EFSA sempre ha estat “sol·licitud denegada”, com pot comprovar-se en el‘ Registre de la Unió Europea de declaracions nutricionals i de salut‘. En ell llegim que no resulten útils per millorar la libido o l’activitat sexual cap d’aquests productes:

  • Ametlles.
  • L-arginina.
  • Granada.
  • Suc de magrana.

Desig sexual: el cas de la xocolata

És per ventura la xocolata un afrodisíac natural? Potser per l’exquisida palatabilidad de la xocolata, moltes persones creuen que la seva ingesta regular millora l’estat d’ànim o l’apetit sexual. No es tracta d’alguna cosa nou, atès que en 1652 ja s’atribuïa a aquest aliment la capacitat de millorar la libido. Però la tradició no és -ni ha de ser- la base de l’enfocament mèdic, sinó els estudis en humans i ben dissenyats. Són els que tenen en compte les autoritats sanitàries, com l’EFSA, per emetre recomanacions o aprovar declaracions de salut. L’EFSA va denegar en 2011, per falta de proves científiques, la possibilitat d’acompanyar als flavanoes del cacao (presents en la xocolata) de la declaració de salut “millora l’estat d’ànim”. Fins avui, no ha aprovat declaració alguna relacionada amb la libido i la xocolata o el cacao (ni hi ha aspectes que vagi a aprovar-la).

Plantes medicinals i libido

Img antic1
Imatge: CONSUMER EROSKI

Des que en la dècada de 1990 s’aprovés el fàrmac Viagra (sildenafilo), l’interès pels “afrodisíacs naturals” no ha cessat de créixer. Per desgràcia,
molts “remeis naturals” estan adulterats amb fàrmacs. La pàgina web
de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris mostra
com aquesta entitat ha retirat aquest mateix any diversos complements alimentosos, després d’analitzar-los en el seu laboratori i trobar en ells agents
farmacològics no indicats en l’etiqueta, com el sildenafilo. En tot cas,
hi ha certes plantes amb prometedors efectes sobre la libido humana, així que és molt possible que en un futur proper s’utilitzi algun extracte de planta per crear un fàrmac, després d’avaluar de manera concienzuda els seus possibles efectes adversos. Ara com ara, el consell dels experts és no confiar en cap planta medicinal o “suplement natural”, fins que s’estudiï a fons tant el seu mecanisme d’acció com, sobretot, la seva seguretat. La revisió més extensa i recent és la publicada en Pharmacognosy reviews al gener de 2013. Va concloure que l’ús de plantes o productes herbales amb potencials beneficis per a la libido “pot ser arriscat per a l’ésser humà”. Això ens porta a el ñame silvestre.

Aquesta és una planta que conté una substància química denominada diosgenina, a partir de la qual es pot sintetitzar en el laboratori una nova substància anomenada dehidroepiandrosterona (DHEA). Nombroses veus no acreditades atribueixen al DHEA la capacitat de millorar la libido humana. No obstant això, al febrer de 2013, el servei MedlinePlus, pertanyent a la Biblioteca Nacional de Medicina d’EUA, va detallar que no hi ha proves científiques que sustentin que el ñame silvestre:

  • És “una alternativa natural als estrògens”.
  • Augmenta “l’energia i el desig sexual en homes i dones”.
  • Tracta “la infertilitat”.
  • És útil para (literalment) “altres afeccions”.

Per a les dones embarassades o lactants, MedlinePlus afegeix un consell: “No se sap prou sobre l’ús de el ñame silvestre durant l’embaràs i la lactància. Sigui previnguda i eviti el seu ús”. Tant un estudi espanyol, publicat en Actes Urológicas Espanyoles a l’abril de 2009, com un més recent, publicat a l’octubre de 2014 en la revista The Journal of clinical endocrinology and metabolism, no confirmen la utilitat del DHEA per millorar la libido. Aquest últim estudi, de molt alta qualitat, ha revisat l’efecte del DHEA en 1.188 dones posmenopáusicas per concloure que aquesta substància no afecta de manera significativa a la libido.

El paper del ferro i del coure en la libido

El ferro i el coure són dos minerals implicats en la libido humana. No obstant això, el seu paper és molt complex, atès que tant el seu defecte com el seu excés afecten de forma negativa a la libido i a altres paràmetres relacionats amb la sexualitat o la reproducció humana, com la formació d’espermatozoides. Tal com ha reflectit una recerca coordinada per la doctora Eva Tvrda i recentment publicada en la revista Journal of assisted reproduction and genetics, la prescripció de ferro o coure ha de quedar en mans d’un professional sanitari després de sospesar ben pros i contres.

Millorar la salut és millorar la salut sexual

Si de debò existeixen problemes de falta de desig, potser siguin el reflex d’un trastorn psicològic o fisiològic, com poden ser els trastorns del comportament alimentari o els problemes cardiovasculars. A manera d’exemple, està ben documentat que la diabetis tipus 2, coneguda com la “diabetis de l’adult”, incrementa el risc de problemes sexuals, la qual cosa inclou una reducció de la libido. En aquest cas o en altres similars, la prioritat mèdica és tractar la condició de base, alguna cosa que millorarà, en segona instància, els problemes sexuals.

Sigui com sigui, té molt sentit prevenir les anomenades malalties no transmissibles (malalties cardiovasculars, càncer, malalties respiratòries cròniques i la diabetis tipus 2), atès que perjudiquen la salut i això inclou a la salut sexual. Prevenir les malalties cròniques que deterioren la nostra salut (sexual o no sexual) pansa, segons l’OMS, per incrementar les hores d’activitat física, abandonar el tabac, seguir una dieta saludable i consumir la menor quantitat possible d’alcohol.

Finalment, però no menys important, les persones amb bona salut tenen gairebé el doble de possibilitats d’estar interessades en el sexe que aquelles amb mala salut. Ho va mostrar una interessantíssima recerca recollida en British Medical Journal al març de 2010. És, sens dubte, un bon argument (un de més) per fomentar un estil de vida saludable.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions