Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Què faig si el meu fill té excés de pes?

Davant l'excés de pes infantil cal que tota la família s'involucri i millori el seu estil de vida i els seus hàbits dietètics

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 03deJunyde2015
img_obesidad en familia hd

L’obesitat infantil és, en paraules del Ministeri de Sanitat, un “greu problema de salut pública”. I ho és no solament per la discriminació que sofreixen molts nens amb excés de pes, sinó també per les conseqüències fisiològiques que pot generar. L’obesitat infantil és un trastorn que, sobretot, convé prevenir. En qualsevol cas, una vegada instaurada, cal tenir clar què convé fer i, no menys important, què és necessari evitar. Sobre aquestes qüestions aprofundeix el present article, en el qual s’explica com reconèixer el problema i com actuar per solucionar-ho.

Img obesidad en familia
Imatge: photography33

Obesitat i sobrepès: reconèixer el problema

El primer pas per abordar un problema és saber que el problema existeix. No obstant això, molts pares no reconeixen l’excés de pes dels seus fills, tal com ha revelat una recerca recentment coordinada pel doctor Dustin T. Duncan i publicada en la revista Childhood Obesity. Alguns progenitors subestiman quant pesa el menor i uns altres consideren que l’excés de pes del petit és massa muscular, quan en la major part dels casos és grassa.

Així, molts adults se sorprenen quan es diagnostica al seu fill com un menor amb sobrepès o amb obesitat. L’article ‘Com sigues si el meu fill té obesitat?‘ detalla la manera en què els professionals sanitaris diagnostiquen, ara com ara, el sobrepès o l’obesitat en la infància.

És un diagnòstic que convé prendre de debò, atès que prop del 40% dels nens amb excés de pes tindrà també sobrepès en l’adolescència, mentre que entre el 75% i el 80% dels adolescents amb obesitat tindrà obesitat en l’edat adulta, tal com va assegurar en 2008 el doctor Fima Lifshitz en el Journal of clinical research in pediatric endocrinology. Se sap, a més, que el petit amb excés de pes s’exposa a un major risc de patir cardiopaties, diabetis, trastorns osteomusculares i fins i tot alguns tipus de càncer, segons l’Organització Mundial de la Salut.

Què farà el professional sanitari després del diagnòstic d’obesitat?

El professional sanitari que diagnostiqui l’excés de pes, a més d’insistir en la importància de protegir al menor de possibles discriminacions, valorarà si cal derivar al nen i als seus parents a altres professionals (dietistes-nutricionistes, psicòlegs o fisioterapeutes, entre uns altres). Sens dubte, posarà l’accent que tota la família segueixi una dieta saludable i fugi del sedentarisme. És a dir, no és qüestió de “posar a dieta” al nen, sinó de fer el possible per millorar el seu estil de vida, i això inclou els seus hàbits dietètics.

Malgrat que Espanya és un important productor i exportador d’aliments saludables, l’alimentació infantil en aquest país ha de millorar. Segons va assenyalar al setembre de 2014 el pediatre Carlos Casabona, en una entrevista concedida a EROSKI CONSUMER, “és descorazonador que això succeeixi en un país que ha estat un model nutricional avalat per la comunitat científica per tenir a les fruites, les hortalisses i els llegums com a base de l’alimentació diària”.

No hi ha dubte que si un menor té excés de pes, ha d’evitar les dietes estrictes (que generen l’anomenat “efecte yoyó“), qualsevol classe de dieta miracle i tot tipus de tractaments alternatius, tal com aconsella el Ministeri de Sanitat en la seva ‘Guia de Pràctica Clínica de prevenció i tractament de l’obesitat infanto-juvenil‘.

El temps dedicat a jocs, esports, desplaçaments, activitats recreatives, educació física o exercicis programats, hauria de superar els 60 minuts diaris. Així mateix, convé que el nen realitzi un mínim de tres vegades per setmana activitats vigoroses que reforcin músculs i ossos/ossos.

És possible que professional consideri útil derivar-li a un programa de pèrdua de pes, sense oblidar que pot ser més eficaç tractar a tota la família i no tan sol al petit, segons han mostrat recerques com la publicada per Quattrin i els seus col·laboradors a l’octubre de 2012 (Pediatrics) o la recentment publicada per Vollmer i els seus col·laboradors, al juny de 2015 (J Acad Nutr Diet).

Davant l’excés de pes, control encobert, però no manifest

Si no té sentit obligar a un nen a menjar (ni a casa ni a l’escola), menys encara ho té en menors amb excés de pes, encara que siguin aliments saludables, atès que, a més de ser antiético, pot resultar contraproduent.

Tampoc és aconsellable prohibir el consum d’aliments que el petit té al seu abast. És molt més útil que no estiguin a casa, sobretot si es tracta de productes superflus. Al desembre de 2007, en un consens de 12 societats sanitàries es va indicar el següent: “Permeti que el nen [con exceso de peso] autorregule els seus menjars i eviti l’ús de conductes alimentàries restrictives”. És una postura que han confirmat altres recerques. Per desgràcia, la implementació de les recomanacions recollides en aquest consens és insuficient, tal com va detallar un estudi publicat al febrer de 2013 per Sharifi i els seus col·laboradors.

Encara que sembli paradoxal, les recerques mostren que les restriccions alimentàries, més comunes en pares de fills amb sobrepès o obesitat, s’associen a un augment del pes dels petits, segons van indicar Birch i Davison a l’agost de 2001 (Pediatr Clin North Am).

Cal, per tant, diferenciar entre el “control manifest” (“no comes més” o “això no et convé”) del “control encobert”. Aquest últim suposa que els adults limitaran la disponibilitat d’aliments superflus en la llar i oferiran racions assenyades de menjar, perquè el nen pugui decidir, amb independència, com alimentar-se, sense restriccions o regles estrictes.

Quatre consells útils per combatre l’excés de pes infantil

A més de les consideracions abans detallades, alguns consells que poden ser d’utilitat al moment d’abordar l’excés de pes en la infància són els següents:

  • No solament és prioritari evitar que en la llar existeixi un ampli assortiment d’aliments superflus, també ha d’haver-hi una gran oferta d’aliments saludables a la vista i a l’abast del menor. Encara que moltes persones pensen que els sucs són begudes recomanables, la beguda més saludable és l’aigua.
  • Menjar en família, en un ambient relaxat, ha mostrat un paper preventiu en l’increment de pes en nens.
  • És possible que evitar utilitzar plats grans contribueixi a limitar la quantitat de menjar que ingereixen tant els adults com els menors.
  • L’exemple dels pares és determinant. Per al doctor David Benton, l’estil de vida dels progenitors és un factor “crític” en el desenvolupament de les preferències alimentàries dels seus fills i en el risc d’obesitat, segons va indicar al juliol de 2014 en la revista International Journal of Obesity and Related Metabolic Disorders.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions