Aquests dies de temperatures més elevades s’inverteixen, sobretot, per al descans de les activitats quotidianes. És habitual que en vacances s’abandonin alguns hàbits mantinguts durant la resta de l’any i, especialment, la pràctica regular d’exercici físic, encara que també hi ha els qui aprofiten el temps per mantenir la seva activitat física o fins i tot incrementar-la. De qualsevol manera, com a resultat, és freqüent que en aquesta època es planifiquin excursions d’un dia, ja sigui per gaudir de la cultura, de la naturalesa o la gastronomia, entre altres focus d’interès.
En el cas que el pla triat sigui passar el dia a la muntanya, per exemple, és important portar un bon menjar per portar d’excursió, començant per realitzar un desdejuni consistent que inclogui un producte làctic, fruita i cereals. A més pot acompanyar-se de melmelada, dolç de codony, mantega o margarina, i fins i tot fiambres per afrontar la jornada amb l’energia que el cos necessita.
Un tentempié per portar en la motxilla
Per a l’excursió no cal oblidar portar sempre aigua suficient i alguna beguda isotònica comercial o propietària -que es prepara amb aigua, suc de taronja o de llimona, sucre, sal i bicarbonat- per evitar la deshidratació i la pèrdua d’electròlits, i d’aquesta forma prevenir aquest estat de fatiga extrema conegut popularment com pájara i mantenir el cos ben hidratat.
Aquestes begudes isotòniques s’aconsellen en cas d’exercici físic moderat i intens, per la qual cosa no serien necessàries en un curt passeig. Alguna cosa molt important és beure freqüentment abans de sentir la sensació de set, ja que aquest és un símptoma que alerta que la deshidratació ja ha començat.
Perquè les forces no flaquegin i es pugui continuar la marxa sense excessiu sobreesfuerzo, és recomanable respectar els cinc menjars del dia o augmentar-les fins a sis per fer-les més lleugeres, que no sobrecarreguin a l’excés el nostre estómac i es pugui continuar a bon ritme. De la mateixa manera, també convé prendre algun tentempié que inclogui fruita i aliments rics en hidrats de carboni com són els cereals (en forma de pa, galetes o cereals) o fruita seca, altament energètics i rics en components antioxidants. Aquests aliments juntament amb la beguda són imprescindibles en la motxilla durant tot el dia i constitueixen el millor menjar per a una excursió.
Què hi ha per menjar?
Quant als menjars principals, si no es van a realitzar en un establiment -bar o restaurant-, el millor és portar aliments que no necessitin cocció o que ja estiguin cuinats. El més recomanable és incloure un pícnic a força de sándwich o entrepà, alguna conserva i, en cas de portar amanida, la millor elecció és tenir tots els ingredients nets, preparats i tallats per amanir al moment. Com a postres, una opció ideal sol ser la fruita, encara que es pot incloure algun làctic que no necessiti fred per a la seva conservació. És recomanable portar la quantitat justa que es pensa menjar per evitar sobres i excés de pes en la motxilla.
En aquest tipus de jornades, és millor prescindir de les truites casolanes. Són aliments summament delicats, ja que de vegades no acaben de quallar-se en el seu interior i si fins al moment del seu consum passen diverses hores a temperatura ambienti els microorganismes aprofiten per multiplicar-se. Les truites són un dels aliments que més s’associa salmonelosis. Aquesta malaltia es manifesta amb símptomes digestius -nàusees, diarrees, dolor abdominal- que en ocasions s’atribueixen a unes altres causes -aigua contaminada o calor, entre uns altres- i que en realitat poden sorgir per haver menjat truita en mal estat durant l’excursió.
El cruiximent es produeixen arran del trencament de fibres del múscul. Encara que el seu origen no està del tot clar, la qual cosa és molt probable és que si no s’està acostumat a la pràctica d’exercici físic se sofriran l’endemà, amb una durada curta de dos o tres dies. Diuen els experts que l’únic remei efectiu és el descans o la pràctica de més exercici físic molt suau, i que de poc serveix el remei casolà d’aigua amb sucre. El fred és un bon antídot per baixar la inflamació i, ja que en el cruiximent es produeix aquest símptoma, de vegades n’hi ha prou amb tirar aigua freda, o bé submergir l’articulació o la zona afectada en una palangana amb aigua i una mica de gel.
