Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Què és l’anèmia ferropènica?

Convé conèixer els símptomes, les causes i els tipus de tractament davant la malaltia provocada per la deficiència d'hemoglobina

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 14deMaigde2001

L’anèmia es caracteritza per una disminució en la concentració
d’hemoglobina o en la capacitat de transportar oxigen en la sang.
L’hemoglobina és la molècula que transporta l’oxigen des de
els pulmons a totes les cèl·lules de l’organisme. La deficiència d’hemoglobina
es pot deure a una disminució del nombre d’eritròcits, també
anomenats glòbuls vermells o hematies, per volum de sang o a
una reducció del contingut d’hemoglobina de l’interior d’aquests.
Els glòbuls vermells viuen aproximadament uns 100 dies, i és en
la medul·la òssia on s’estan constantment produint
nous. Per a això, la medul·la necessita certs nutrients com a ferro,
àcid fòlic, vitamina B12 i proteïnes entre altres.
Els diferents tipus d’anèmies es classifiquen en funció a la seva base etiològica,
és a dir, la causa que la provoca. Les anèmies produïdes per la ingestió
inadequada dels nutrients implicats en l’eritropoesi solen denominar-se
nutricionals; encara que la seva aparició també pot estar relacionada
amb un aprofitament subòptim d’aquests nutrients.
Els símptomes coincideixen en la majoria dels casos d’anèmia: cansament,
fatiga, feblesa, irritabilitat, pal·lidesa, anorèxia o falta d’apetit, nauseas,
diarrea, úlceres bucals i pèrdua de cabell, etc. El començament
sol ser insidiós. La pell, les mucoses i les ungles estan pàl·lides
per la disminució de l’hemoglobina circulant. Si l’anèmia és de llarga
evolució pot trobar-se atròfia de les papil·les gustatives de la llengua
i altres alteracions més pronunciades.

Què és l’anèmia ferropènica?

La causa principal en el desenvolupament i aparició d’anèmia ferropènica
és el descens dels dipòsits de ferro orgànics, provocant
paral·lelament una reducció del nombre d’hematies o glòbuls
vermells. L’organisme humà conté uns 4 g de ferro dels quals la major
part (uns 2,5 g) es troben units a una proteïna (transferrina) formant
l’hemoglobina. Per tant, el ferro és imprescindible per a la formació
de l’hemoglobina. En el fetge, la melsa i la medul·la òssia
s’emmagatzema en forma de ferritina que constitueix la reserva de ferro en el
organisme.
Diàriament, una persona adulta perd al voltant d’1 mg de ferro a través
de pell, mucoses, femta i orina. La dona fèrtil té majors pèrdues
a través de la menstruació. Durant l’embaràs existeix un cert
grau d’anèmia causat per un augment de la demanda de ferro per part del
fetus acompanyat d’un increment del volum de sang circulant. En
els adults la causa més freqüent sol ser la pèrdua crònica
de sang o la disminució en l’absorció d’aquest mineral per
malalties que afectin el duodè -part de l’intestí pròxima a l’estómac
on es produeix l’absorció de ferro- (úlceres, malaltia
inflamatòria intestinal, hemorroidesl…). Els nens, sovint presenten
aquest tipus d’anèmia durant els períodes de desenvolupament i creixement ràpids
per un augment de les necessitats a causa del constant creixement dels teixits.

L’anèmia ferropènica que es deu a una ingesta inadequada de ferro
és la més freqüent en el nostre mitjà. Una alimentació insuficient
o monòtona pot afavorir, bé per ignorància o per falta de recursos
econòmics, un consum habitual baix en ferro.

El tractament principal de l’anèmia ferropènica és l’administració
oral de ferro. La quantitat absorbida no es troba linealment relacionada amb
la quantitat ingerida. A més l’aparició d’efectes secundaris
(nauseas, restrenyiment o diarrees…) amb els preparats de ferro
limita la quantitat administrable. El tractament ha de mantenir-se durant varis
mesos amb la finalitat de reposar les reserves corporals.

El tractament dietètic és complementari al tractament farmacològic
i està orientat a incloure en l’alimentació diària aliments
rics en ferro de fàcil absorció i altres aliments, que per
la seva composició nutricional afavoreixen l’absorció tant del ferro
aportat a través dels aliments com del ferro administrat farmacològicament.
A través de l’alimentació, l’absorció depèn de la
forma química en la qual es trobi aquest mineral en els aliments. Així,
el ferro contingut en els aliments d’origen animal (carn, fetge,
peixos i rovell d’ou) és ferro hemo i s’absorbeix millor que el ferro no
hemo aportat pels vegetals (cereals integrals o enriquits, llegums,
verdures i hortalisses). Hi ha nutrients que afavoreixen l’absorció de
ferro dels aliments com la vitamina C i les proteïnes, entre altres.
De la mateixa manera, existeixen substàncies presents en major quantitat en certs
aliments que interfereixen amb l’absorció de ferro (àcid oxàlic,
tanins, fitatos…), i que caldrà tenir en compte a l’hora de
planificar l’alimentació.

 

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions