Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Què significa realment ‘consum ocasional’?

"Consum ocasional", "menjar de forma moderada"... Què signifiquen aquestes expressions? Consultem a diversos experts per conèixer amb major certesa les quantitats i la freqüència

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 02 de Desembre de 2019
Imatge: Pexels

En la cúspide de la majoria de les piràmides
alimentàries apareix un grup d’aliments
sota el títol de “consum ocasional”. Sabem
que són productes que han de prendre’s
amb poca freqüència, però amb quanta, exactament?
Una vegada a la setmana? Al mes? Quantes vegades és
possible menjar patates fregides perquè els experts ho considerin
un consum ocasional?

Javier Aranceta, president del
comitè científic de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC),
l’organisme responsable d’edificar la Piràmide
de l’Alimentació Saludable, ho té clar: tres vegades, com
màxim, al mes. Segons ell, si anessin quatre es tractaria ja d’un
consum setmanal. “I sempre de forma moderada”, afegeix
aquest professor de Nutrició Comunitària de la Universitat
de Navarra, sense voler precisar un nombre determinat de
grams, ja que aquesta dada concreta –argumenta– solament ho pot
proporcionar un professional de la salut en funció de l’edat
o estil de vida de la persona en qüestió. Però Aranceta encara
apunta una mica més: no hi ha cap necessitat de consumir
els productes que s’observen en la cúspide de la piràmide
alimentària per estar ben alimentat. “Per això s’especifica
que el seu consum és opcional”, conclou.

Què tenen en comú aquests aliments


Imatge: Getty Images

Però en virtut de quins criteris recomanen els experts
el consum ocasional? Segons Iva Marquis i Susana Menal,
nutricionistes, tecnòlogues dels aliments i professores de
la Facultat de Ciències de la Salut i l’Esport de la Universitat de Saragossa, l’evidència científica assenyala que un
excés de greixos saturats, grasses trans, sucres afegits
o sal allunya a la població de seguir una dieta sana òptima i
augmenta el risc de certes malalties (com a diabetis
tipus 2, hipertensió, patologies cardiovasculars…). Ambdues
investigadores són autores d’un estudi d’alt impacte
publicat aquest mateix any en la revista Nutrients sobre el
consum ocasional. “L’ocasionalidad fa referència a aliments
que contenen algun tipus de nutrient que, si es consumeixen
per sobre d’uns límits, poden ser perjudicials
per a la salut“, explica Susana Menal.

“Aquests punts de tall els fixen entitats supranacionals
com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) o l’Autoritat
Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) a partir d’estudis
de cohortes (recerques observacionals), assajos de
intervenció i metaanálisis”, afegeix Iva Marquis. Per exemple,
hi ha evidència que ingerir al dia més d’un 8-10 % de greix
saturada o un 2 % de grassa trans pel que fa al total de calories
augmenta la possibilitat de desenvolupar una malaltia cardíaca.
Un altre tant cal dir de consumir més de 25 grams de sucre
al dia o de superar els 5 grams de sal (explicant l’afegida i
la dels productes processats). Quan existeix constància del
perill de prendre a l’excés un determinat nutrient, hi ha
grups d’experts que assessoren als governs perquè compleixin
amb l’objectiu de salvaguardar la salut pública.

Aquests criteris determinen què aliments es consideren de consum ocasional. Per exemple:

  • Derivats cárnicos i formatges grassos: com el xoriço,
    la botifarra, la mortadela, el fuet o el salsitxó.
  • Grasses animals: mantega, llard de porc…
  • Productes de rebosteria: ensaïmades, croissants,
    galetes digestives, magdalenes…
  • Postres làctiques als quals s’afegeix sucre: flam de
    ou, arròs amb llet, natilles…
  • Snacks i brioixeria industrial: patates fregides, crispetes,
    chocolatinas, palmeres…
  • Alguns aliments preparats: salsitxes de
    Frankfurt, croquetes de pollastre, pizza, peix empanat,
    lasaña de carn…

I les begudes?


Imatge: amiera06

Una pregunta relacionada amb els productes ocasionals
és per què la piràmide espanyola situa
al costat de la cúspide, encara que fora del seu perímetre,
una copa de vi i una gerra de cervesa.
Quin és la raó d’aquest matís? Segons Aranceta,
el motiu és que les begudes alcohòliques, a més
de ser líquids, no es consideren un aliment.
Els seus col·legues Marquis i Menal manifesten que el seu
inclusió, encara que sigui al costat de la piràmide, és
un tema polèmic pels perjudicis que ocasiona consumir alcohol. A més, les begudes alcohòliques
no poden ser consumides per totes
les franges de població. “Encara que cal fer
tot el possible perquè no sigui així, un congret pot
ser ingerit per un nen de quatre anys i per un
adult de 80, però una beguda alcohòlica, no”,
revelen ambdues expertes a una sola veu.

Consells del consum moderat

Amb tot, tant Marquis com Menal adverteixen
que en cap cas es tracta de justificar el consum
de productes ocasionals, sinó de regular
una evidència: la major part de la població no menja únicament productes 100 % saludables, sinó també embotits, congrets, melmelades,
crispetes de blat de moro… Encara que aquests aliments no
resulten saludables, és possible regular el seu consum
per atendre certes preferències individuals
(o patrons culturals) i que puguin integrar-se de
alguna manera en la dieta. Aquest és, precisament, el
objectiu de l’estudi que han publicat aquestes dues
expertes en planificació dietètica. Això sí, perquè el seu consum sigui
sostenible en termes de salut, el dia que es tria
un capritx ocasional convé fer ben tot
la resta. És a dir, seguir les pautes d’una alimentació
saludable: menjar, almenys 700 g al
dia (cinc porcions) de fruites i verdures, prioritzar
els cereals integrals i les carns sense greix,
practicar activitat física…

Un altre consell interessant és alternar l’ocasionalidad.
Així, si es pren un tros de pastís de
poma, per exemple, aquest dia no cal menjar
més productes rics en sucre afegit com a croissant,
ensaïmades… I encara una mica més: si un dia es
menja un entrepà de fuet, per posar un cas, hi ha
que fer ús durant la resta de la jornada de greixos
saludables com l’oli d’oliva, així com escollir
carns magres (pollastre, peix, gall dindi…). És a dir,
de la mateixa manera que existeixen evidències científiques
que el consum freqüent de certs aliments
(cereals refinats, brioixeria, refrescs ensucrats…)
incrementa el risc d’acabar desenvolupant una
malaltia, també les hi ha que el consum habitual
dels aliments que conformen la base de la
piràmide (fruita, hortalisses, llegums…) redueix la
simptomatologia d’aquestes mateixes malalties.

En resum, la recomanació més adequada
en relació als productes ocasionals és evitar
el seu consum i, en cas de prendre’ls, fer-ho en
quantitats molt petites i molt “de tant en tant”
per atenuar els perjudicis sobre la salut que
l’evidència científica els imputa.

Para acceder a más contenidos, consulta la revista impresa.

Etiquetas:

dieta sana

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions