Iogurts i altres llets fermentades, llet rica en calci o amb fructo-oligosacàrids?Tots ells tenen una estreta relació entre determinades poblacionsmicrobianes del nostre intestí, d’efectes beneficiosos per a la salut de nostreorganisme.
Aquest tipus d’aliments i productes alimentosos han aconseguit una gran popularitat per diverses raons; un major coneixement per part dels consumidors de la relació que existeix entre alimentació i salut, la importància de prevenir malalties, els riscos de l’entorn en el qual vivim (contaminants, pesticides, microorganismes patògens, etc.), la cerca generalitzada d’una vellesa més saludable i, per descomptat, una major evidència científica de l’eficàcia d’aquests.
Com actuen sobre la flora intestinal?
El nostre aparell digestiu està colonitzat des del naixement per una complexa i diversa col·lecció de microorganismes. D’entre les més de 400 espècies descrites, unes 30 o 40 representen el 99% dels mateixos i formen el que s’ha donat en dir la “flora microbiana”. La flora microbiana normal és un delicat equilibri que pot variar entre les diferents poblacions i individus, degut, entre altres factors, a les particularitats de cada persona i els seus hàbits o costums alimentàries. Els microorganismes que constitueixen la flora microbiana tenen una gran influència en moltes característiques bioquímiques, fisiològiques i immunològiques del nostre organisme. Presenten, també, gran importància mèdica atès que components de la flora normal poden causar infeccions quan s’estableixen en regions diferents de la gastrointestinal (per ex. bacteris inofensius per a l’intestí poden originar cistitis quan arriben a introduir-se en l’aparell urinari i fins i tot poden seguir la seva invasió passant pels urèters i arribar fins a els ronyons).
Entre els components beneficiosos més destacats de la microflora es troben els bacteris de l’àcid làctic. Ja l’any 1907, en el famós postulat de Méchnikof -pel qual aquest va rebre el Premi Nobel de Medicina a l’any següent-, als bacteris làctics se’ls va suposar un paper important per a mantenir el equilibri microbià necessari per a la salut.
El benefici el produirien a través de múltiples mecanismes, entre els quals cal esmentar: la seva acció contra microorganismes nocius, l’ocupació física de la mucosa gastrointestinal on es troben els punts d’unió que unes altres bacteris necessiten per a produir malaltia i la producció de compostos beneficiosos.
Així mateix, els bacteris làctics estimulen el sistema immunològic o de defenses del nostre cos contra les infeccions, la qual cosa contribueix a mantenir o prolongar un bon estat de salut. D’igual manera, aquests microorganismes poden participar en la destrucció de compostos tòxics i en l’eliminació de substàncies potencialment cancerígenes, etc.
Que són en realitat els aliments probióticos i prebiòtics?
En aquest context, els probióticos es defineixen com “aquells microorganismes vius que s’ingereixen com a suplement alimentós i que tenen efectes positius per als consumidors en actuar sobre la flora bacteriana de l’intestí”. En l’actualitat, a més de lactobacilos, s’utilitzen diferents bífidobacterias i molts altres tipus microbians, principalment en l’elaboració de productes lactis.
Al costat del terme probiótico, ha aparegut recentment el terme prebiòtic que designa a aquell “ingredient alimentós no digerible, que té la propietat potencial de millorar la salut en promoure el creixement selectiu de bacteris intestinals beneficioses (bifidobacterias i lactobacilos)”. Un exemple clar d’aliment prebiòtic és la llet enriquida amb fructo-oligosacàrids (FOS). Els FOS estan presents en molts aliments vegetals (porro, ceba, espàrrec, all, carxofes, tomàquets etc. No obstant això, la ingesta estimada diàriament, a partir d’aliments és molt baixa (806 mil·ligrams al dia), per això, i considerant que són uns components saludables, s’ha recomanat augmentar el seu consum, sent una de les maneres d’aconseguir-ho, introduir-los en els aliments com ingredients afegits.
