Quant pesa el pa que compres?

Les llars van dedicar a la compra de pa en 2021 el 4,41% de la seva despesa total en alimentació i begudes , segons el. últim informe del consum d’alimentació a Espanya del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Això implica una despesa mitjana per persona i any de 71 euros i un consum mitjà de 30 quilograms.

A Espanya hi ha centenars de varietats. El pa de la Canyada, per exemple, és típic de Terol. Té forma ovalada, poc gruix i s’unta amb oli d’oliva. Existeixen, a més, el Manolete, d’origen gadità, o les pistoles, típiques de Madrid.

Hi ha, a més, quatre Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP) de pa:

• Cea (Orense)
• Cruz de Ciudad Real
• Alfacar (Granada)
• Payés (Catalunya)

Semblant pluralitat comporta també variacions de preu.

Com a producte quotidià, el pa figura en la cistella de la compra habitual. De fet, els establiments comercials han enriquit en els últims temps els seus assortiments amb multitud de propostes. Tantes, que
ara cal detenir-se una bona estona davant l’expositor abans de triar una peça. Aquí pots veure algunes d’aquestes varietats 👇

• Pa: breu diccionari amb molla

Per exemple, existeix el  pa de segó . També el. pa d’espelta , una subespècie del blat que posseeix una pela més difícil d’eliminar, aminoàcids essencials, i més carbohidrats, minerals vitamines i fibra. No obstant això, és més cara que el blat comú, un ingredient més que recomanable per a no descurar l’economia.

Ara bé, si des del punt de vista econòmic convé no excedir-se amb la despesa d’un article que es menja cada dia,  en quins casos està justificat pagar més de quatre euros per una simple barra?

“La immensa majoria de pans que es troben en aquest rang de preu es produeixen amb farina tradicional, que és molt bona, i pot arribar a costar més de 50 cèntims el quilo”, explica Juan José Rausell, president del Gremi de Forners i Pastissers de València. “La farina d’espelta, per exemple, entra en una gamma de preus de fins a dos euros i mig el quilo per al productor. Si a això li sumem que aquesta classe de pans comporta llargues fermentacions i són més delicats de tractar, el preu està més que justificat”, defensa.

Xevi Ramon, gerent i mestre artesà de l’empresa Triticum, és de la mateixa opinió, i afegeix que la disparitat entre aquest producte i un més barat es deu a una diferència de qualitat des de la matèria primera: “És comparar peres amb pomes. Hi ha uns certs pans que són plaers i aliments energètics d’altíssima qualitat”. Això només s’aconsegueix emprant una fermentació llarga, farina de bona qualitat i elaborant l’aliment amb manyaga i sense pressa.

• Consells per a reconèixer un aliment integral de veritat

A més de pans elaborats amb ingredients especials, hi ha pans més “corrents” , que els consumidors solen comprar diàriament i que resulten més econòmics. Quins són els més comuns i quina és la seva composició?

• Pistola o barra de pa: és un pa allargat, l’escorça exterior del qual és cruixent. L’interior és tou, amb molla solta. El seu pes ronda els. 250 grams .
• Baguette : és una barra de molla esponjosa i escorça cruixent, es realitza amb farina de blat, llevat, aigua i sal. És un dels pans més consumits. Sol pesar també prop de. 250 grams .
• Brioix : és un pa blanc, amb escorça fina i una molla molt esponjosa i compacta. El seu pes és d’uns 150-200 grams .
• Xapata : aquest pa d’origen italià té una forma gairebé plana i una escorça molt cruixent. La seva molla es caracteritza per alvèols grans i desiguals. El seu pes oscil·la, segons grandàries, entri 250 i 400 grams .
• Fogassa : és un pa de consum molt estès, elaborat en forn de llenya, amb una part de segó. De gran grandària i sabor intens, compta amb un pes pròxim al quilogram .
• Pa de pics : de sabor intens i molt compacte, és un pa candeal amb una estructura amb quadrats que sobresurten en forma de pics en la zona de la  escorça. Sol pesar uns 275 grams .

Sense perdre de vista l’economia domèstica, cal tractar de triar pans de qualitat. “Darrere d’un pa excessivament barat sol haver-hi una mala decisió de compra: llevats accelerats, farines dolentes i additius”, sentencia Ànima Palau, presidenta del Consell General de Dietistes i Nutricionistes d’Espanya (GCDN). Segons aquesta experta, “qualsevol  pa artesà  és més saludable que qualsevol pa industrial”.

Com a eina per a saber triar un bon producte de fleca, repassa altres tres coneixements fonamentals : ” Integral o multicereals és millor que blanc. Com més pes, més ben fermentat està. I si requereix conservants, no ha estat fermentat prou”.

Per a Xevi Ramon, triar un bon pa és tan fàcil com “acudir a un lloc en el qual l’olor i la vista ens convidin a entrar i consumir. Una vegada aquí és preferible decantar-se per. un producte de colors pujats, ataronjats o marrons, i amb petites bombolles en l’exterior , que denoten una llarga fermentació; és a dir, que es tracta d’un pa més fresc, més cruixent i més àcid, que resultarà fàcilment digerible”.

Queda establerta la superioritat del pa artesanal. Però com diferenciar est d’una peça industrial ? Aquestes últimes “solen estar elaborades amb llevat artificial, que accelera el procés de fermentació, i llevat en pols, que no fermenta”, apunta el mestre artesà.

El resultat és un producte que sol pesar poc i que s’assecarà en 24 hores o menys , a causa de la seva ràpida fermentació, o l’absència d’ella. “El més probable és que, després d’aquest període de temps, el producte també es torni gomós a causa de la farina de baixa qualitat emprada en la seva elaboració”, sentència.

• L’aparença del pa és important . El pa ha de presentar una escorça ben torrada i homogènia, sense que estigui cremat ni tingui bombolles.
• El sabor d’estar equilibrat. Si el pa està molt salat o massa fat (sempre que no hàgim triat sense sal), cal retornar-lo perquè pot haver-hi hagut algun error amb els ingredients en l’última fornada.
• Igual que el sabor, l’olor també determina la qualitat del pa . No ha de presentar un sabor picat, si és així és possible que s’hagin excedit amb el llevat. El sabor ha de ser gustós, ni dolç, ni salat, ni àcid ni picat.
• La molla . Ha de presentar-se sense bombolles, és el signe que s’ha cuit correctament.