Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Quant pesa el pa que compres?

Quan s'usen llevats artificials i farines barates, el producte sol ser lleuger i tornar-se gomós en tot just 24 hores
Per EROSKI Consumer 1 de abril de 2021
Img cuanto pesa pan compras hd
Imagen: Depositphotos

El pa és un dels aliments per excel·lència, i a Espanya es consumeix diàriament: pa tumaca per a desdejunar, com a acompanyament o amb oli i sal durant l’esmorzar, segellant l’embotit en un entrepà per a berenar i fins i tot hi ha qui l’ingereix com una opció fàcil per a sopar. Com és lògic davant una demanda de tal magnitud, l’oferta en les fleques s’ha multiplicat, i la barra de tota la vida ha donat pas als pans multicereales, de sègol, espelta, oli, massa mare o integrals, entre altres. Al nostre país existeixen més de 300 tipus diferents per la seva presentació, combinació d’ingredients, temps de fermentació, enfornat i zona geogràfica en la qual s’elaboren. Varien també en forma, textura i grandària. A continuació s’aporten dades curioses sobre el pa, s’explica què justifica el seu preu i es donen les claus per a triar un de qualitat.

Moltes varietats de pa

El pa de la Canyada, per exemple, és típic de Terol. Té forma ovalada, poc gruix i s’untaamb oli d’oliva. Existeixen, a més, el Manolete, d’origen gadità, o les pistoles, típiques de Madrid. D’altra banda, també es troba el pa de segó. Aquests, entre altres productes de fleca, brioixeriai pastisseria, en 2016 van constituir un 1,66% de la despesa en alimentació de les nostres llars -467,21 euros-segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). El pa, que per si sol va suposar un 0,94% en2015 (l’últim any disponible per l’organització), va ser elaborat per 9.298 empreses. Tot això va generar64.389 ocupacions, a més d’un excedent brut d’explotació de 512,82 milions d’euros.

Hi ha, a més, quatre Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP) de pa: Cea (Orense), Cruz de Ciudad Real, Alfacar (Granada) i Payés (Catalunya). Semblant pluralitat comporta també variacions de preu, a pesar que l’IPC del pa a nivell nacional, segons dades recents de l’INE, es va elevar a penes un 0,2% en 2017.

Com a producte quotidià, el pa figura en la cistella de la compra diàriament. De fet, els establiments comercials han enriquit en els últims temps els seus assortiments amb multitud de propostes. Tantes, queara cal detenir-se una bona estona davant l’expositor abans de triar una peça.

L’espelta, per exemple, és una subespècie del blat que posseeix una pela més difícil d’eliminar, aminoàcids essencials, i més carbohidrats, minerals vitamines i fibra. No obstant això, és més cara que el blat comú, un ingredient més que recomanable per a no descurar l’economia. Si convé no excedir-se amb la inversió d’un article que es menja cada dia, en quins casos està justificat, doncs, pagar més de quatre euros per una simple barra?

“La immensa majoria de pans que es troben en aquest rang de preu es produeixen amb farina tradicional, que és molt bona, i pot arribar a costar més de 50 cèntims el quilo”, explica Juan José Rausell, president del Gremi de forners i pastissers de València. “La farina d’espelta, per exemple, entra en una gamma de preus de fins a dos euros i mig el quilo per al productor. Si a això li sumem que aquesta classe de pans comporta llargues fermentacions i són més delicats de tractar, el preu està més que justificat”, defensa.

Xevi Ramon, gerent i mestre artesà de l’empresa Triticum, és de la mateixa opinió, i afegeix que ladisparitat entre aquest producte i un més barat es deu a una diferència de qualitat des de la matèria primera: “És comparar peres amb pomes. Hi ha certs pans que són plaers i aliments energètics d’altíssima qualitat”. Això només s’aconsegueix en prescindir d’additius, emprant una fermentació llarga, farina ecològica o d’origen natural i elaborant l’aliment amb manyaga i sense pressa.

Triar un pa de qualitat

“Darrere d’un pa excessivament barat sol haver-hi una mala decisió de compra: llevats accelerats,farines dolentes i additius”, sentencia Ànima Palau, presidenta del Consell General de Dietistes i Nutricionistes d’Espanya (GCDN). Segons aquesta experta, “qualsevol pa artesà és més saludable quequalsevol pa industrial”. Com a eina per a saber triar un bon producte de fleca, repassaaltres tres coneixements fonamentals: “Integral o multicereales és millor que blanc. Com més pes, més ben fermentat està. I si requereix conservants, no ha estat fermentat prou”.

Per a Xevi Ramon, triar un bon pa és tan fàcil com “acudir a un lloc en el qual l’olor i la vista ensconvidin a entrar i consumir. Una vegada aquí és preferible decantar-se per un producte de colors pujats, ataronjats o marrons, i amb petites bombolles en l’exterior, que denoten una llarga fermentació; és a dir, que es tracta d’un pa més fresc, més cruixent i més àcid, que resultarà fàcilment digerible”.

Queda establerta la superioritat del pa artesanal. Però com diferenciar est d’una peça industrial? Aquestes últimes “solen estar elaborades amb llevat artificial, que accelera el procés de fermentació, i llevat en pols, que no fermenta”. El resultat és un producte que sol pesar poc i que s’assecarà en 24 hores o menys, a causa de la seva ràpida fermentació, o l’absència d’ella. “El més probable és que, després d’aquest període de temps, el producte també es torni gomós a causa de la farina de baixa qualitat emprada en la seva elaboració”, sentència.

Consells per a comprar pa

L’aparença del pa és important. El pa ha de presentar una escorça ben torrada i homogènia, sense que estigui cremat ni tingui bombolles.

El sabor d’estar equilibrat. Si el pa està molt salat o massa fat (sempre que no hàgim triat sense sal), cal retornar-lo perquè pot haver-hi hagut algun error amb els ingredients en l’última fornada.

Igual que el sabor, l’olor també determina la qualitat del pa. No ha de presentar un sabor picat, si és així és possible que s’hagin excedit amb el llevat. El sabor ha de ser gustós, ni dolç, ni salat, ni àcid ni picat.

La molla. Ha de presentar-se sense bombolles, és el signe que s’ha cuit correctament.