Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Quant pesa el pa que compres?

Quan s'usen llevats artificials i farines barates, el producte sol ser lleuger i tornar-se gomós en tot just 24 hores

Img cuanto pesa pan compras hd Imatge: Depositphotos

Img cuanto pesa pan compras hd

El pa és un dels aliments per
excel·lència, i a Espanya es consumeix
diàriament: pa tumaca per a desdejunar,
com a acompanyament o
amb oli i sal durant l’esmorzar,
segellant l’embotit en un entrepà per a berenar
i fins i tot hi ha qui ho ingereix com una opció
fàcil per a sopar. Com és lògic davant una demanda
de tal magnitud, l’oferta en les fleques s’ha
multiplicat, i la barra de tota la vida ha donat pas
als pans multicereales, de sègol, espelta, oli,
massa mare o integrals, entre altres. En nostre
país existeixen més de 300 tipus diferents per la seva presentació,
combinació d’ingredients, temps de
fermentació, enfornat i zona geogràfica en la qual es
elaboren. Varien també en forma, textura i grandària. A continuació s’aporten dades curioses sobre el pa, s’explica què justifica el seu preu i es donen les claus per a triar un de qualitat.

Moltes varietats de pa

El pa de la Canyada, per exemple, és típic de
Terol. Té forma ovalada, poc gruix i s’unta
amb oli d’oliva. Existeixen, a més, el Manolete,
d’origen gadità, o les pistoles, típiques de Madrid. D’altra banda, també es troba el pa de segó.
Aquests, entre altres productes de fleca, brioixeria
i pastisseria, en 2016 van constituir un 1,66% de la despesa
en alimentació de les nostres llars -467,21 euros-
segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística
(INE). El pa, que per si sol va suposar un 0,94% en
2015 (l’últim any disponible per l’organització),
va ser elaborat per 9.298 empreses. Tot això va generar
64.389 ocupacions, a més d’un excedent brut d’explotació
de 512,82 milions d’euros.

Hi ha, a més,
quatre Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP)
de pa: Cea (Orense), Cruz de Ciudad Real, Alfacar
(Granada) i Payés (Catalunya). Semblant pluralitat
comporta també variacions de preu, a pesar que
l’IPC del pa a nivell nacional, segons dades recents
de l’INE, es va elevar a penes un 0,2% en 2017.

Com a producte quotidià, el pa figura en la cistella de la compra diàriament.
De fet, els establiments comercials han enriquit
en els últims temps els seus assortiments
amb multitud de propostes. Tantes, que
ara cal detenir-se una bona estona
davant l’expositor abans de triar una peça.

L’espelta, per exemple, és una
subespècie del blat que posseeix una pela més difícil d’eliminar, aminoàcids
essencials, i més carbohidrats, minerals vitamines i fibra. No obstant això, és
més cara que el blat comú, un ingredient més que recomanable per a no descurar
l’economia. Si convé no excedir-se amb la inversió d’un article que
es menja cada dia, en quins casos
està justificat, doncs, pagar més de
quatre euros per una simple barra?

“La immensa majoria de pans que
es troben en aquest rang de preu
es produeixen amb farina tradicional,
que és molt bona, i pot arribar a
costar més de 50 cèntims el quilo”,
explica Juan José Rausell, president
del Gremi de forners i pastissers
de València
. “La farina d’espelta, per exemple, entra en una gamma de
preus de fins a dos euros i mig
el quilo per al productor. Si a això li
sumem que aquesta classe de pans
comporta llargues fermentacions i són
més delicats de tractar, el preu
està més que justificat”, defensa.

Xevi Ramon, gerent i mestre
artesà de l’empresa Triticum, és
de la mateixa opinió, i afegeix que la
disparitat entre aquest producte i un
més barat es deu a una diferència
de qualitat des de la matèria primera:
“És comparar peres amb pomes.
Hi ha certs pans que són plaers i
aliments energètics d’altíssima qualitat”.
Això només s’aconsegueix en prescindir
d’additius, emprant una
fermentació llarga, farina ecològica
o d’origen natural i elaborant el
aliment amb manyaga i sense pressa.

Triar un pa de qualitat

“Darrere d’un pa excessivament barat sol
haver-hi una mala decisió de compra: llevats accelerats,
farines dolentes i additius”, sentencia Ànima
Palau, presidenta del Consell General de Dietistes
i Nutricionistes d’Espanya (GCDN). Segons aquesta experta,
“qualsevol pa artesà és més saludable que
qualsevol pa industrial”. Com a eina per a
saber triar un bon producte de fleca, repassa
altres tres coneixements fonamentals: “Integral o
multicereales és millor que blanc. Com més pes,
més ben fermentat està. I si requereix conservants, no
ha estat fermentat prou”.

Per a Xevi Ramon, triar un bon pa és tan fàcil
com “acudir a un lloc en el qual l’olor i la vista ens
convidin a entrar i consumir. Una vegada aquí és preferible
decantar-se per un producte de colors pujats,
ataronjats o marrons, i amb petites bombolles en
l’exterior, que denoten una llarga fermentació; és
dir, que es tracta d’un pa més fresc, més cruixent
i més àcid, que resultarà fàcilment digerible”.

Queda establerta la superioritat del pa artesanal.
Però com diferenciar est d’una peça
industrial
? Aquestes últimes “solen estar elaborades
amb llevat artificial, que accelera el procés de fermentació,
i llevat en pols, que no fermenta”. El
resultat és un producte que sol pesar poc i que es
assecarà en 24 hores o menys, a causa de la seva ràpida fermentació,
o l’absència d’ella. “El més probable és
que, després d’aquest període de temps, el producte també
es torni gomós a causa de la farina de baixa qualitat
empleada en la seva elaboració”, sentència.

Consells per a comprar pa

L’aparença del pa és important. El pa ha de presentar una escorça ben torrada i homogènia, sense que estigui cremat ni tingui bombolles.

El sabor d’estar equilibrat. Si el pa està molt salat o massa fat (sempre que no hàgim triat sense sal), cal retornar-lo perquè pot haver-hi hagut algun error amb els ingredients en l’última fornada.

Igual que el sabor, l’olor també determina la qualitat del pa. No ha de presentar un sabor picat, si és així és possible que s’hagin excedit amb el llevat. El sabor ha de ser gustós, ni dolç, ni salat, ni àcid ni picat.

La molla. Ha de presentar-se sense bombolles, és el signe que s’ha cuit correctament.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions